L'arc volcànic centreamericà és una cadena de volcans que s'estén al llarg de la costa de l'oceà Pacífic de l'istme centreamericà, des de Guatemala al nord, passant per El Salvador, Hondures i Nicaragua, fins a la regió fronterera de Costa Rica i Panamà al sud. L'arc volcànic, que té una extensió de 1.500 km,García, 2007: 13 es va formar com a resultat d'una zona de subducció activa al llarg del límit occidental de la placa del Carib. esquerra|miniatura|Mapa de l'arc volcànic centreamericà amb alguns dels principals volcans L'arc volcànic centreamericà forma part del cinturó de foc del Pacífic i inclou centenars de formacions volcàniques, que van des d'estratovolcans majors, a doms de lava i cons volcànics. Alguns d'ells han produït grans erupcions explosives, com l'erupció VEI 6 del Santa María el 1902, i alguns segueixen actius: Rincón de la Vieja, Arenal, Turrialba, Irazú i Poás a Costa Rica; Cerro Negro, San Cristóbal, Telica, Masaya, Momotombo i Concepción a Nicaragua; San Salvador, Sant Vicente, San Miguel, Ilamatepec i Izalco a El Salvador; El Tigre i Zacate Grande a Hondures; i Santa María/ Santiaguito, Pacaya i Fuego a Guatemala. Els volcans més alts d'Amèrica Central es troben a Guatemala, i són el Tajumulco i Tacaná, ambdós per sobre dels 4.000 metres.
Referències
Bibliografia
Categoria:Volcans d'El Salvador Categoria:Volcans de Guatemala Categoria:Serralades d'Amèrica Central Categoria:Geografia de Nicaragua Categoria:Geografia d'Hondures Categoria:Geografia de Panamà Categoria:Geografia de Costa Rica