La 1a Divisió Panzer Paracaigudista Hermann Göring (alemany: Fallschirm-Panzer-Division 1. Hermann Göring – abreujada Fallschirm-Panzer-Div 1 HG) va ser una divisió blindada d'elit de la Luftwaffe alemanya. La HG va participar en accions a França, el nord d'Àfrica, Sicília, Itàlia i al Front Oriental durant la Segona Guerra Mundial. La divisió va començar com una unitat policial de la mida d'un batalló el 1933. Amb el temps va créixer fins a convertir-se en un regiment, brigada, divisió i finalment es va combinar amb la 2a Divisió Paracaigudista-Panzergrenadier Hermann Göring l'1 de maig de 1944 per formar un Cos Panzer sota el nom de Reichsmarschall. Es va rendir a l'Exèrcit Roig prop de Dresden el 8 de maig de 1945.
El seu personal va ser reclutat inicialment entre voluntaris d'organitzacions nazis com les Joventuts Hitlerianes, i més tard va rebre incorporacions del Heer (especialment tropes panzer) i reclutes de la Luftwaffe. La unitat estava estacionada a Berlín, a la caserna Hermann Göring de nova construcció (avui dia, la caserna Julius Leber) i a Velten; va rebre el nom del "Reichsmarschall" i comandant en cap de la Luftwaffe Hermann Göring. Aquest nomenament pretenia establir una estreta connexió entre les unitats de la Wehrmacht i el nacionalsocialisme, alhora que documentava el poder intern dins de la jerarquia del partit. Entre les seves missions de combat, la Hermann Göring mantenia forces de guàrdia, com ara una guàrdia a la finca del Reichsmarschall a Carinhall i la defensa antiaèria de la caserna general i el tren personal de Hitler.
La divisió, durant la seva estada a Itàlia, va cometre diversos crims de guerra i, juntament amb la 16a Divisió Panzergrenadier SS Reichsführer-SS, va estar involucrada de manera desproporcionada en massacres de la població civil, representant aproximadament un terç de tots els civils morts en crims de guerra a Itàlia.
Formació Establiment i fase inicial: administració policial miniatura| Bandera de comandament del cap de policia (Ordnungspolizei). Quan Hitler, del Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (NSDAP), va ser nomenat canceller del Reich el 30 de gener de 1933, el capità Hermann Göring va ser nomenat ministre de l'Interior prussià el febrer de 1933. Això li va donar el comandament suprem de tota la policia prussiana i el rang de general.
El 24 de febrer de 1933, Göring va establir la Polizeiabteilung z. b. V. Wecke (zb V. que significa "per a ús especial"). La seva intenció era crear una associació policial lleial al règim del NSDAP. El cos va rebre el nom del seu comandant, el Major der Schutzpolizei Walther Wecke, un veterà de la Primera Guerra Mundial i membre del NSDAP. Amb 400 homes, estava estacionat al districte de Kreuzberg de Berlín una zona treballadora notòriament d'esquerres.
El batalló aviat es va fer famós per les seves pràctiques brutals. En cooperació amb la Gestapo, que també estava sota el control de Göring, el Batalló de Policia de Funcions Especials va participar en molts atacs contra comunistes i socialdemòcrates i va ser responsable de la detenció d'opositors al règim.
El juny de 1933, Göring va ampliar el batalló i el va posar sota el comandament de la policia estatal (Landespolizei), convertint-se en el Landespolizeigruppe General Göring (Grup de Policia Estatal de Funcions Especials Wecke), i després en el Landespolizeigruppe General Göring el gener de 1934. El mateix mes, sota la pressió de Hitler i Himmler, Göring va donar a les SS de Himmler el control de la Gestapo. Per reforçar la posició de la seva unitat restant, Göring va augmentar la seva mida i va instituir un programa d'entrenament militar. Durant la Nit dels Ganivets Llargs, Hitler va recórrer tant al grup de policia estatal de Göring com a la Leibstandarte SS Adolf Hitler de Himmler, que va executar molts líders de la Sturmabteilung (SA), eliminant així la formació com a amenaça per a l'NSDAP.
Control de la Força Aèria: primeres missions miniatura|Hermann Göring, l'homònim de la unitat El 1935, Göring va ser nomenat comandant en cap de les Forces Aèries. Com que volia mantenir el control de la seva "unitat preferida", aquesta va ser transferida a la Luftwaffe el setembre de 1935 i rebatejada com a Regiment General Göring.
L'ordre de batalla del regiment: Regimentstab (estat major del quarter general ) Musikkorps (banda militar) I. Jäger-Bataillon (infanteria lleugera) II. Batallón Jäger 13.Kradschützen-Kompanie ( motociclistes ) 15. Pionier-Kompanie (enginyers) Reiterzug (patrulla de cavalleria) Nachrichtenzug (esquadró de senyals)
A principis de 1936, el regiment estava preparat per lluitar de nou. En aquell moment, tota la resistència organitzada contra el NSDAP havia estat eliminada. Durant aquest temps, el regiment va servir a Göring com a guardaespatlles personal i va cobrir el quarter general de Hitler amb els seus canons antiaeris. Durant aquest temps, el I. (Jäger-) Bataillon/RGG i la 15a Companyia d'Enginyers (15. Pionier-Kompanie) van ser assignats a l'Escola d'Aviació de Döberitz per a l'entrenament de paracaigudisme; a finals de 1937, aquestes unitats van ser rebatejades com a I.Fallschirmschützen-Bataillon (Batalló de Fusellers Paracaigudistes). El batalló es va separar del regiment el març de 1938, es va enviar als camps d'entrenament de Stendal i es va transformar en el I./Fallschirmjäger-Regiment 1, la primera unitat de paracaigudistes de la Wehrmacht.
El regiment va participar en l'anomenada Blumenkrieg (Guerres de les Flors), prenent part en l'annexió d'Àustria; sent una de les primeres unitats a travessar la frontera. Dues companyies van aterrar amb avions de transport Junkers Ju 52/3m a l'aeroport d'Aspern, prop de Viena. La unitat va romandre al país durant diverses setmanes de servei a Wiener Neustadt. El general del regiment Göring també va participar en l'ocupació dels Sudets a l'octubre de 1938 i en l'ocupació de la resta de Txecoslovàquia al març de 1939; després de la qual cosa, el regiment va assumir tasques de guàrdia a la fàbrica de vehicles Skoda, estratègicament important.
Formació i selecció miniatura| Bandera de tropa especial del 1r batalló del Regiment "General Göring". El Regiment General Göring tenia la intenció que les seves files s'omplissin amb personal seleccionat per enfrontar-se als seus competidors, l' elit de l'exèrcit, el Regiment d'Infanteria "Großdeutschland" i la Leibstandarte-SS Adolf Hitler de les Waffen-SS. Entre els criteris d'acceptació al regiment: Edat de 18 a 25 anys, Alçada mínima d'1,68 m, Ciutadania alemanya, Elegibilitat per al servei militar, Aptitud per al servei actiu, Ascendència ària, Estat de solter/a Antecedents policials net i sense càrrecs pendents, Suport obert confirmat a l' estat nacionalsocialista. Durant els anys de la guerra es va afegir un altre requisit: el voluntari havia de prestar servei durant 12 anys. Aquestes condicions eren molt semblants a les que s'exigien per ingressar a la Großdeutschland i la Leibstandarte. A mesura que la guerra avançava i l'escala de les pèrdues en combat augmentava, aquests criteris restrictius no es podien mantenir en cap d'aquestes formacions d'elit. Molt personal de la Luftwaffe simplement era reclutat per a la Hermann Göring des d'altres unitats per substituir les pèrdues en combat.
Amb reclutes d'alt calibre, el regiment va ocupar un complex de casernes totalment nou construït expressament a Berlín-Reinickendorf, que va ser construït amb els més alts estàndards i amb les instal·lacions més modernes. El complex comptava amb més de 120 edificis i incloïa gimnasos, piscines exteriors i interiors, zones esportives i la seva pròpia oficina de correus. Els soldats de la General Göring, elegantment vestits, amb els seus uniformes distintius amb pegats de coll blanc i manillars d'unitat especial (Ärmelstreifen), es van convertir en una visió habitual als carrers de Berlín.
El 1939, el regiment havia crescut considerablement. Les tropes del regiment van participar en moltes de les grans desfilades de preguerra a través de Berlín. Van proporcionar guàrdies per al quarter general del Reichsmarschall Hermann Göring, i el canvi de guàrdia sovint es realitzava amb tota la cerimònia deguda, inclosa la presència de la banda militar del regiment. El regiment també va dur a terme tasques de guàrdia al refugi privat de Göring, la sumptuosa finca Carinhall, que porta el nom de la difunta primera esposa de Göring, Carin Axelina Hulda Göring.
L'ordre de batalla del regiment a la vigília de la Segona Guerra Mundial era: Regimentspun Musikkorps Stabsbatterie (bateria d'artilleria del quarter general) I.(schwere) Flak-Abteilung (batalló d'artilleria pesada antiaèria) II.(leichte) Flak-Abteilung (batalló d'artilleria lleugera antiaèria) Scheinwerfer-Abteilung ( batalló de reflectors) IV. (lleuger) Dispensador antiaeri Batalló d'infanteria de la guàrdia (Wachbataillon) Reiterschwadron (esquadró de cavalleria) 9.Wachkompanie (infanteria) 10.Wachkompanie 11.Wachkompanie Reserve-Scheinwerfer-Abteilung Ersatz-Abteilung (batalló d'entrenament de substitució) (schwere) Eisenbahn Flak-Batterie (bateria antiaèria de ferrocarril pesat) (leichte) Flak-Batterie (bateria antiaèria lleugera)
Historial de combat miniatura| Invasió alemanya de Dinamarca, 1940.
Blitzkrieg a l'oest Durant l'atac a Polònia, que va marcar l'inici de la Segona Guerra Mundial, només una petita part del Regiment General Göring (RGG) va participar en els combats. La major part de la unitat va romandre a Berlín per protegir el quarter general de Göring i la Reichshauptstadt. Durant la Guerra de Broma, parts del regiment van formar un batalló d'infanteria i van participar en l'operació Weserübung contra Dinamarca i Noruega a la primavera de 1940; la major part del RGG es va traslladar a l'oest, a la frontera germano-neerlandesa, sota les designacions de camuflatge "Flak-Regiment 101" i "Flak-Regiment 103".
A l'abril, un destacament sota el comandament del Hauptmann Kluge va ser enviat a Dinamarca. Compost per una companyia del Wachbataillon, una Flak-Batterie autopropulsada de 2 cm i una Kradschützen-Kompanie, va participar en la presa de l'aeròdrom i l'estació de ràdio d'Esbjerg i en la assegurança de la costa de Jutlàndia. El destacament va ser traslladat per mar a Oslo, a Noruega, participant al costat de l'exèrcit primer en l'avanç cap a Trondheim, després cap al nord, fins al Cercle Polar Àrtic, per prendre el port de Bodo i alleujar la pressió sobre l'elit assetjada Gebirgsjäger més al nord a Narvik. Al principi, les forces alemanyes van ser rebutjades pels aliats, amb el general Eduard Dietl fent una retirada de combat i retirant-se al llarg de Beisfjord. Amb Fall Gelb iniciat, els aliats van evacuar Noruega per concentrar-se a Flandes, deixant Narvik als alemanys. Després de completar la seva missió, el destacament de Kluge va ser enviat de tornada a Berlín.
Com a part de la campanya occidental, l'RGG va participar en la invasió dels Països Baixos i Bèlgica. Durant la campanya, la fortalesa d'Eben-Emael a Bèlgica va ser presa per paracaigudistes sota el comandament del capità Walther Koch, molts dels quals havien servit anteriorment al Regiment General Göring, inclòs el mateix Koch. L'RGG va participar en la travessa del Mosa i l'avanç cap a l'est de Bèlgica. Allà va creuar el Canal Albert contra una dura resistència i va participar en la captura de Brussel·les.