Lluís Vic i Manrique de Lara —també conegut com Lluís Vich i Manrique de Lara— (València, – Ciutat de Mallorca, 6 de setembre de 1594) fou un noble valencià, cavaller de l'Orde de Sant Jaume, castlà de Peníscola, comanador major de Montalbán i virrei de Mallorca entre 1583 i 1594, durant el regnat de Felip II de Castella.
El seu govern es caracteritzà per la repressió del bandolerisme, la consolidació de la defensa militar de l'illa, la regulació dels costums, la gestió de crisis alimentàries i epidèmiques, i l'impuls de projectes de cartografia i descripció del territori.
Biografia El 5 d'abril de 1583, el rei Felip II de Castella el nomenà virrei de Mallorca, càrrec que jurà el 29 de desembre del mateix any. Exercí el govern durant més d'una dècada, fins a la seva mort.
El seu germà Joan Vich i Manrique de Lara fou bisbe de Mallorca (1573–1604) i posteriorment arquebisbe de Tarragona (1604–1612), amb qui col·laborà estretament en la vida institucional i religiosa de l'illa.
Morí a Ciutat de Mallorca el 6 de setembre de 1594, mentre encara exercia el càrrec, i fou enterrat a la capella de Sant Pere de la Seu. Després de la seva mort, el procurador reial Pere de Vivot i de Pacs assumí la lloctinència de manera interina fins al 20 de gener de 1595, data en què prengué possessió el nou virrei, Ferran Sanoguera.
Virrei de Mallorca (1583–1594) miniatura|Canó de la torre de Malgrats, manada construir per Lluís Vic i Manrique de Lara. miniatura|Torre de Llebeig, de sa Dragonera, també manada construir per Lluís Vic i de Manrique de Lara. El virregnat de Lluís Vic i Manrique de Lara fou un dels més llargs i actius del a Mallorca. Les seves actuacions s'emmarquen en les directrius polítiques de Felip II, basades en la defensa, la moral pública i el control de les institucions locals.
Una de les primeres mesures que adoptà fou la publicació d'uns edictes generals el 1584 per reprimir el bandolerisme i regular els costums. Aquestes disposicions, que establien penes molt severes per als delinqüents i els encobridors —inclosa la demolició de les seves cases—, també prohibien comportaments considerats desordenats o immorals. El 1590 amplià aquest programa amb la prohibició dels balls nocturns en domicilis de persones de condició popular.
La seguretat de l'illa fou una de les seves principals preocupacions. Entre 1584 i 1585 organitzà un pla de reforç de les fortificacions costaneres i inspeccionà personalment les defenses. Visità sa Dragonera, ordenà la reparació del castell de Cabrera i envià a la Cort un informe detallat sobre els recursos militars de Mallorca. El 1588, en el marc de la guerra contra Anglaterra, reclutà lleves de soldats mallorquins per a l'expedició de l'Armada Invencible.
El virrei també s'enfrontà amb els jurats del Regne de Mallorca per qüestions de competències polítiques, ja que intentà que la Universitat del Regne no pogués enviar ambaixades a la Cort sense la seva autorització, fet que els jurats consideraren contrari als privilegis històrics del regne.
En matèria sanitària i econòmica, prengué diverses mesures destacades. El 1589 decretà controls de quarantena per evitar l'entrada de la pesta que afectava Barcelona. El 1591, arran d'una mala collita, taxà i racionà el pa per assegurar l'abastiment, i prohibí construir cases o conrear horts a menys de mil passes de les murades de Palma, per raons defensives. En el mateix període impulsà la reparació dels camins que connectaven Sóller i Lluc i altres vies principals de l'illa.
Com a president de la Reial Audiència de Mallorca, reforçà l'autoritat de la Corona en l'àmbit judicial. La historiografia jurídica l'ha considerat una figura clau en la modernització de la justícia criminal mallorquina i en l'aplicació de la política reial contra la delinqüència i la violència rural.
Paral·lelament, sota la seva protecció i la del seu germà bisbe, el clergue i erudit Joan Binimelis elaborà una descripció i mapa de Mallorca amb finalitats militars i administratives. Durant aquest període els jurats també li comanaren la que seria la seva Història general del Regne de Mallorca (1593–1595), considerada la primera història general de l'illa i complement del mapa encarregat pel virrei.
Referències
Vegeu també Història familiar dels Vich en relació al Monestir de la Murta.
Categoria:Nobles valencians Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Morts a Palma Categoria:Cavallers de l'Orde de Sant Jaume Categoria:Valencians morts al segle XVI Categoria:Valencians nascuts al segle XVI