El Títol de Totonicapán, també conegut com a Títol dels Senyors de Totonicapán és el nom que rep un document escrit en llengua k'iche' a Guatemala cap a l'any 1554.. El Títol de Totonicapán és un dels dos documents més importants en idioma k'iche' del període virreinal, juntament amb el Popol Vuh.. El document narra la història del poble k'iche' des dels seus orígens mítics fins al regnat del seu rei més poderós, K'iq'ab.
Història del document En 1834 els habitants k'iche' de Totonicapán van demanar al governador departamental de persuadir a Dionisio José Chonay, el capellà de Sacapulas, de traduir el document a l'espanyol. La traducció en espanyol es va arxivar a Totonicapán on va ser trobat per l'historiador francès Charles Étienne Brasseur de Bourbourg en 1860. Brasseur de Bourbourg va fer una còpia del document i se'l va emportar a França, on, després de la seva mort, va passar a Alphonse Pinart. Aquesta còpia va passar de Pinart a Hyacinthe de Charencey que va traduir-lo al francès i en va publicar una versió en aquest idioma i en espanyol amb el títol Título de los Señores de Totonicapán: Titre généalogique des seigneurs de Totonicapan. Es desconeixia on es trobava el document original en k'iche' durant molts anys, fins que va ser mostrat a l'antropòleg nord-americà Robert Carmack per l'alcalde k'iche' de Totonicapán en 1973.
Contingut Igual que el Popol Vuh, el Títol de Totonicapán descriu com els ancestres dels k'iche' van viatjar des d'un lloc mític anomenat Set Coves i Set Barrancs a un altre lloc anomenat Tulán Suywa per tal de rebre els seus déus. De Tulán Suywa els ancestres van viatjar a l'oest per mar cap a l'altiplà de Guatemala. La següent generació de senyors k'iche' va tornar a l'est per tal de rebre el permís de governar de part de Nacxit, un rei diví vinculat a la deïtat de la Serp Emplomallada. El Títol de Totonicapán també descriu com els k'iche' van establir una frontera defensiva contra la Triple Aliança asteca l'expansió de la qual va conduir a la inclusió de Soconusco en l'imperi asteca.
Al Popol Vuh, els ancestres dels k'iche' es van crear a Paxil Cayala (lloc de la sortida del sol) i es van traslladar a Tulán Suywa, Set Coves, Set Barrancs. Tot i això, més endavant en el text del Popol Vuh els dos llocs es fusionen. Al Títol de Totonicapán, s'utilitza aquesta última versió en la qual Paxil Cayala i Tulán Suywa són fusionats al mític lloc d'origen. Aquest lloc es descriu com el paradís terrestre i és denominat Wuqub' Pek Wuqub' Siwan, Siwan Tulan (Set Coves, Set Barrancs, Palau Barranc). El Títol de Totonicapán relata que els primers ancestres de les «set nacions» eren poderosos nahuals (fetillers) que van viatjar per l'aigua des de Tulán Siwan. La menció del paradís i del «veritable Sinaí», i la ubicació de Tulán, a l'est, a l'altra banda del mar, semblen mostrar la influència de les creences cristianes en el text. Tulán s'identifica al text com un lloc de foscor.
Segons el Títol de Totonicapán (com també el Popol Vuh), quan els primers ancestres van arribar «per mar», no menjaven sinó que se sostenien amb la inhalació de l'olor de les puntes dels bastons. Nacxit va ser un dels títols utilitzats per a Ce Ácatl Topiltzin Quetzalcóatl, un senyor mític. Al Títol de Totonicapán, dos fills de Balam Quitze van ser enviats a Nacxit per demanar la pau; Co Caib va anar al lloc de la sortida del sol i C'o Cavib al lloc de la posta del sol; el document equival específicament aquest darrer amb Mèxic. El fet que C'o Cavib se'n va anar a l'oest a Mèxic segons el text, s'ha interpretat com un intent de part dels k'iche' de connectar-se amb els poderosos (políticament i culturalment) senyors asteques de Tenochtitlán. Nacxit els va donar el Pisom Q'aq'al, el feix de la glòria, equiparat amb el foc i el sol.
Referències
Bibliografia
Bibliografia addicional
Categoria:Cultura maia Categoria:Manuscrits