és un curtmetratge japonès de 1966 dirigit i protagonitzat per Yukio Mishima, basat en el seu conte Patriotisme, publicat el 1960.

Texte inicial El febrer de 1936, Tòquio va ser sotmesa a la llei marcial després d'un cop d'estat executat per un grup de joves oficials. Sostenien que eren molt més lleials a l'emperador que els membres corruptes del gabinet que havien assassinat. El tinent Takeyama era membre d'aquesta societat secreta, però es va decidir que no havia de participar en aquest cop d'estat. Els altres no volien implicar-lo, perquè sabien quant estimava Reiko, la seva bella i jove núvia. Al principi semblava que el cop havia tingut èxit, però en pocs dies la gent va començar a veure-ho com una revolta menor que aviat seria sufocada per una ordre imperial. El tinent Takeyama encara era membre de la guàrdia del palau. S'acostava el moment en què hauria de lluitar contra els seus companys d'armes i executar els seus amics més propers com a rebels. El ritual de l'amor i la mort té lloc a un escenari de Noh.

Argument Capítol 1: Reiko Reiko, la dona del tinent, ha vist a la cara del seu marit la seva resolució de morir quan marxa cap al palau el matí nevat després del cop d'estat. Si no torna amb vida, està decidida a seguir-lo en la mort. Mentre recull els records que deixarà als seus pares i amics, evoca tendres records de l'amor del seu marit...

Mentre seu sota una pintura kanji que mostra la frase "sinceritat de tot cor", Reiko espera que el tinent torni a la seva residència. Pinta un missatge que diu "records de Reiko" i recull les seves estimades figuretes. És conscient que quan ell torni a casa moriran junts, però la por angoixant s'esvaeix per la felicitat eterna del seu amor. Evoca els feliços records del seu matrimoni i la vida junts. A la seva ment, veu la càlida carícia de les seves mans i s'escalfa amb el seu record.

Capítol 2: El retorn del tinent Aleshores, a mitjanit, mentre encara neva, el tinent Takeyama apareix de sobte a la porta. Han canviat la guàrdia i explica que és lliure fins al matí, quan ha d'anar a matar el seu company d'armes. "Però no ho puc fer! No puc!" Takeyama, un soldat dedicat, no pot suportar la idea de matar els seus amics íntims si vol romandre lleial a l'emperador. La contradicció l'horroritza. Com a descendent d'una família de samurais, l'únic camí honorable que li queda és morir al matí per cometre seppuku. "Sé com et sents", diu Reiko en veu baixa. "I et seguiré allà on vagis". Takeyama està encantat. "Gràcies. Anirem junts a un altre món, doncs. Però, si us plau, deixa'm morir primer i després em segueixes tu. No he de fallar". Els seus somriures involuntaris reflecteixen una confiança mútua insondable. La mort ja no fa por. Reiko sent com ho va sentir la nit de noces.

Després de participar a l'incident del Ni Ni Roku del febrer de 1936, el tinent Shinji Takeyama va rebre l'ordre d'executar alguns dels seus companys amotinats. En adonar-se que no ho pot fer, li explica a la seva dona el seu pla de suïcidar-se. Ella hi està d'acord i planegen fer-ho junts.

Capítol 3: L'amor final És un ritual tan pur i apassionat com fet davant dels déus. Per primera vegada a la vida, són capaços de revelar sense embuts els seus desitjos i passions més secrets. Primer el tinent i després la Reiko, que ha perdut tota la seva timidesa davant la mort, s'acomiaden amorosament de cada detall més petit de la carn de l'altre.

Acceptant que estan a punt de morir, Reiko i el tinent fan l'amor. Són enviats junts en el més profund dels èxtasis. Mentre copulen, Reiko besa la carn del tinent i moltes imatges sensuals mostren primers plans dels seus cossos nus entrellaçats. És un muntatge abstracte de cares, braços i torsos a vegades en un primer pla extrem, que recorda una mica Hiroshi Teshigahara. L'escena acaba amb tots dos reclinats nus com estàtues gregues.

Capítol 4: El tinent fa el seppuku El tinent fa el seppuku amb l'ajuda de la seva dona Reiko. Mentre es clava l'espasa, se li forma saliva a la boca i el seu estómac deixa anar un torrent de sang i entranyes.

Capítol 5: Reiko se suïcida La Reiko es prepara per seguir el seu marit a l'altra vida. Es posa el pintallavis i després s'asseu al costat del cadàver del seu marit. Sosté el ganivet que li a regakar la seva mare en casar-se amb un somriure a la cara, contenta de retrobar-se amb el seu marit. La pel·lícula acaba amb una imatge de la parella morta abraçada.

Estil Patriotisme és una pel·lícula muda en blanc i negre de trenta minuts amb llargs intertítols expositius que expliquen la història i els seus antecedents històrics. Conté referències visuals al teatre Noh, ja que Mishima admirava l'estil tradicional i va escriure diverses obres del gènere. Ambientada en una sola habitació, està composta per plans generals estàtics i primers plans persistents, la majoria dels quals enfosqueixen els ulls de Mishima. És visualment impactant: amb el director de fotografia Watanabe Kimio, Mishima aconsegueix un contrast extremadament nítid entre blanc i negre, il·lustrat per les abundants quantitats de sang resultants, i la blancor de l'escenari Noh i el quimono cerimonial de Reiko, respectivament.

La pintura penjant que mostra el text "sinceritat completa" també actua com un element visual important de l'estil visual de la pel·lícula, determinant l'angle, la il·luminació i les posicions dels actors. Serveix per recordar a l'espectador la devoció entre Reiko i el tinent i també la seva devoció a la seva nació i al ritual del seppuku.

Temes La pel·lícula tracta sobre la mort del militarisme al Japó de la postguerra i pretén contrastar el suïcidi dels oficials de 1936 amb la interpretació que en fa Mishima als anys 1960. Es pot veure com un presagi del seu propi suïcidi. El suïcidi ritual s'explora en moltes de les obres de Mishima. Seguint l'estètica de la mort de Mishima, les imatges esgarrifoses i cruentes de la mort marquen el punt de partida, de manera que s'uneix una sensació aclaparadora de vida, bellesa, disciplina, amor i mort.

Repartiment Yukio Mishima com el tinent Shinji Takeyama Yoshiko Tsuruoka com a Reiko

Llançament Patriotisme va ser distribuïda originalment al Japó per Japan Art Theatre Guild el 12 d'abril de 1966. Va ser estrenada de nou als cinemes per Toho i Japan Art Theatre Guild el 15 de juny de 1966.

La pel·lícula es va rodar en dos dies en secret i, després d'una projecció privada, es va presentar a un festival de cinema francès.

El 25 de novembre de 1970, Mishima va fer seppuku després de pronunciar un discurs destinat a inspirar un cop d'estat. Després del suïcidi de Mishima, la seva vídua Yōko va demanar que es destruïssin totes les còpies existents de la pel·lícula. Però el 2005 es van descobrir els negatius originals en perfecte estat, en una caixa de te en un magatzem de casa seva a Tòquio. La pel·lícula es va estrenar en DVD al Japó el 2006 i després als Estats Units per la Criterion Collection el 2008.

En altres mitjans El grup Laibach va fer servir un clip d'aquesta pel·lícula al seu videoclip "Les privileges des morts" de l'àlbum Kapital, intercalat amb Alphaville de Jean-Luc Godard.

Referències

Enllaços externs Patriotism: The Word Made Flesh an essay by Tony Rayns at the Criterion Collection

Categoria:Pel·lícules sobre el suïcidi Categoria:Pel·lícules del Japó de la dècada del 1960 Categoria:Articles que contenen text en japonès Categoria:Pel·lícules del 1966 Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Curtmetratges