Puseu (en llatí: Flavius Illus Pusaeus; mort abans del 486) fou un polític i filòsof de l'Imperi Romà d'Orient, va ser nomenat cònsol el 467 juntament amb Joan.
Biografia Puseu va ser deixeble del filòsof neoplatònic Procle a la seva escola d'Alexandria. Un cercle de deixebles que incloïa Pamprepi, poeta pagà que va participar a la revolta d'Il·los contra Zenó el 484, Marcel·lí, que va dirigir de manera autònoma la Il·líria, Antemi, futur emperador d'Occident i Messi Febus Sever, cònsol i prefecte de la ciutat de Roma.O'Meara, p. 21
El 465 va exercit de prefecte del pretori d'Orient, el 467 va esdevenir cònsol, en el moment que el seu antic company d'Alexandria, Antemi, era emperador a Occident. Entre els anys 467 i 468 va tornar a exercir de prefecte del pretori d'Orient, encapçalant el tribunal que va jutjar Isocasi. La possibilitat que exercís de prefecte del pretori de manera continuada des del 465 depèn de si Eritri, testimoniat com a prefecte del pretori el 466, era prefecte del pretori d'Orient o d'Il·líria.
Una inscripció llatina, envoltada d'inscripcions en grec, incrustada a les muralles de Constantinoble, prop de la cinquena torre (on l'últim emperador romà d'Orient, Constantí XI, va oposar una última i desesperada resistència contra les tropes de l'Imperi Otomà), hi ha una inscripció que testimonia que «Puseu, ni més ni menys que el gran Antemi, va reforçar les torres i les portes».Grosvenor, Edwin Augustus, Constantinople, volume 2, Adamant Media Corporation, ISBN 1402165803, p. 613.
Va morir abans del 486.
Referències
Bibliografia O'Meara, Dominic, Platonopolis: Filosofia política platònica a l'antiguitat tardana, Oxford University Press, 2003, ISBN 0199257582, pàg. 21. «Pusaeus», PLRE II, pàg. 930.
Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Cònsols romans del segle V Categoria:Romans d'Orient del segle V