Sivahyus punjabiensis és una espècie extinta de mamífer artiodàctil de la família dels súids que visqué al subcontinent indi des del Miocè superior fins al Pliocè. Se n'han trobat restes fòssils a la serralada de Siwalik (Índia i Pakistan). Es tracta de l'única espècie classificada actualment en el gènere Sivahyus. Era un suí menut dotat de dents postcanines de tipus hipsodont. Les dents molars tenien una capa d'esmalt relativament fina. El nom genèric Sivahyus significa ‘porc de Xiva’, mentre que el nom específic punjabiensis significa ‘del Panjab’ en llatí.
Referències
Bibliografia
Categoria:Súids extints Categoria:Artiodàctils del Miocè Categoria:Artiodàctils del Pliocè Categoria:Mamífers fòssils trobats a l'Índia