La casa-fàbrica Pujadas era un edifici situat als carrers de la Cadena (actualment Rambla del Raval), 21 i de Sadurní, 6 del barri del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història miniatura|esquerra|Projecte d'obertura dels carrers de Sant Rafael, Sadurní i Beat Oriol (1798) miniatura|esquerra|Quarteró núm. 95 de Garriga i Roca (c. 1860)
Entre 1805 i 1806, el fuster maquinista Antoni Pujadas va participar en la construcció d'una màquina de vapor per al fabricant Jacint Ramon sota la direcció del metge especialitzat en mecànica Francesc Santponç. El 1827, va adquirir en emfiteusi a Josep Ignasi de Sadurní i de Mercader una parcel·la de 103 pams d'ample al carrer que duu el seu nom,AHPB, Joan Plana i Mauran, manual 1.208/15, f. 307-310v, 27-09-1827. i tot seguit, va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa, entresol i quatre pisos (tot i que només se'n van construir dos), segons el projecte del mestre de cases Jaume Millàs i Bofill. L'any següent, va adquirir una altra parcel·la de 90 pams d'ample al carrer de la CadenaAHPB, Joan Plana i Mauran, manual 1.208/16, f. 41-45, 28-01-1828. i va demanar permís per a construir-hi un altre edifici com a continuació de l'anterior, segons el projecte del mateix autor.
Antoni Pujadas va morir el 1835,AHPB, notari Josep Torrent i Julià, 16-02-1835. Publicació del testament d'Antoni Pujadas. i la propietat fou heretada per la seva filla Maria Pujadas i Maranta, que el 1839 va vendre la casa-fàbrica per 11.000 lliures al fabricant de filats de cotó Josep Urell, reservant-se la part corresponent al seu habitatge (núm. 8).AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/12, f. 221v-227, 14-08-1839; f. 256-260, 30-08-1839. Urell es va instal·lar a la banda del carrer de Sadurní i va llogar la del de la Cadena al fabricant de teixits de cotó Pere Uson per un termini de cinc anys, a raó de 300 lliures anuals.AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/12, f. 376-377, 30-11-1839. Finalment, el 1845, va vendre la casa-fàbrica al botiguer Magí Sandiumenge i Oliver per 15.500 lliures.AHPB, notari Pere Nolasc Tresàngels, manual 1.252/18, f. 57v-60v, 08-02-1845.
El 1849 hi havia la fàbrica cotonera d'Andreu Guasch i Pinyol i el 1857, la de Julià Seller i Ubach, que també era navilier. A la dècada del 1880 hi havia la fàbrica de pianos de manivela de l'italià Pere Pombia i Cia: «Todos los pianos de nuestra fabricación son construidos con el armazon a cuadro en hierro para más seguridad y gran resistencia en la afinación. Además tienen un gran sonido y sufren cualquier clima por su buena y sólida construcción.»
Finalment, l'edifici va ser enderrocat cap al 2000, i l'informe del Servei d'Arqueologia de Barcelona menciona l'existència de maquinària industrial als baixos.
Notes
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Cauhé Vapor Capdevila i Mata Casa-fàbrica Estruch
Bibliografia
Pujades Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Illa Robador Categoria:Rambla del Raval