miniatura|Els aliments exquisits són un dels objectes d'estudi de la gastronomia. miniatura|Exemples d'aliments d'origen vegetal. La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, més agradables de menjar, així com més atractius i desitjables.

Definida de forma senzilla, la gastronomia és l'art de menjar i beure bé.DCVB: Gastronomia. En un sentit més universal, la gastronomia és el coneixement ordenat de tots els aspectes que es relacionen amb el menjar: aspectes teòrics, científics, filosòfics, històrics, pràctics i socials. Una persona que pugui considerar-se practicant i experta en gastronomia, un gastrònom, difícilment pot dominar tots els aspectes de l'art.

Etimologia El terme gastronomia deriva del grec antic: γαστήρ, gastér (estòmac), i νόμος, nómos (lleis o normes). Literalment podria traduir-se per “les normes de l'estómac ”.

Begudes Aigua Fray Benito Jerónimo Feijoo. 1764. Historia universal de las fuentes minerales de España.

Literatura gastronòmica miniatura|Llibre del coch. Marcus Gauius Apicius, De re coquinaria Agis fou autor d'un llibre sobre cuina 1324, Llibre de Sent Soví c. 1350, Llibre d'aparellar de menjar 1384, Francesc Eiximenis, Com usar bé de beure e menjar 1386, Guillaume Tirel, dit Taillevent, Le viandier c1390, The Forme of Cury c1390, Utilis Coquinario 1396, Le ménagier de Paris 1423, Enrique de Villena, Arte cisoria c. 1450, Llibre del Coch c1450. Libre de totes maneres de confits. Anònim. 1456-67, maestro Martino da Como, Libro de Arte CoquinariaLIBRO DE ARTE COQUINARIA Parla de diverses receptes "a la catalana". c. 1467, Bartolomeo Sacchi, dit il Platina, De honesta voluptate et valetudine 1570, Bartolomeo Scappi, Opera di Bartolomeo Scappi M. dell'arte del cucinare 1596. Giovanne de Rosselli. Epulario, il quale tratta del modo del cucinare ogni sorte di carne, uccelli ... Et di piu insegna far sapori, torte, pastelli... Parla de diverses receptes "a la catalana". c. 1610, Llibre de cuina de Scala-Dei 1611, Francisco Martínez Montiño, Arte de cocina, pastelería, bizcochería y conservería 1649. Giovanni de'Rosselli. Epulario il quale tratta del modo di cucinare ogni carne 1699, John Evelyn, Acetaria: A Discourse of Sallets

Segle XVIII 1759. William Verral. A Complete System of Cookery: In which is Set Forth, A Variety of Genuine Receipts, Collected from Several Years Experience Under the Celebrated Mr. de St. Clouet, Sometime Since Cook to His Grace the Duke of Newcastle. 1774, The Art of Cookery, Made Plain and Easy, Hanna Glasse. 1787, fra Sever d'Olot, Llibre de l'art de cuynar 1792, Yuan Mei, Suiyuan shidan (隨園食單) 1803, Grimod de la Reynière, L'Almanach des gourmandsAlexandre-Balthazar-Laurent Grimod de La Reynière, L'Almanach des gourmands, 1803 : édition fac-similé avec de nombreuses notes et commentaires, Robert J. Courtine, Saint-Julien-du-Sault (Yonne) : François-Pierre, 1973 1825, Jean Anthelme Brillat-Savarin, Physiologie du goût 1826. Cozinheiro moderno. Lucas Rigaud. 1830, Charles Durand, Le Cuisinier DurandLe cuisinier Durand.Charles Durand, Le Cuisinier Durand, Nîmes, Impr. de P. Durand-Belle, 1830 1830. Il Cuoco galante. V.Corrado. 1835, La cuynera catalana 1853. The Art of Dining; Or, Gastronomy and Gastronomers. Abraham Hayward. 1870, Alexandre Dumas, Grand dictionnaire de cuisine 1871, El libro de las familias: Novísimo manual práctico de cocina española, francesa y americana, higiene y economía doméstica 1888, La mesa moderna: cartas sobre el comedor y la cocina cambiadas entre el doctor Thebussem y un cocinero de S.M. 1891, Pellegrino Artusi, La scienza in cucina e l'arte di mangiar bene 1894, Angel Muro, El Practicón: tratado completo de cocina al alcance de todos y aprovechamiento de sobrasEl Practicón: tratado completo de cocina al alcance de todos, y aprovechamiento de sobras. 1896, El Cocinero práctico: nuevo tratado de cocina 1903, Auguste Escoffier, Le Guide culinaire 1913. La cocina española antigua, Emilia de Pardo Bazán. 1970, Nèstor Luján i Joan Perucho, El libro de la cocina española: gastronomía e historia 1974. L'art de menjar a Catalunya. Manuel Vázquez Montalbán. 1982, Nèstor Luján, Carnet de ruta: las recetas de Pickwick

Crítica gastronòmica En cada època i en cada regió geogràfica cal considerar els centres productors (restaurants, fondes o equivalents) que ofereixen productes de gran nivell. Els crítics professionals tasten aquests productes i escriuen sobre les seves qualitats, posant a l'abast dels lectors una informació susceptible de guiar futures experiències culinàries.

Crítics de la península ibèrica Álvaro Cunqueiro José Ma. Castroviejo Nestor Luján Joan Perucho Luis Betónica Mauricio Wiesenthal

Història antiga

Prehistòria En èpoques prehistòriques és possible intuir una gastronomia incipient en les societats caçadores-recol·lectores. Cada individu podia seleccionar (o si més no, apreciar) el grau de maduresa de la fruita que menjava, el nivell de cocció de la carn o el peix, la manera de mastegar i empassar els aliments... En cada comunitat hi havia costums i rituals a l'hora de menjar. Salvant les distàncies, la gastronomia prehistòrica era molt semblant a l'actual.

Sumeris, accadis, hitites Els primers imperis històrics gaudien de formes d'alimentació relativament sofisticades: pa, cervesa, formatge... Coneixien els forns i usaven fogons prou eficients, amb superfície plana (apta per a dipositar-hi cassoles i paelles).

En llenguatge sumeri-accadi s'han identificat més de 900 paraules relacionades amb el menjar.

Antic Egipte

La dieta comuna consistia en pa i cervesa, complementada amb verdures com les cebes i alls, i fruita com els dàtils i les figues. El vi i la carn, els gaudia tothom els dies de festa mentre les classes altes en consumien de forma més regular. El peix, la carn i els ocells es podien salar o assecar, i es podien cuinar en guisats o rostits en una graella.

Antiga Pèrsia Xenofont en la Ciropèdia, manifestant la veritat o adaptant-la als objectius de l'obra, contraposa els costums més frugals dels perses al refinament en la taula del medes.

Antiga Grècia miniatura|“Hapalos Artos”, pa fet segons una antiga recepta grega.

Homer, a la Ilíada i l'Odissea, parla de banquets senzills: pa, vi i carn rustida de diversos animals. Hi ha una obra del que dona molts detalls sobre el menjar dels antics grecs.

Antiga Roma

Ibers

Història medieval La gastronomia de l'època medieval pot dividir-se en dos grans grups: la gastronomia dels territoris ocupats pels musulmans (que no podien menjar porc ni beure vi) i la gastronomia dels territoris cristians (on es podia menjar porc i beure vi, però on hi havia normes específiques per a la Quaresma).

Gastronomia islàmica A la Còrdova andalusí hi havia un músic i gastrònom anomenat Ziryab que determinava la moda i els costums a taula.

Gastronomia cristiana Molts monestirs tenien normes escrites sobre la qualitat i quantitats dels aliments que podia consumir cada monja o monjo. En alguns casos s'han conservat els llibres de cuina de convents determinats.

Gastronomia per territoris Mediterrània

Mediterrània occidental Gastronomia d'Andalusia Gastronomia d'Espanya Gastronomia d'Itàlia Gastronomia de Múrcia Gastronomia d'Occitània: Gastronomia de la Vall d'Aran, Gastronomia del Llemosí, Gastronomia d'Alvèrnia, Gastronomia de Gascunya, Gastronomia del Llenguadoc i Gastronomia de la Provença Gastronomia dels Països Catalans: Gastronomia de Catalunya, Gastronomia del País Valencià, Gastronomia d'Andorra, Gastronomia de les Illes Balears (de Mallorca, de Menorca i de les Pitiuses), etc. Gastronomia de Portugal

Mediterrània oriental

Gastronomia d'Albània Gastronomia de Croàcia Gastronomia de Grècia Gastronomia d'Israel Gastronomia del Líban Gastronomia de Palestina Gastronomia de Sèrbia Gastronomia de Síria Gastronomia de Turquia Gastronomia de Xipre

Mediterrània meridional

Gastronomia d'Algèria Gastronomia d'Egipte Gastronomia de Líbia Gastronomia del Marroc Gastronomia de Mauritània Gastronomia del Sàhara Occidental Gastronomia de Tunísia

Europa nord-occidental i central Gastronomia d'Alemanya Gastronomia d'Àustria Gastronomia de Bèlgica Gastronomia de la Ciutat del Vaticà Gastronomia d'Eslovàquia Gastronomia d'Eslovènia Gastronomia de França Gastronomia d'Irlanda Cuina de Luxemburg Gastronomia dels Països Baixos Gastronomia del Regne Unit Gastronomia de Suïssa

Escandinàvia i el Bàltic Gastronomia de Dinamarca Gastronomia d'Estònia Gastronomia de Finlàndia Gastronomia de Letònia Gastronomia de Lituània Gastronomia de Noruega Gastronomia de Suècia

Europa de l'Est

Gastronomia de l'Azerbaidjan Gastronomia de Belarús Gastronomia de Bulgària Gastronomia de Croàcia Gastronomia de Geòrgia Gastronomia de Moldàvia Gastronomia de Polònia Gastronomia de Romania Gastronomia de Rússia Gastronomia de Sèrbia Gastronomia d'Ucraïna

Àfrica no mediterrània

Gastronomia d'Etiòpia Gastronomia de Guinea Equatorial Gastronomia de Kenya Gastronomia de Malawi Gastronomia del Senegal Gastronomia de Tanzània

Àsia

Gastronomia de l'Aràbia Saudita Gastronomia d'Armènia Gastronomia de Corea Gastronomia de les Filipines Gastronomia de l'Índia Gastronomia d'Indonèsia Gastronomia de l'Iran Gastronomia de l'Iraq Gastronomia del Japó Gastronomia del Kazakhstan Gastronomia del Kirguizstan Gastronomia de Macau Gastronomia de Mongòlia Gastronomia de Sri Lanka Gastronomia del Tadjikistan Gastronomia de Tailàndia Gastronomia del Vietnam Gastronomia de la Xina

Amèrica

Amèrica del Nord

Gastronomia del Canadà Gastronomia dels Estats Units Gastronomia de Mèxic

Amèrica Central i el Carib

Gastronomia de Belize Gastronomia de Costa Rica Gastronomia de Cuba Gastronomia d'El Salvador Gastronomia de Guatemala Gastronomia de Guyana Gastronomia d'Hondures Gastronomia de Jamaica Gastronomia de Nicaragua Gastronomia de Panamà Gastronomia de la República Dominicana

Amèrica del Sud

Gastronomia de l'Argentina Gastronomia de Bolívia Gastronomia del Brasil Gastronomia de Colòmbia Gastronomia de l'Equador Gastronomia del Paraguai Gastronomia del Perú Gastronomia de l'Uruguai Gastronomia de Veneçuela Gastronomia de Xile

Oceania Gastronomia d'Austràlia Gastronomia de Niue Gastronomia de Nova Zelanda

Referències

Vegeu també Ortorèxia Llista de vins d'Espanya Gastronomia d'Europa