Sanae Takaichi (高市 早苗, Takaichi Sanae) (abans Yamamoto; nascuda el 7 de març de 1961) és una política japonesa, presidenta del Partit Liberal Democràtic del Japó (PLD) i primera ministra des del 2025. És la primera dona a ocupar aquest càrrec. Membre de la Cambra de Representants, va ocupar diversos càrrecs ministerials sota el primer ministre Shinzō Abe. Les seves posicions polítiques són de conservadorisme de línia dura i de nacionalisme japonès de línia dura.
Després de graduar-se a la Universitat de Kobe, Takaichi es va convertir en autora, assessora legislativa i locutora abans d'entrar en política. Com a membre del PLD, va ser elegida membre de la Cambra de Representants a les eleccions generals japoneses de 1993. Protegida de l'exprimer ministre Abe, Takaichi va ocupar diversos càrrecs durant el seu mandat, sobretot com a ministra d'Afers Interns i Comunicacions del 2019 al 2020. Va ser candidata a les eleccions de lideratge del PLD del 2021, però finalment va ser eliminada abans de la segona volta, quedant tercera. Durant el mandat de Fumio Kishida, va exercir com a Ministra d'Estat de Seguretat Econòmica del 2022 al 2024. Takaichi va fer la seva segona candidatura a la direcció del partit el 2024, on va quedar primera a la primera ronda, però va perdre per poc en una segona volta contra Shigeru Ishiba. Es va presentar de nou el 2025 i va quedar primera a les dues rondes de votació, convertint-se en líder del partit i derrotant Junichirō Koizumi. L'octubre de 2025 es va convertir en la primera dona i nativa de la prefectura de Nara a ocupar el càrrec.
Takaichi ha estat descrita com una persona amb una "reputació política de conservadora ferma" i com una aliada propera de l'exprimer ministre Abe, amb connexions amb el grup ultranacionalista d'extrema dreta Nippon Kaigi. Oposada a reformes socials com el matrimoni entre persones del mateix sexe i coneguda per les seves opinions revisionistes, Takaichi se sol situar a l'extrema dreta de l'espectre polític japonès.
Joventut Nascuda i criada a Nara, el seu pare treballava en una empresa automobilística afiliada amb Toyota, mentre que la seva mare era agent del cos policial de la Prefectura de Nara.
Takaichi es va graduar a l'Institut Unebi de la Prefectura de Nara, i malgrat haver estat admesa a la Universitat de Keio i a la Universitat de Waseda a Tòquio, no hi va assistir perquè els seus pares es van negar a finançar-li els estudis superiors si marxava de casa o si anava a universitats privades. Finalment, es va graduar a la Universitat de Kobe, tot fent cada dia un trajecte de sis hores, i posteriorment a l'Institut Matsushita de Govern i Gestió. Durant la seva joventut, Takaichi tocava la bateria i el piano, i gaudia de la música heavy metal, com ara els grups Black Sabbath, Deep Purple i Van Halen. Durant aquella època va tenir una motocicleta, després un Toyota Celica XX de segona mà, i el 1988 va comprar un Toyota Supra nou (model A70), que va utilitzar fins al 2010. Actualment, el Supra es restaura, emmagatzema i de vegades s'exhibeix al Museu Mahoroba, un museu de l'automòbil adscrit al concessionari Toyota de Nara. També li agradaven les motocicletes i va tenir una Kawasaki Z400. https://www.straitstimes.com/asia/east-asia/meet-sanae-takaichi-heavy-metal-fan-former-biker-chick-and-japans-pm-in-waiting
El 1987, l'Institut Matsushita de Govern i Gestió la va patrocinar per anar als Estats Units a treballar amb la Partit Demòcrata, com a congressional fellow de la representant Pat Schroeder. Quan va tornar al Japó el 1989, va captar l'atenció dels mitjans com a analista legislativa amb experiència en política nord-americana, i va escriure llibres basats en aquella experiència.
El març del 1989, va esdevenir presentadora de TV Asahi i va copresentar el programa de l'emissora Kodawari TV Pre Stage amb Renhō.
Primers anys de carrera política (1993–2025) Takaichi fou elegida per primera vegada a la Cambra de Representants del Japó a les eleccions generals japoneses de 1993 com a independent. L'any següent es va afiliar al petit partit «Liberals» liderat per Koji Kakizawa, que aviat es va fusionar amb el Partit de la Nova Frontera (PNF).
El 1996 Takaichi es presentà com a candidata oficial del PNF i fou reelegida a la Cambra de Representants (cambra baixa). Tanmateix, el partit va patir una derrota a escala nacional. El 5 de novembre, va acceptar la invitació del secretari general del PLD, Koichi Kato, i s'incorporà al partit. El fet de canviar de partit només dos mesos després d'haver guanyat les eleccions amb vots contraris al PLD li va suposar fortes crítiques per part dels membres del PNF.
Dins del PLD, Takaichi es va integrar a la facció Mori (formalment, la Seiwa Seisaku Kenkyūkai) i va exercir de viceministra parlamentària al Ministeri de Comerç Internacional i Indústria en el govern de Keizō Obuchi. També va ser presidenta del Comitè d'Educació i Ciència.
A les eleccions generals japoneses de 2000 fou situada en primera posició a la llista de representació proporcional del PLD i guanyà fàcilment el seu tercer mandat. El 2002 fou nomenada viceministra sènior del Ministeri d'Economia, Comerç i Indústria del Japó sota el govern de Junichirō Koizumi.
A les eleccions generals japoneses de 2003 fou derrotada al Districte 1 de Nara pel diputat del Partit Democràtic del Japó Sumio Mabuchi. Es va traslladar a la propera ciutat d'Ikoma i va guanyar un escó al Districte 2 de Nara a les eleccions generals japoneses de 2005. El 2004, mentre era fora de la Dieta, va ocupar una plaça de professorat d'economia a la Universitat de Kinki.
Takaichi encapçalà un grup intern del PLD oposat a una llei que permetria als matrimonis conservar , argumentant que això desmantellaria el sistema familiar tradicional japonès. A més, com a responsable de comunicacions, «va generar polèmica quan va suggerir que es podrien revocar les llicències a les cadenes de televisió que emetessin programes considerats políticament esbiaixats pel govern, un comentari àmpliament criticat com a repressió de la llibertat d'expressió».
Està afiliada a l'organització ultranacionalista Nippon Kaigi."
Primer govern d'Abe Takaichi fou ministra d'Estat per als Afers d'Okinawa i Territoris del Nord, ministra d'Estat per a Política Científica i Tecnològica, ministra d'Estat per a la Innovació, ministra d'Estat per a Afers de Joventut i Igualtat de Gènere i ministra d'Estat per a la Seguretat Alimentària en el gabinet del primer ministre Shinzō Abe. A l'agost de 2007, fou l'única membre del gabinet d'Abe que es va unir a l'ex-primer ministre Junichirō Koizumi en la visita al Santuari Yasukuni en l'aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial.
Segon govern d'Abe Després de la victòria del PLD a les eleccions generals japoneses de 2012, Takaichi fou nomenada presidenta del Consell de Recerca en Política. El gener de 2013 va recomanar que Abe emetés una «Declaració Abe» per substituir la Declaració Murayama, que havia demanat perdó pels danys que el Japó imperial havia causat a les nacions annexionades a través del domini colonial.
El 3 de setembre de 2014, Takaichi fou nomenada ministra d'Afers Interns i Comunicacions, en substitució de Yoshitaka Shindō. Poc després de ser nomenada ministra, es va publicar una fotografia seva amb Kazunari Yamada, líder del Partit Nacionalsocialista Obrer Japonès, un petit partit neonazi al Japó. Ella va negar qualsevol vinculació amb Yamada i afirmà que no hauria acceptat la fotografia si hagués conegut els seus antecedents. També se la va mostrar promovent un llibre controvertit que elogiava les habilitats electorals d'Adolf Hitler el 1994.
Takaichi fou una de les tres ministres que van visitar el polèmic Santuari Yasukuni el 2014, la primera ministra en actiu a assistir al festival de tardor del santuari el 2016, i una de les quatre ministres que hi van acudir en el 75è aniversari del final de la Segona Guerra Mundial, a l'agost de 2020.
A les generals de desembre de 2014, va obtenir una majoria aclaparadora de 96.000 vots al seu districte, superant el segon classificat en 58.000 vots.
El febrer de 2016 Takaichi declarà que el govern podria suspendre les emissions de les cadenes que difonguessin continguts políticament esbiaixats. El Departament d'Estat dels Estats Units va assenyalar posteriorment que això «donava lloc a preocupacions sobre una pressió governamental creixent contra els mitjans crítics i independents».
Un redibuix electoral de 2017, supervisat per Takaichi com a ministra d'Afers Interns, eliminà un dels districtes de la prefectura de Nara i la situà de nou enfrontada amb el seu antic rival Sumio Mabuchi.
Takaichi fou substituïda per Seiko Noda el 3 d'agost de 2017, però tornà al càrrec de ministra d'Afers Interns i Comunicacions l'11 de setembre de 2019, en substitució de Masatoshi Ishida. Entre altres iniciatives, pressionà la televisió pública NHK perquè reduís les quotes que paguen els espectadors i reformés la seva governança, i supervisà la distribució d'ajuts en efectiu durant la pandèmia de la COVID-19.
Elecció de lideratge del PLD de 2021 A l'agost de 2021 Takaichi expressà la seva voluntat de disputar al primer ministre Yoshihide Suga la presidència del PLD a les eleccions previstes per al 29 de setembre. El 3 de setembre Suga anuncià que no es presentaria a la reelecció; l'endemà, diversos mitjans van informar que l'ex-primer ministre Abe havia traslladat el seu suport a Takaichi. Suga, per la seva banda, donà suport al candidat rival Tarō Kōno.
Filtració de documents del Ministeri d'Afers Interns El 2 de març de 2023, el senador opositor Hiroyuki Konishi (del Partit Democràtic Constitucional) declarà que havia obtingut un document de l'antic govern de Shinzō Abe que suggeria la intenció d'intervenir en la llibertat de radiodifusió mitjançant pressions polítiques sobre les cadenes crítiques amb l'executiu i el Partit Liberal Democràtic (PLD). Takaichi era ministra d'Afers Interns i Comunicacions en el període al qual es referia el document. Quan se li preguntà en una sessió del comitè l'endemà, Takaichi afirmà que el document era «fabricat» i prometé dimitir de la Dieta si es demostrava que era autèntic. Diversos dies després, el 7 de març de 2023, el ministeri confirmà l'autenticitat del document i els diputats de l'oposició demanaren la seva dimissió. Arran d'aquesta confirmació, Takaichi es desdigué de la seva intenció de dimitir i insistí que les parts del document que la mencionaven eren incorrectes, afegint que Konishi havia de carregar amb la responsabilitat de provar-ne l'autenticitat.
Elecció de lideratge del PLD de 2024 Takaichi va ser una de les candidates en les eleccions per succeir Kishida com a presidenta del PLD el setembre de 2024. Entre els nou candidats, Takaichi va emergir com una de les favorites juntament amb Shigeru Ishiba i Junichirō Koizumi. Finalment, va quedar primera a la primera ronda, però va ser derrotada per Ishiba a la segona volta.
Ishiba va oferir a Takaichi la presidència del Consell General del PLD, un dels càrrecs clau del partit, però ella ho va rebutjar. Al novembre, va ser nomenada cap de la nova comissió de recerca del PLD sobre seguretat pública i mesures contra el terrorisme i el ciberdelicte.
Presidenta del partit (des del 2025) El 18 de setembre de 2025 Takaichi va anunciar la seva candidatura a la presidència del Partit Liberal Democràtic del Japó (PLD) a les eleccions de 2025, després de la dimissió del primer ministre Shigeru Ishiba. Segons les primeres enquestes, Takaichi i el ministre d'Agricultura Junichirō Koizumi eren vistos com els principals favorits. A mesura que s'acostava el dia de les eleccions, Koizumi i Takaichi estaven pràcticament empatats en els sondejos. Durant la campanya va intentar suavitzar la seva imatge política, auto-definint-se com a «conservadora moderada» i evitant pronunciar-se sobre la seva intenció, expressada anteriorment, de visitar el Santuari Yasukuni com a primera ministra.