miniatura|300x300px|Jean Marie Le Pen en un míting a París durant l'homenatge anual a Joana d'Arc (1 de maig de 2007). El nacionalpopulisme és un terme emprat en ciències polítiques per a designar el populisme de dretes que es caracteritza principalment pel seu ultranacionalisme. El terme va ser difós pel politòleg francès Pierre-André Taguieff que en les dècades del 1980 i del 1990 el va aplicar al Front Nacional de Jean Marie Le Pen i que a l'assaig Le nouveau national-populisme (2012) el va fer extensiu a altres formacions d'extrema dreta europees com Jobbik - Conservadors, Veritables Finlandesos, el Partit Popular Danès, el Partit de la Llibertat d'Àustria o Aliança Catalana.
Característiques Segons Taguieff, els grups nacionalpopulistes compartirien les següents proclames: «la crida al poble concitat pel líder», «la crida al poble en conjunt contra les elits il·legítimes», «la crida al poble autèntic», i «la crida a "netejar" el país d'elements suposadament inassimilables». En el seu estudi del Front Nacional francès, Taguieff va observar que el seu antielitisme, propi de tots els populismes, estava subordinat a la qüestió identitària centrada en la xenofòbia contra les persones migrants. Per això també designava el nacionalpopulisme com a «populisme identitari» en què el «poble» es confon amb la «nació» definida pel seu caràcter immanent.
Per la seva banda, els politòlegs anglesos Roger Eatwell i Matthew Goodwin han utilitzat el terme nacionalpopulisme per referir-se als partits i grups d'extrema dreta que han aparegut en les tres últimes dècades als països occidentals. Segons Eatwell i Goodwin, el nacionalpopulisme no és un «refugi de racistes i gent que es deixa portar per una por irracional a "allò diferent"», sinó que «reflecteix en les pors profundes de la gent davant de la manera com aquesta nova immigració i transformació ètnica podria portar a la del seu grup i de la seva forma de vida». En aquest sentit la «revolta nacionalpopulista» estaria lligada a «l'auge del neoliberalisme».
L'historiador italià Steven Forti, professor de la Universitat de Barcelona, ha qualificat el procés independentista català com «una versió sui generis del nacionalpopulisme». Per la seva banda l'historiador mallorquí Joan Maria Thomàs, de la Universitat Rovira i Virgili, ha qualificat el partit polític Vox com a nacionalpopulista per la seva continuada apel·lació als «espanyols» enfrontats als seus (presumptes) «enemics». El populisme de Vox, segons Thomàs, és un «populisme d'extrema dreta» que «uneix antielitisme i xenofòbia predominant la segona sobre el primer, en el sentit de ser percebuts els estrangers dins del país com a més perillosos que els "de dalt"». Aquests, al seu torn, són presentats com a expressió d'una altra estrangeria: «la representació del poder de la Unió Europea, de les multinacionals, dels estats estrangers i de la globalització dins del propi país».
Referències
Bibliografia
Vegeu també Dreta alternativa Tribalisme
Categoria:Nacionalisme Categoria:Extrema dreta Categoria:Populisme