El debat sobre la bandera de Nova Zelanda és una qüestió sobre si s'hauria de canviar la bandera nacional o no. Durant diverses dècades, s'han proposat dissenys alternatius, amb diversos graus de suport. Entre els partidaris de canviar la bandera no hi ha consens sobre quin disseny hauria de substituir l'actual bandera. Les crítiques habituals al disseny actual de la bandera de Nova Zelanda són la seva similitud amb la bandera australiana i la inadequació de mantenir-hi la bandera del Regne Unit en el disseny. Una sèrie d'enquestes realitzades des de la dècada de 1970 han demostrat que la majoria dels neozelandesos prefereixen la bandera actual.
El govern de Nova Zelanda va celebrar un referèndum vinculant en dues fases sobre un canvi de bandera el 2015 i el 2016. Els quatre dissenys escollits com a finalistes van ser criticats per la seva similitud i la seva dependència de la iconografia esportiva més estretament associada amb un subconjunt de la població. El referèndum també va ser criticat com una distracció costosa de qüestions polítiques més importants, especialment a causa de l'aprovació oberta de dos dissenys semblants de la bandera de la falguera platejada per part de Kyle Lockwood (un dels quals era el disseny de la bandera a la part superior dreta) per part del llavors primer ministre John Key, i per la naturalesa amateur de les propostes col·laboratives. Els votants van optar per mantenir la bandera actual, amb un vot del 56,6% (1,200,003 vots) a favor davant d'un 43,1% (915,009). La participació al referèndum va ser del 67%, relativament baixa en comparació amb la participació del 74-80% a les eleccions generals del segle XXI. El referèndum, especialment els dissenys alternatius que s'oferien, va ser criticat per periodistes tant a Nova Zelanda com a l'estranger, i John Key ho va esmentar com un dels principals penediments quan va anunciar la seva retirada de la política el 2016.
Arguments
A favor del canvi Els partidaris del canvi van argumentar que: La bandera nacional actual és molt similar a la bandera d'Austràlia i sovint es confonen les dues. Si bé això no és únic cas entre les banderes del món, s'agreuja pels estrets vincles i la proximitat geogràfica d'Austràlia i Nova Zelanda. Per exemple, el 1984 el primer ministre australià Bob Hawke va ser rebut per banderes de Nova Zelanda quan va visitar Ottawa, i l'exprimer ministre de Nova Zelanda John Key diu que ha estat assegut sota la bandera australiana en diverses reunions internacionals. La bandera nacional actual és un disseny derivat del pavelló blau britànic, i per tant no representa l'estatus actual de Nova Zelanda com a nació independent i sobirana. En canvi, al·ludeix al fet que Nova Zelanda és una colònia del Regne Unit, fet anacrònic. El debat sobre la bandera de vegades es relaciona amb el republicanisme a Nova Zelanda (és a dir, substituir el monarca "britànic" per un cap d'estat republicà "neozelandès"). La bandera nacional actual reconeix exclusivament les persones d'ascendència britànica mentre ignora la població original maori de Nova Zelanda, així com d'altres grups ètnics. Alguns han qualificat aquest fet d'inapropiat perquè el Tractat de Waitangi i l'ascendència maori són parts importants de la història de Nova Zelanda, i perquè Nova Zelanda és una societat multiètnica amb una demografia cada cop més diversa. Per exemple, els neozelandesos europeus (pākehā) van baixar de ser el 92% de la població al cens de 1961 a ser-ne el 70,2% al cens del 2018, i incloient-hi una major diversitat d'orígens ètnics europeus a part del de les les Illes Britàniques. Els neozelandesos europeus ja no constitueixen la majoria a Auckland, la ciutat més gran de l'estat.
En contra del canvi Els opositors al canvi van argumentar que: El cost financer de canviar la seva bandera nacional supera qualsevol avantatge. La bandera nacional no s'ha canviat durant molts anys (ha "resistit la prova del temps"). Molts neozelandesos se senten vinculats a la bandera, perquè van créixer amb ella i perquè s'ha convertit en part de la història del país, aquests esdeveniments són els que donen a la bandera el seu valor simbòlic i emocional més que no pas el disseny intrínsec en si mateix. Per exemple, tots els resultats de les enquestes del 2014 mostren que una gran majoria del públic s'oposava a canviar la bandera o, si més no, no ho veia com un tema urgent (vegeu l'apartat ). La bandera actual ja és representativa de Nova Zelanda. La Bandera britànica de la bandera actual representa els forts vincles passats i presents de Nova Zelanda amb el Regne Unit i la seva història com a part de l'Imperi Britànic, i la Creu del Sud representa la ubicació de Nova Zelanda al Pacífic Sud. Persones dels exèrcits de Nova Zelanda, el Regne Unit i la Commonwealth han lluitat i mort sota la bandera britànica o la bandera actual al llarg de molts anys. Alguns consideraven que treure la bandera britànica de la bandera actual era una falta de respecte envers els morts en guerra que lluitaven amb aquesta bandera com a estendard. La primera vegada que la bandera actual es va hissar oficialment en una batalla va ser des del vaixell HMNZS Achilles durant la Batalla del Riu de la Plata el 1939; tot i que la bandera nacional neozelandesa es va hissar al Quinn's Post durant la Campanya de Gal·lípoli el 1915. Rhys Jones, excap de les Forces de Defensa de Nova Zelanda, va assenyalar que la bandera ja s'havia canviat durant la història de Nova Zelanda, i un llegat destacat de la campanya de Gal·lípoli era representatiu de la identitat independent de la nació.
Història del debat Durant la Segona Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial, el primer ministre laborista, Peter Fraser, ja va rebre suggeriments per incloure un emblema maori a la bandera. Va ajornar l'assumpte fins després de la guerra, però mai més es va tornar a plantejar.
Dècada de 1970 miniatura|Proposta de Clark Titman de 1967. El debat sobre mantenir o canviar la bandera actual de Nova Zelanda va començar abans del maig de 1973, quan el Partit Laborista va rebutjar a la seva conferència nacional una proposta per canviar la bandera, declarar Nova Zelanda república i canviar l'himne nacional (aleshores només "God Save the Queen"). En aquell moment, les propostes per canviar la bandera estaven normalment relacionades amb el republicanisme.
El novembre de 1979, el ministre de l'Interior, Allan Highet, va suggerir que es canviés el disseny de la bandera i va buscar un artista per dissenyar una nova bandera amb una falguera platejada al vol. La proposta no va rebre gaire suport.
Dècada de 1980 miniatura|Bandera koru de Hundertwasser, disseny de l'artista austríac Friedensreich Hundertwasser de 1983. miniatura|Proposta de D. A. Bale. L'artista visual nascut a Viena i afincat a Nova Zelanda, Friedensreich Hundertwasser, va dissenyar una bandera koru el 1983. Aquest disseny fou un dels primers candidats seriosos al canvi de bandera i va ser motiu de molta atenció mediàtica. Vint-i-cinc membres del Parlament van expressar el seu suport a la bandera quan es va presentar públicament el 1986, inclòs el llavors primer ministre David Lange.
El 1988, el ministre d'Afers Exteriors Russell Marshall va demanar un canvi de bandera, que també va tenir poc efecte.
La revista New Zealand Listener va organitzar un concurs de disseny de banderes el 1989, que va atreure gairebé 600 participants. Dels set semifinalistes, que incloïen la bandera nacional i la bandera de les Tribus Unides de Nova Zelanda, la bandera nacional actual va guanyar amb un vot minoritari del 45,6%.
Dècada de 1990 miniatura|Proposta de John Ansell, Kenneth Wang i Grant McLachlan que el 1990 va guanyar un concurs a la revista The Listener. El febrer de 1992, l'exministre d'Afers Maoris, Matiu Rata, va demanar un canvi de bandera "per restablir la nostra identitat nacional".
El 1998, la primera ministra Jenny Shipley va recolzar la petició de la ministra d'Afers Culturals, Marie Hasler, de canviar la bandera. Shipley, juntament amb la Junta de Turisme de Nova Zelanda, va donar suport a la bandera quasi nacional de la falguera platejada, formada per una falguera platejada (Cyathea dealbata) en blanc sobre un fons negre, seguint la línia de la bandera de la fulla d'auró canadenca.
Ambdues iniciatives van trobar l'oposició de l'organització Royal New Zealand Returned and Services' Association, l'organització neozelandesa per a veterans de guerra.
Dècada del 2000 miniatura|Proposta de James Dignan de 2002. El 2004, l'empresari Lloyd Morrison va fundar la campanya NZ Flag.com Trust (actual Change the NZ Flag) amb l'objectiu de dur a terme un referèndum no vinculant sobre el canvi de bandera. Segons la legislació de Nova Zelanda, es pot celebrar un referèndum sobre qualsevol tema si el 10% dels electors signen una petició que es presenta al Parlament. El Trust va llançar la petició per a aquest referèndum el 2005 i la campanya va utilitzar una bandera amb una falguera platejada estilitzada dissenyada per Cameron Sanders.
En resposta a aquesta petició, es va fundar el New Zealand Flag Institute per oposar-se a la campanya del referèndum i promoure el manteniment de la bandera actual, així com per oferir una visió més acadèmica de la bandera. La Royal New Zealand Returned and Services' Association (RNZRSA), no va recolzar obertament la bandera actual a la seva conferència anual, i va aprovar que "l'opinió de l'RNZRSA és que qualsevol canvi a la bandera de Nova Zelanda hauria de ser únicament prerrogativa del poble de Nova Zelanda, tal com ho determini una majoria substancial d'electors en un referèndum. L'associació també va considerra que aquest assumpte s'hauria de treure de l'àmbit polític".
La petició va aconseguir 100.000 signatures de les aproximadament 270.000 necessàries pel que va ser retirada el juliol de 2005, molt abans de les eleccions generals del 17 de setembre de 2005. El NZ Flag.com Trust va citar l'apatia pública envers el canvi com la principal raó per retirar la seva petició.
Dècada del 2010 miniatura|Proposta de James Bowman de 2015. El 5 d'agost de 2010, el diputat laborista Charles Chauvel va presentar una proposició de llei per a una comissió consultiva seguida d'un referèndum sobre la bandera de Nova Zelanda.
El gener de 2014, el primer ministre John Key va plantejar la idea d'un referèndum sobre una nova bandera a les eleccions generals de 2014. La proposta va ser rebuda de diverses maneres. Al març, Key va anunciar que, si el govern nacional fos reelegit per a un tercer mandat, el govern celebraria un referèndum dins els propers tres anys per preguntar si cal canviar o no el disseny de la bandera. Després de la reelecció es van anunciar els detalls del referèndum.
Referèndums de 2015 i 2016
Poc després de l'anunci del referèndum, els líders del partit es van reunir per preparar un esborrany legislatiu i van seleccionar candidats per formar el "Panell de Consideració de Banderes". L'objectiu d'aquest grup polític era donar a conèixer el procés, sol·licitar propostes i suggeriments de banderes per part del públic i decidir sobre una llista final d'opcions. La consulta oberta i la sol·licitud de dissenys van obtenir 10.292 suggeriments, que posteriorment es van anar reduint a una llarga llista inicial de 40 dissenys i després a una llista concreta de només 4 dissenys per concórrer al primer referèndum.
El primer referèndum va tenir lloc entre el 20 de novembre i l'11 de desembre de 2015 i feia la següent pregunta: "Si la bandera de Nova Zelanda canvia, quina bandera preferiríeu?" Els votants van rebre diverses opcions seleccionades pel Panell de Consideració de Banderes. La bandera de la falguera platejada negra, blanca i blava de Kyle Lockwood va guanyar el primer referèndum i va passar al segon.