Una eina agrícola, també dita ferramenta de conreu, eina agrícola és un utensili o instrument usat en l'agricultura amb una o totes dues mans. És necessària per a dur a cap tasques com esbrossar, llaurar, cavar, preparar i condicionar la terra, moure, carregar i transportar materials, sembrar i plantar, regar, adobar, netejar i mantenir, podar, segar, collir, batre, garbellar, seleccionar, dessecar i moldre, entre altres. No s'ha de confondre amb la maquinària agrícola, normalment de gran complexitat tècnica.

Història de les eines agrícoles miniatura|400x400px|Utensilis agrícoles típics del neolític i les seves possibles ocupacions en antigues representacions egípcies Les primeres eines agrícoles, que específicament es poden qualificar com a tals, acompanyen el desenvolupament de l'agricultura a partir del període neolític, fa uns 8000 anys. Ja llavors hi ha datació d'eines usades per a les feines de sembra, collita, assecament i magatzematge de cereals i altres conreus. Algunes restes se n'han pogut trobar en els jaciments arqueològics del neolític, excavats a Europa, al Pròxim Orient o a Iberoamèrica. Aquestes fonts han servit per a determinar que els primitius llauradors europeus utilitzaven aixadelles de pedra amb mànecs de fusta, mentre els agricultors precolombins se servien d'un bastó llarg acabat en punta per a colgar els grans de blat de moro.

Les eines eren simples instruments fets de fusta, pedra, banya o os. Apareixen destrals, aixades i altres eines per al treball de la terra, el tall de les messes i la neteja de zones arbustives per a la sembra. Les primeres arades van aparèixer fa prop de 3.500 anys i són una evolució de l'aixada a la qual s'afegeix un tir, humà i posteriorment animal, per a facilitar el capgirament profund de la terra.

La permanència fins a l'actualitat de moltes d'aquelles eines en les seves estructures fonamentals és un fet sorprenent. La majoria de les eines; amb l'evident incorporació de peces metàl·liques, que començaria feblement en l'Edat del Coure, puix que aquest metall no millora la resistència del sílex, va continuar amb l'Edat del Bronze i s'estén i generalitza en l'Edat del Ferro —el ferro aporta la necessària duresa als instruments agrícoles el que els fa molt eficaços—; sobreviuen en llur integritat i extensió d'ús fins a la Revolució Industrial i l'aparició de maquinària agrícola. Encara avui, continuen d'ésser necessàries en tasques secundàries en el mitjà agrícola industrialitzat i fonamentals en moltes altres regions, sobretot de països pobres i poc industrialitzats.

La preparació del terreny abans de la sembra és vital per a després obtenir bones collites. El sòl compactat s'ha de trencar i remoure per a oxigenar-lo. També s'ha de destruir la mala herba i els rastres de cultivacions anteriors per a accelerar desenvolupament i prevenir de malalties. Els principals implements utilitzats en aquesta etapa són: arades de subsol, arades, conreadores, esterrossadores, pales, recol·lectores de pedra i anivelladores. La diferència entre aquests està en la profunditat amb què remouen el sòl, essent el subsolador el que penetra més pregonament.

Les esterrossadores (o rascles) o escarificadores poden ser de puntes, d'arrossegament o de discos. Les esterrossadores d'arrossegament han caigut en desús, a favor de les esterrossadores de disc.

Per a la sembra i fertilització durant la sembra, les principals eines utilitzades són: espargidores de llavor, sembradors, emplasticadores de llits, i trasplantadores.

Per a la fertilització i control de plagues, després de la germinació de les plantes s'utilitzen: conreadors, escampadores de fertilitzant (adobadores), fumigadors, escampadores de fems i terragator.

Relació d'eines agrícoles miniatura|300x300px|Eines agrícoles: falç, pala, destrals, forques, serra, aixa, rampí, pic, aixades

Tisores: talladores de dues peces articulades amb pern o eix amb extrems curts afilats per al tall i llargs per a ús d'una mà; són utilitzats en la collita dels agres —tenen una forma molt específica— i en tasques de poda i manteniment d'herbàcies, arbustos i arbres. El seu disseny aprofita la força de la palanca per al tall. Aixada (amb noms diminutius en funció de la seva grandària i ús local): làmina tallant de metall amb un orifici reforçat que s'ajusta transversalment a un mànec; usada per a cavar i moure la terra. Usada també per a moviment de masses en obra de paleta. Barretons (cast. barretones) o barretes i piques: són cilindres d'acer amb extrem pla o punxegut que serveix per a fer clots o arrencar plantes amb arrels petites. Carretons: són càrrecs petits que tenen una roda (⨀) i serveixen per a carregar i descarregar material agrícola, sigui sorra, terra, adobs. Aixadells: són eines amb extrem en forma de pala; és de metall amb vora inferior de tall tallant; serveix per a remoure la terra. Dalla: composta per una gran fulla corba enfilada en un mànec de fusta; usada amb les dues mans per a la sega.

miniatura|300x300px|Segadores casuals de cereals

Destral(s): fulla metàl·lica afilada en un extrem amb orifici paral·lel a la làmina on s'ajusta el mànec; usada per a múltiples tasques de tall de fusta , tala d'arbres i arbustos. Forques, forcons o fangues: de forma de forquilla té un mànec llarg acabat en estructura metàl·lica o de fusta en forma de pues o dents -almenys- i fins a 8; usada per a transport, alçament, moviment i emmagatzematge de farratge i messes tallades. Falçs: fabricades en ferro amb aliatge de coure per a disminuir la seva oxidació; usades amb una sola mà per a la sega de les messes i l'herba, habitualment amb l'esclopet. Matxets: són eines dissenyades per a tallar; tenen una fulla d'acer llarga i afilada, unida a un mànec de fusta. Pales: són làmines de metall, preferiblement acer, que s'usen per a llaurar la terra; poden ser de punta o de manera ampla; tenen vora inferior amb tall tallant i mànec llarg de fusta acabat en una ansa de metall. Pics: són instruments composts d'una part d'acer els extrems del qual acaben en forma de pala rectangular, d'una banda, i per la terra en forma vertical; té una pala rectangular amb vora inferior de tall i mànec de fusta o metall. Rampins: dissenyats per a cobrir o rastellar llavors; tenen una part horitzontal de metall i formada per dents primes o gruixos segons l'ús. Regadores: són envasos de metall amb dipòsit per a aigua, amb un tub que acaba en una peça rodona amb molts forats petits; serveix per a regar plantes. Podadores: tallador articulat de dues peces units per un eix; usada, amb una o dues mans depenent de la seva grandària, per a la recol·lecció, poda i neteja. La seva concepció aprofita la força de la palanca per al tall. Trasplantador: són petites pales de metall en forma de cullera petita, de vores afilades i mànec de fusta. Serveixen per a treure llavors. Eclopet: peça de fusta utilitzada per a protegir la mà en les tasques de sega amb falç. Aixa, aixola, aixeta: aixada de petita grandària amb mànec curt o molt curt, excepcionalment llarg, i incorporació en l'extrem oposat al caient de sortint en forma de martell o destral —cast. hachazada— utilitzada per a diverses tasques, entre altres desbastament de fusta i tall o picatge, arrossegament de materials i realització de fenedures i obertures.

Referències

Vegeu també Agricultura Maquinària agrícola Museu Comarcal de L'Horta Sud Sembra directa Trill (agricultura)

Enllaços externs

Inventario de la colección etnológica del Sr. Teodoro Recio. Gobierno de Aragón (España). J.A. González Salgado. Léxico de herramientas agrícolas en Extremadura (España). Museo agrícola de Autilla del Pino (Palència, España). Aperos de labranza antiguos de Málaga y Granada (España).

Categoria:Eines agrícoles