Lhibisc de la Xina o rosa xinesa (Hibiscus × rosa-sinensis) és un híbrid artificial, un arbust creat al sud del Pacífic a partir dHibiscus cooperi i Hibiscus kaute, dues espècies del gènere Hibiscus dins la família de les malvàcies (Malvaceae).
Descripció miniatura|La planta sencera Aquesta espècie forma un arbust o arbre petit d'entre 2 a 5 m d'altura. Les fulles, de color verd brillant, tornen de color negre a la tardor. Les seves fulles són peciolades, amples, d'ovalades a lanceolades amb vores dentades irregularment.
Les flors són grans, amb cinc pètals -en les varietats senzilles- de 6 a 12 cm de llarg. Els estams es disposen en forma columnar sobresortint de la corol·la. Hi ha nombrosos cultivars, varietats i híbrids, amb una àmplia gamma de colors: des del blanc pur, groc, taronja, vermell, escarlata i tints rosats, amb flors simples o dobles (és a dir, amb el doble de pètals).
Usos Es conrea com a planta ornamental als tròpics i subtròpics, incloent les costes mediterrànies.
Algunes parts de la planta són comestibles. Les fulles tendres es poden usar com a substitut dels espinacs, les flors es consumeixen crues o cuinades, també s'usen com a colorant donant un toc porpra als plats. L'arrel també és comestible, encara que de poc sabor, molt fibrosa i de textura mucilaginosa.
En la medicina xinesa se li atribueixen propietats antiespasmòdiques, analgèsiques, astringents, suaument laxants, emenagogues i antiirritants. També té usos cosmètics.
Flor nacional És la flor nacional de Malàisia (bunga ragui en malai). Certes espècies d'hibisc són símbols de la República Dominicana, Puerto Rico i de Hawaii. A Colòmbia és la flor de Barranquilla, de Girardot i de Barrancabermeja. També és la flor del departament de Còrdova on, a partir de 2025, dins del Festival de la Ramaderia que es realitza a Montería, es va crear per part de l'Assemblea departamental un premi -la Flor del Bonche- per a destacar als cultivadors locals. És la flor de l'estat mexicà de Tabasco. A Veneçuela, és la flor de l'estat Zulia, de l'estat Nueva Esparta, del municipi Antonio José de Sucre (Socopó) i de la parròquia Montalbán.
Taxonomia miniatura|Diferents cultivars Hibiscus rosa-sinensis va ser descrita per Carl von Linné i publicat en Species Plantarum 2: 694. 1753.
Etimologia Hibiscus: nom genèric que deriva de la paraula grega: βίσκος [bískos], que era el nom que va donar Dioscòrides (40-90 a. C.) a Althaea officinalis. rosa-sinensis: epítet
Sinonímia miniatura|Flor groga miniatura|Fulla Hibiscus acetosella Welw. ex Hiern Hibiscus archboldianus Borss.Waalk. Hibiscus argentinus (Gürke) Kuntze Hibiscus arnottii Griff. ex Mast. 1872 Hibiscus bodinieri H.Lév. 1913 Hibiscus boryanus DC. 1824 Hibiscus chancoae Krapov. & Fryxell 2004 Hibiscus cooperi hort. Hibiscus festalis Salisb. 1796 nom. illeg. Hibiscus fragilis DC. 1824 Hibiscus fulgens Baxter 1839 Hibiscus furcellatoides Hochr. 1917 Hibiscus geminiflorus Ernst 1887 Hibiscus gibsonii Estocs ex-Harv. & Sond. Hibiscus hirtus (L.) Buch.-Ham. ex-Roxb. Hibiscus javanicus Weinm. ex-Mill. 1828 Hibiscus kenneallyi Craven, F.D.Wilson i Fryxell 2003 Hibiscus myriaster Scott-Elliot, 1891 Hibiscus papilionaceus Banks ex-Poir. Hibiscus rosa-sinensis var. carneoplenus Sweet, 1826 Hibiscus rosa-sinensis var. luteoplenus Sweet, 1826 Hibiscus rosa-sinensis var. flavescens Kuntze, 1891 Hibiscus rosa-sinensis var. variegatus Sweet 1826 Hibiscus rosa-sinensis var. flavoplenus Sweet 1826 Hibiscus rosa-sinensis var. rubroplenus Sweet 1826 Hibiscus rosa-sinensis var. floreplenus Seem. 1865 Hibiscus rosa-sinensis var. genuinus Hochr. 1900 nom. inadmiss. Hibiscus rosiflorus Stokes 1812 nom. Illeg. Hibiscus squamosus Gagnep. 1944 Hibiscus strigosus Schumach. & Thonn. 1827 Hibiscus submonospermus Hochr. ex T.Durand & De Wild.
Referències
Categoria:Plantes invasores Categoria:Flors Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Rosa-sinensis