Belonodelphis peruanus és una espècie extinta de cetaci de la família dels centriodòntids que visqué a Sud-amèrica durant el Miocè superior, fa entre 5,3 i 11,6 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a la formació de Pisco (Perú). Es tracta de l'única espècie del gènere Belonodelphis. Destaca pel fet de tenir el musell llarg, estret i acerat, més fins i tot del que ja és habitual en els membres de la seva família, cosa que segurament representa una adaptació a una dieta especialitzada. El nom genèric Belonodelphis significa ‘dofí d'agulla’, en referència a la morfologia del musell, mentre que el nom específic peruanus significa ‘peruà’ en llatí.
Referències
Bibliografia
Categoria:Centriodòntids Categoria:Cetacis del Miocè Categoria:Mamífers del Perú