Magne (en llatí: Flavius Magnus; fl. 455–460) fou un aristòcrata romà de l'Imperi Romà d'Occident, que va exercir un rol important a la Gàl·lia romana de la segona meitat del segle V.
Biografia Va néixer a Narbona en una important família gal·loromana, era nebot d'Agrícola, cònsol el 421, i descendent de Filagri del qual descendia també l'emperador Avit. És possible que el pare de Magne, Nimfidi, fos germà de l'emperador. El germà de Magne, de nom desconegut, fou nomenat procònsol.
Va exercir el càrrec de magister officiorum durant el regant d'Avit entre el 455 i el 456. Durant aquest darrer any va acompanyar els visigots a Hispània. En recompensa per la seva feina i lleialtat a l'Imperi, el nou emperador, Majorià, el va nomenar prefecte del pretori de la Gàl·lia, el 458 (o finals del 457), en substitució de Peoni. Aquest nomenament s'ha d'entendre, dins la política imperial, com un intent de reconstruir els llaços amb la noblesa gal·la, així com, el seu nomenament com a cònsol occidental l'any 460, tenint com a col·lega oriental a Apol·loni. Un epitafi difícil d'entendre pot situar la seva mort el 475.
Tingué tres fills: Magne Fèlix, prefecte del pretori de la Gàl·lia o Itàlia, Probe i Araneola. Els seus fills van ser companys d'estudis del poeta Sidoni Apol·linar. Araneola es va casar amb Polemi.
Bibliografia
Drinkwater, John i Hugh Elton, La Gàl·lia del segle V: una crisi d'identitat?, Cambridge University Press, 1992, ISBN 0-521-52933-6, pàg. 115. Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale i John Morris, The Prosopography of the Later Roman Empire, vol. 2 (395-527), Cambridge, 1971-1992. Settipani, C., Continuïtat dels gentils i continuïtat dels senadors al Senat romà. Famílies a l'époque imperiale, París, 2000
Categoria:Cònsols romans del segle V Categoria:Mestres dels oficis Categoria:Narbonesos Categoria:Polítics de la regió d'Occitània Categoria:Senadors francesos