The Accountability Archive és una iniciativa col·lectiva i oberta creada el 2023 amb l'objectiu de documentar i arxivar declaracions públiques de periodistes, polítics, diplomàtics, acadèmics i altres figures públiques que promouen, justifiquen o encoratgen la neteja ètnica, el genocidi o la difamació d'activistes pro-Palestina, especialment en el context del conflicte a Palestina després del 7 d'octubre de 2023. El projecte busca preservar un registre històric per garantir la rendició de comptes, servir com a eina per a campanyes legals, reputacionals i educatives, i evitar la reescriptura de la història.
Història i fundació The Accountability Archive va ser fundat per Alex Foley, Philip Proudfoot i Mahdi Zaidan, motivats per la necessitat de contrarestar la propaganda mediàtica i preservar evidències de discursos que podrien violar lleis internacionals, com l'Article 33 de les Convencions de Ginebra o el Tractat sobre el Comerç d'Armes. L'impuls inicial va sorgir durant manifestacions a Londres contra el genocidi a Gaza, inspirant-se en patrons de complicitat observats durant la Guerra de l'Iraq del 2003. Alex Foley, un ciutadà britànic-americà, va iniciar el projecte amb un formulari senzill de Google Forms, que posteriorment es va transformar en un sistema automatitzat amb el suport de l'Internet Archive per preservar contingut digital.
Philip Proudfoot, investigador a l'Institute of Development Studies de la Universitat de Sussex, i Mahdi Zaidan, doctorand al King’s College London especialitzat en economia política del Pròxim Orient, són cofundadors i validadors del projecte. L'equip compta amb un consell assessor d'aproximadament 20 experts en arxivística i drets humans, a més de voluntaris que revisen material gràfic i textual, sovint amb contingut emocionalment intens.
Objectius L'objectiu principal del projecte és crear una base de dades accessible per a investigadors, futurs museus sobre el genocidi palestí i processos legals o polítics, amb plans per a una versió pública en el futur. El projecte no se centra en crims de guerra directes, sinó en declaracions públiques que promouen o justifiquen actes com la neteja ètnica, la deshumanització o el càstig col·lectiu. A més, busca servir com a recurs per a historiadors, investigadors i advocats en casos de difamació o crims de guerra, i combatre narracions mediàtiques dominants. El projecte s'ha expandit per incloure discursos relacionats amb altres conflictes al Líban i el Iemen.
Metodologia The Accountability Archive opera mitjançant un sistema obert de col·laboració col·lectiva, on qualsevol persona pot enviar declaracions a través de formularis en línia disponibles al lloc web oficial. Les contribucions són acceptades en qualsevol idioma, amb plans per contractar traductors en una fase posterior per processar el material multilingüe. Les declaracions són revisades per voluntaris, que verifiquen l'autenticitat i la rellevància del contingut. El projecte utilitza eines automatitzades per capturar captures de pantalla, enllaços i mitjans, garantint la preservació del material fins i tot si s'elimina de les fonts originals. Aquesta automatització es recolza en la col·laboració amb Internet Archive, que arxiva contingut digital per evitar la seva pèrdua.
El procés es divideix en tres fases principals, dissenyades per garantir una gestió eficient i exhaustiva de les dades: Fase de recollida (collection phase): Aquesta fase inicial, en la qual el projecte es troba actualment immers, se centra en la recopilació massiva de declaracions mitjançant enviaments públics a través del formulari en línia. L'objectiu és reunir el màxim volum possible de material abans de procedir a l'anàlisi, amb l'èmfasi en la inclusió de contribucions globals i multilingües. Fins a la data, s'han superat els 86.000 enviaments, amb més de 30.000 entrades verificades, superant àmpliament l'objectiu inicial de 20.000. Fase d'anàlisi (analysis phase): Un cop completada la recollida, aquesta etapa implicarà una revisió exhaustiva de tot el material recopilat. Inclourà la traducció de les contribucions en idiomes no anglesos, la verificació addicional d'autenticitat, la identificació de patrons recurrents en les declaracions i l'organització temàtica. Els fundadors han destacat que aquesta fase serà temporalment intensiva, requerint temps addicional per combatre el gran volum de dades i per contractar traductors professionals, amb l'objectiu de preparar un arxiu coherent i utilitzable per a recerques futures. No s'ha especificat una data de transició, però es preveu que depengui del flux de contribucions. Fase de publicació (publication phase): La fase final farà públic l'arxiu complet, inicialment amb accés restringit per a investigadors, historiadors i advocats, i eventualment obert al públic general. Aquesta etapa permetrà l'ús del material com a eina per a estudis acadèmics, processos legals (com casos de difamació o suport a crims de guerra) i iniciatives educatives, com la creació de museus o recursos històrics sobre el genocidi palestí. Els plans inclouen la integració amb bases de dades més àmplies i la continuïtat de la recollida per mantenir l'arxiu actualitzat. Tot i que no hi ha una línia temporal fixa, els fundadors han expressat l'esperança que aquesta fase es materialitzi en els pròxims anys, segons l'avanç de les etapes anteriors.
Les declaracions es classifiquen en categories específiques, que inclouen:
Deshumanització: Declaracions que neguen la humanitat dels palestins o altres grups, com anomenar-los "animals humans". Justificació o promoció de la violència i càstig col·lectiu: Discursos que defensen accions violentes contra poblacions civils. Crides a la persecució: Declaracions que inciten a la persecució de palestins a Palestina o a la diàspora. Negació o minimització de víctimes: Intents de negar el nombre de morts o els danys a civils. Desplaçament forçat: Arguments a favor del desplaçament forçat de palestins cap a Egipte o altres llocs. Justificació d'atacs a infraestructures civils: Defensa d'atacs a hospitals o altres estructures protegides. Difamació d'activistes: Atacs a defensors dels drets humans o manifestants pro-Palestina. Declaracions difamatòries sobre protestes: Descripcions despectives de manifestacions pro-Palestina, com "marxes d'odi".
No s'accepten enviaments de proves de crims de guerra, que es recomana enviar directament a la Cort Penal Internacional. A més, el projecte no considera prou etiquetar contingut a X o Instagram; cal utilitzar el formulari oficial per garantir el registre.
Casos documentats Entre els casos destacats hi ha declaracions de figures com:
Yoav Gallant, ministre de Defensa d'Israel, que va qualificar els palestins com a "animals humans". Benjamin Netanyahu, primer ministre d'Israel, que va invocar la figura bíblica d'Amalec, associada a l'extermini total. Joe Biden, president dels Estats Units, acusat de repetir rumors falsos sobre "40 nadons decapitats". Suella Braverman, exministra britànica, que va descriure manifestacions pro-Palestina com a "marxes d'odi". Israel Katz, ministre d'Afers Exteriors d'Israel, que va amenaçar els houthis del Iemen amb "les deu plagues".
Altres casos inclouen l'atac a un hospital, que va resultar ser propietat de Reuters, causant 22 morts. El projecte també documenta figures mediàtiques com Jennifer Rubin, que va donar suport obertament a la Guerra de l'Iraq sense assumir responsabilitats.
Presència i impacte The Accountability Archive té una presència activa a les xarxes socials i disposa d'una pàgina web oficial amb formularis per a contribucions i accés restringit per a investigadors. El projecte es finança parcialment a través de Patreon.
L'arxiu s'espera que pugui ser usat com a eina per a campanyes de rendició de comptes i com a "memòria col·lectiva" contra narracions dominants en mitjans occidentals. Els fundadors preveuen que pugui influir en futurs processos legals, eleccions o recerques històriques, especialment com a recurs per a advocats en casos de difamació o crims de guerra.
Reptes El projecte s'enfronta a desafiaments com el gran volum de dades (més de 30.000 enviaments verificats), atacs a xarxes socials, vigilància potencial i els efectes emocionals de revisar material gràfic intens. Tot i la manca inicial d'experiència en arxivística, ha rebut suport tècnic per gestionar i emmagatzemar dades. La gestió de contingut en múltiples idiomes també representa un repte, amb plans per ampliar l'equip de traducció.
Referències
Categoria:Palestina Categoria:Drets humans Categoria:Conflicte arabo-israelià Categoria:Arxius Categoria:Història d'Internet