Ferran Sanoguera (també conegut com Ferrán Zanoguera o Çanoguera; València, primera meitat del – Palma, 19 de maig de 1606) fou un cavaller i funcionari de la Corona d'Aragó que serví sota Felip II i Felip III de Castella. Exercí com a governador d'Eivissa (1576–1595) i després com a virrei de Mallorca (1595–1606), destacant per la seva dedicació a les fortificacions, l'ordre públic i la defensa costanera.
Biografia Pertanyia a la nissaga noble valenciana dels Sanoguera (també documentada com Çanoguera o Zanoguera), família vinculada al servei de la Corona des del , quan Gilabert de Sanoguera rebé el senyoriu d'Alboraia. Diversos descendents destacaren com a oficials reials i alguns exerciren la governació d'Eivissa durant generacions.
Ferran Sanoguera seguí aquesta tradició familiar i serví la monarquia durant tota la seva vida. Governà Eivissa entre 1576 i 1595, període en què impulsà la construcció de fortificacions, l'establiment d'ordes religiosos i la millora de l'educació i l'assistència social. Posteriorment fou virrei de Mallorca (1595–1606), on reforçà les defenses del regne, reorganitzà l'administració i promulgà nombroses disposicions de govern. Morí en exercici del càrrec, després de més de tres dècades de servei a la Corona.
Governador d'Eivissa (1576–1595) miniatura|Portal de ses Taules, amb la inscripció: «En temps del rei Felip, catòlic i invictíssim, d'Espanya i de les Índies Orientals i Occidentals, aquestes obres foren construïdes, essent governador i capità d'aquesta illa, per la seva Majestat Catòlica, el noble Ferran Sanoguera, l'any 1585» Ferran Sanoguera arribà a Eivissa procedent de Cartagena el 27 de maig de 1576, i l'endemà jurà respectar els privilegis locals. Exercí com a portaveu de governació i governador d'Eivissa entre 1576 i 1595.
Des del començament s'implicà en les obres de fortificació de la vila, redissenyades el 1575 per l'enginyer Giovan Giacomo Palearo «Fratín». El nou projecte ampliava la superfície protegida per les muralles i modificava els plans inicials. Els jurats d'Eivissa lamentaren que Sanoguera empresonava els qui no acudien a treballar a les obres.
El 1580, gràcies a les seves gestions, s'instal·laren a l'illa els pares dominics, que havien de dedicar-se a l'ensenyament públic. Sanoguera els concedí una dotació de 50 lliures anuals, destinà al convent les multes recaptades i aportà almoines personals. En marxar cap a Mallorca, els regalà objectes de plata i, posteriorment, els envià dues mules des de fora de l'illa.
A finals de 1582 fou suspès temporalment del càrrec arran d'un procés de visita reial ordenat per Felip II, motivat per acusacions de vulnerar els privilegis i les franqueses locals. Diversos jurats i veïns de la Universitat d'Eivissa havien denunciat el seu estil de govern autoritari, especialment pel rigor amb què feia complir les obligacions de treball a les obres de fortificació i per la seva intervenció en afers de competència municipal o eclesiàstica. Per investigar els fets, la Corona envià el visitador Hugo Net, encarregat d'examinar la gestió del governador i de verificar si hi havia hagut abusos en l'exercici del poder. Durant la inspecció, Sanoguera fou apartat provisionalment del càrrec i substituït pel cavaller català Joan de Setantí, que exercí com a governador interí entre 1582 i 1584. La investigació, però, no trobà proves concloents de mala administració i el primer de novembre de 1584 Sanoguera fou rehabilitat per ordre reial i retornà a la governació.
El 1585 es completà el portal de ses Taules, l'entrada principal al recinte emmurallat d'Eivissa. El seu nom figura en la inscripció que presideix la porta i el seu escut familiar és visible a la part esquerra del portal i en altres punts del conjunt.
L'agost de 1591 intervingué per aturar una vaga a les salines, després que una tempesta malmetés la producció de sal. Davant la negativa dels treballadors a continuar la collita, Sanoguera acudí als estanys, dialogà amb els encarregats i prometé ajuts econòmic. Gràcies a aquesta mediació, la campanya salinera es completà amb èxit.
El juny de 1595 fou nomenat virrei de Mallorca. En morir, l'illa d'Eivissa li reté diversos homenatges: fou enterrat a l'església de l'Hospitalet, que rebé un donatiu de 500 escuts, i la comunitat de preveres i els jurats celebraren exèquies en honor seu, reconeixent la seva obra tant com a governador com després com a virrei. El seu fill Alons Sanoguera el succeí en el govern de l'illa.
Virrei de Mallorca (1595–1606) A la mort de Lluís Vic i Manrique de Lara, Sanoguera sol·licità el càrrec de virrei de Mallorca. El 5 d'octubre de 1594, el Consell d'Aragó emeté un informe favorable a la seva petició, i el 6 d'octubre Felip II el nomenà oficialment. Jurà el càrrec el 20 de gener de 1595.
Des de l'inici del mandat promulgà edictes i pregons generals (1595, 1602 i 1604) per ordenar les disposicions dels virreis anteriors i combatre el bandolerisme.
Durant el seu govern impulsà fortificacions i el reforçament de la vigilància costanera davant les amenaces turques. Així, es construí una nova torre a la llavors inhòspita sa Calobra, es repararen reductes de les muralles de Palma, on es bastí un baluard conegut com el «d'en Sanoguera», i s'incrementà la dotació d'artilleria i munició.
El 3 d'octubre de 1598 anuncià públicament la mort de Felip II i fou confirmat en el càrrec pel nou rei, Felip III de Castella. El 30 de desembre d'aquell any arribà a Mallorca Antoni Coloma i Saa, comte d'Elda i virrei de Sardenya, per jurar els privilegis del regne en nom del nou sobirà. El 29 de juny de 1599, Felip III atorgà a Sanoguera els poders per fer el mateix a Menorca i Eivissa, ja que el primer no havia pogut fer-ho. El virrei complí aquest mandat el 16 de gener de 1600.
El 1603, Sanoguera s'absentà temporalment del seu càrrec per encapçalar una expedició militar al nord d'Àfrica, molt probablement vinculada a la campanya contra Alger dirigida pel comte de Niebla, en el marc de les operacions de vigilància i represàlia contra la pirateria barbaresca. Mallorca actuà aleshores com a base logística per a la flota reial. Durant la seva absència, el procurador reial Pere de Vivot i de Pacs exercí com a lloctinent i governador interí de l'illa.
L'any següent, 1604, es presentà davant el Consell d'Aragó un memorial de queixa contra Sanoguera, promogut pel cavaller Jaume d'Olesa, que contribuí a obrir el debat sobre la durada excessiva dels virregnats i portà a establir formalment la limitació dels mandats a triennis. Greument malalt, el 5 de maig de 1606 delegà les seves funcions: el govern i la justícia passaren a l'oidor Miquel Miralles, i la defensa al procurador Vivot. El 18 de maig substituí Miralles pel regent Cristóbal Monterde. Morí a Palma el 19 de maig de 1606.
Després de la seva mort, el regne passà per un breu període d'inestabilitat: Vivot morí pocs dies després, i els jurats triaren interinament el seu germà Miquel Vivot. El 3 de juny Felip III nomenà Ildefons Laso Sedeño, bisbe de Mallorca, virrei interí, fins a l'arribada de Joan de Vilaragut i Sanç, que prengué possessió el 18 de novembre de 1606.
Referències
Categoria:Nobles valencians Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Morts a Palma Categoria:Valencians del segle XVI Categoria:Valencians morts al segle XVII