Death Becomes Her és un musical, amb llibret de Marco Pennette i música i lletra de Julia Mattison i Noel Carey. Està basat en la pel·lícula homònima de 1992 dirigida i produïda per Robert Zemeckis. Es va estrenar el maig de 2024 al Cadillac Palace Theatre de Chicago, i es va traslladar al Lunt-Fontanne Theatre de Broadway el novembre de 2024.
Les produccions originals de Chicago i Broadway van rebre elogis de la crítica teatral per la banda sonora, el llibret, el disseny de producció, les acrobàcies, els efectes especials i l'humor, i tant Megan Hilty com Jennifer Simard van rebre elogis universals pel seu ritme còmic, la química i les actuacions. Va rebre 10 nominacions als 78ns Premis Tony i va guanyar el premi al Millor Disseny de Vestuari en un Musical.
Desenvolupament El desembre de 2017, es va informar que estava en desenvolupament una adaptació musical de Broadway de Death Becomes Her, amb Kristin Chenoweth com a protagonista. El llibre està escrit per Marco Pennette i té una banda sonora original de Julia Mattison i Noel Carey.
Cal destacar que el personatge de Lisle von Rhuman, originalment interpretat per Isabella Rossellini a la pel·lícula, va ser canviat a Viola Van Horn, interpretada per Michelle Williams. Quan se li va preguntar sobre la presa de decisions darrere del canvi, Williams va dir que no sabia què va causar el canvi, però va afirmar que hi havia alguns elements argumentals en la producció que podrien insinuar-ne el motiu.
Història de la producció Chicago (2024) El setembre de 2023 es va anunciar que el musical havia estat produït per Broadway In Chicago, Universal Theatrical Group,321 Theatrical Management, i dirigit i coreografiat per Christopher Gattelli. La producció va comptar amb el disseny d'escenografia de Derek McLane, el disseny de vestuari de Paul Tazewell, el disseny d'il·luminació de Justin Townsend, el disseny de so de Peter Hylenski , les il·lusions de Rob Lake, i el pentinat i el maquillatge de Charles LaPointe i Joe Dulude II.
El musical es va representar al Cadillac Palace Theatre de Chicago del 30 d'abril al 2 de juny de 2024. El repartiment estava format per Megan Hilty com a Madeline, Jennifer Simard com a Helen, Christopher Sieber com a Ernest i Michelle Williams com a Viola Van Horn, un personatge originalment anomenat Lisle von Rhuman.
Broadway (2024) El maig de 2024, els productors van anunciar els seus plans per començar les representacions del musical al Lunt-Fontanne Theatre de Broadway el 23 d'octubre d'aquell any, amb una estrena oficial prevista per al 21 de novembre. A l'equip de producció del trasllat a Broadway es van unir Marc Platt (en la seva primera col·laboració com a productor amb Universal des de since Wicked), Debra Martin Chase, Jason Blum, James Wan i Steven Spielberg juntament amb la seva dona Kate Capshaw.
Gira prevista per Amèrica del Nord (2026) Està previst que es faci una gira nord-americana de la producció de Broadway a la tardor del 2026 a Cleveland.
Repartiment i personatges PersonatgeChicagoBroadway20242024Madeline AshtonMegan HiltyHelen SharpJennifer SimardErnest MenvilleChristopher SieberViola Van HornMichelle WilliamsChagall Taurean EverettStefanJosh Lamon
Sinopsi Acte I L'espectacle comença amb Viola Van Horn i el seu grup d'immortals compartint "un secret pel qual moriries" oferint al públic una poció màgica que atorga bellesa i perfecció eternes ("If You Want Perfection").
L'actriu vanitosa i egocèntrica Madeline Ashton actua a l'espectacle de Broadway Me! Me! Me! ("For the Gaze"). Rep la visita de la seva antiga amiga i escriptora amb dificultats Helen Sharp, a qui sovint menysprea i insulta per a la seva pròpia diversió. Tanmateix, Helen supera Madeline revelant que està promesa amb el famós cirurgià plàstic Ernest Menville, i gaudeix de l'oportunitat de venjar-se del seu amic enemic ("That Was Then, This is Now").
La Madeline els convida a casa seva, on sedueix l'Ernest ("Tell Me, Ernest"), el roba a l'Helen i s'hi acaba casant ("Madeline Ashton's Intimate Wedding Extravaganza"), amb l'Ernest prometent durant el casament quedar-se "fins que la mort ens separi" ("Ernest's Real Vows"). Mentrestant, l'Helen és enviada a un hospital psiquiàtric, on s'obsessiona amb matar la Madeline ("Madeline").
Deu anys més tard, Madeline i Ernest encara estan infeliçment casats. Madeline ha començat a envellir visiblement, cosa que li ha costat la feina d'actriu ("(I See) Me!"). Ernest, ara cirurgià plàstic a Hollywood, afronta el seu penediment bevent ("Til Death"). La parella és convidada a la primera publicació del llibre d'Helen, on descobreixen que Helen s'ha tornat jove, reeixida i bonica. A la festa, Madeline rep la targeta de visita de Viola Van Horn del seu misteriós ajudant, Chagall. Helen flirteja obertament amb Ernest i humilia encara més Madeline burlant-se de la seva edat i dels seus recents papers vergonyosos al cinema ("Tell Me, Ernest (Reprise)"). Madeline té un atac de pànic a l'aparcament i promet no deixar que la seva carrera i imatge "s'esfondrin" abans de visitar Viola a casa seva ("Falling Apart").
La Viola ofereix la poció a la Madeline amb la condició que desaparegui de la vista del públic al cap de deu anys per mantenir-ne l'existència en secret. Pren la poció i torna a ser jove i bonica. La Viola deixa la Madeline amb un avís: "tingues cura del teu cos" ("Siempre Viva").
De tornada a casa d'Ernest i Madeline, Helen entra i reprèn la seva relació amb Ernest, i els dos planegen fugir juntes assassinant Madeline ("Let's Run Away Together"). Quan Madeline torna, ella i Helen es barallen, cosa que fa que Madeline caigui per les escales i es trenqui el coll. Quan Helen idea un nou pla per denunciar la mort de Madeline com un accident, Madeline es reanima, acusant Helen d'empènyer-la intencionadament ("Confrontation").
Acte II Viola torna a l'escenari per dirigir-se al públic i amonestar Madeline per haver ignorat el seu avís ("Don't Say I Didn't (Warn You)").
L'Ernest porta frenèticament la Madeline a l'hospital, on es confirma que està clínicament morta, però encara viva. En tornar a casa, la Madeline s'adona que l'Helen també ha pres la poció i li dispara amb una escopeta, deixant-li un forat enorme al tors. Les seves discussions provoquen més violència i més ferides: l'Helen és empalada per un paraigua i la Madeline és decapitada abans que l'Ernest les aturi ("Hit Me"). Les dues dones coaccionen l'Ernest perquè utilitzi les seves habilitats quirúrgiques per reparar els seus cossos, i ell accepta amb la condició que li permetin marxar després. Borratxo i delirant, l'Ernest planeja arreglar-los amb cola, argila i pintura en esprai ("The Plan"). També acomiada l'Stefan, l'assistent de la Madeline, que ha patit tant de temps, per evitar que descobreixi el secret ("Stefan's Turn").
La Madeline i l'Helen s'adonen que necessitaran l'Ernest per al manteniment i planegen drogar-lo i fer-lo beure la poció perquè també pugui esdevenir immortal. Després de deixar l'Ernest inconscient, el porten a casa de la Viola, on organitza un ball amb els altres immortals ("Live to Serve"). L'Ernest desperta i la Viola el tempta amb la poció, però ell la rebutja i intenta fugir de la casa amb ella ("Siempre Viva (Reprise)"/"The Chase"). El persegueixen fins al terrat, on diu que preferiria morir que passar l'eternitat amb la Madeline i l'Helen, abans que la Viola l'empenyés cap a la seva aparent mort ("Til Death (Reprise)").
L'Helen s'adona desanimada que està condemnada a sobreviure a tots els seus amics i familiars i a estar sola per sempre. La Madeline, finalment disculpant-se per les seves accions, li diu que es poden arreglar l'una a l'altra i que poden ser la "persona" l'una de l'altra ("Alive Forever"). Les dues deixen de banda la seva rivalitat, s'abracen i tornen a casa.
Cinquanta anys més tard, Madeline i Helen visiten les seves tombes per cuidar-les. Es troben amb un Ernest ancià, que havia sobreviscut a la caiguda, s'havia enamorat de la seva infermera, s'hi havia casat i havia tingut fills i néts. Quan Ernest i la seva dona marxen, Helen i Madeline lamenten momentàniament que mai no tindran un "final" propi abans de sortir juntes del cementiri ("The End").
Números musicals Broadway Act I If You Want Perfection — Viola, Immortals For the Gaze — Madeline, Conjunt That Was Then, This is Now — Helen Tell Me, Ernest — Madeline, Helen, Ernest Madeline Ashton's Intimate Wedding Extravaganza — Ernest, Madeline, Luciano, Conjunt Madeline — Helen (I See) Me! — Madeline, Conjunt* Till Death — Ernest Tell Me, Ernest (Reprise) — Helen Falling Apart — Madeline Siempre Viva — Viola, Immortals Let's Run Away Together — Helen, Ernest Confrontation — Madeline, Helen, Ernest, Viola Act II Entr'acte Don't Say I Didn't (Warn You) — Viola, Immortals Hit Me — Helen, Madeline The Plan — Ernest, Conjunt Stefan's Turn — Stefan Live to Serve — Chagall, Immortals Siempre Viva (Reprise) — Viola, Madeline, Helen The Chase — Immortals Till Death (Reprise) — Ernest, Madeline, Helen Alive Forever — Helen, Madeline The End — Helen, Madeline, Conjunt
Chicago Act I
Prelude — Viola, Conjunt For the Gaze —Madeline, Conjunt That Was Then, This is Now — Helen, Ernest Tell Me, Ernest — Madeline, Helen, Ernest The Vows — Conjunt Madeline — Helen (I See) Me! — Madeline, Conjunt* Till Death — Ernest Tell Me, Ernest (Reprise) — Helen, Ernest Madeline's Lament — Madeline Siempre Viva — Viola, Madeline, Conjunt Let's Run Away Together — Helen, Ernest Disrespect Me (The Stairs) — Madeline, Helen Let's Run Away Together (Reprise) — Helen, Ernest, Madeline, Viola Act II
Don't Say I Didn't Warn You — Viola, Conjunt Hit Me Like You Mean It — Helen, Madeline, Ernest Ernest Menville — Ernest, Conjunt Siempre Viva (Reprise) — Viola, Madeline, Helen, Ernest Goodbye Forever — Ernest, Helen, Madeline That Was Then, This is Now (Reprise I) — Helen, Madeline Alive Forever - Helen, Madeline Gone (The Procession) — Conjunt That Was Then, This is Now (Reprise II) — Ernest Finale — Helen, Madeline
* Adaptada de la cançó original de Geoffrey Aymar, David Koepp i Martin Donovan que apareix a la pel·lícula de 1992
Producció de Broadway La producció de Broadway va ser majoritàriament elogiada per la crítica. Benjamin Lee, de The Guardian, va afirmar que «després d'una primera temporada animada a Chicago, Death Becomes Her ha renascut a Broadway com un èxit emocionant i sorollosament entretingut», destacant que les actuacions actorals igualen les de la pel·lícula. Greg Evans, de Deadline Hollywood, va escriure que la producció musical «millora en tots els sentits respecte a la pel·lícula de 1992» en què «Mattison i Carey han creat una col·lecció impactant de cançons impressionants que transmeten les convencions de la melodia de l'espectacle mentre celebren totes i cadascuna amb amor i cura». Johnny Oleksinski, del New York Post, va donar a la producció 3 de 4 estrelles, apreciant que «les lletres sovint són enginyoses i entremaliades, però la melodia es deixa de banda en favor de les acrobàcies vocals» amb una direcció que «troba maneres enginyoses de fer un gest a aquest llegat a l'escenari» per a una «producció apropiadament exagerada». Jesse Green de The New York Times, va elogiar les actuacions de Simard i Hilty, i també va valorar positivament el disseny de l'escenari tot i sentir que la història estava desconnectada.
En les seves respectives crítiques, Evans i Green van lloar el drama i la tensió entre els personatges de Simard i Hilty. Evans va dir que les dues dones "estan perfectament emparellades", mentre que Green va dir que "l'oportunitat de veure dos cervells teatrals lluitant durant unes hores" compensava el que considerava les deficiències de la pel·lícula original.
Premis i nominacions Producció original de Broadway