miniatura|Naama Levy ha estat alliberada el 25-1-2025 El segrest de Naama Levy (; nascuda el 22 de juny de 2004), dona israeliana que servia a les Forces de Defensa d'Israel (FDI) quan va ser segrestada de la base de vigilància de les FDI a Nahal Oz, prop de la barrera entre Gaza i Israel, el matí del 7 d'octubre de 2023, durant l'atac liderat per Hamàs contra Israel.
Més tard aquell mateix dia, Hamàs va publicar imatges a les xarxes socials que mostraven Levy a la Franja de Gaza, amb les mans lligades a l'esquena, mentre militants armats la van arrossegar fora del maleter d'un Jeep i la van forçar a entrar al vehicle. Un dels primers vídeos virals de la guerra de Gaza, les imatges mostraven Levy amb múltiples ferides visibles i una gran taca de sang al seient dels seus pantalons d'esport grisos, cosa que va donar lloc a especulacions generalitzades que havia estat abusada sexualment. Les imatges de les imatges van arribar a simbolitzar la violència sexual i de gènere contra les dones israelianes durant els atacs.
El 22 de maig de 2024, el Fòrum d'Ostatges i Famílies Desaparegudes va publicar imatges recopilades de les càmeres corporals dels militants de Hamàs, que mostraven Levy i altres soldats segrestades a la base de vigilància el matí del 7 d'octubre. Les famílies van aprovar la publicació de les imatges en part per pressionar el govern israelià perquè reprengués les negociacions sobre ostatges amb Hamàs.
El 25 de gener de 2025, Levy i tres altres soldats, que havien servit i havien estat segrestades amb ella, van ser alliberades com a part de l'alto el foc de la guerra de Gaza de 2025, després de passar 477 dies en captivitat.
Biografia Nascuda a Israel el 22 de juny de 2004, Levy es va criar a l'Índia, on va assistir a una escola americana. Té tres germans. La seva mare, Ayelet Levy Shachar, és metgessa de la selecció nacional femenina de futbol israeliana. Levy és triatleta i exalumna de Hands of Peace, que promou la pau entre els joves israelians i palestins. També va ser voluntària per a organitzacions com la Creu Roja i l'ONU. En el moment dels atacs del 7 d'octubre, acabava de començar el seu servei a les Forces de Defensa d'Israel.
Segrest Durant els atacs del 7 d'octubre, Levy actuava com a observadora de les FDI a la base militar del quibuts de Nahal Oz, que va ser atacada per militants de Hamàs. L'última comunicació de Levy amb la seva família va ser a les 6:55. am quan va enviar un missatge de text a la seva mare confirmant que era en una habitació segura. Altres missatges enviats a Levy entre 20 i 30 minuts més tard no van rebre resposta.
Les imatges publicades per Hamàs més tard aquell mateix dia (segons Reuters), i àmpliament difoses en línia, mostraven Levy a la Franja de Gaza, descalça, amb contusions i talls, amb les mans lligades a l'esquena i ferides als turmells. Va ser filmada mentre militants armats la treien del maleter d'un Jeep i la feien entrar a l'interior del vehicle mentre els vianants cantaven "Déu és Gran" en àrab ( ). La seva mare, que no va veure el vídeo fins almenys un dia després de l'atac, va declarar que no estava segura que la dona despentinada i sagnant del vídeo fos la seva filla. Tanmateix, el pare de Levy va confirmar que les imatges eren de Naama Levy.
Les imatges del vídeo inicial del segrest de Levy van simbolitzar la violència sexual i de gènere durant els atacs del 7 d'octubre. Activistes feministes de ciutats com Londres i São Paulo anaven vestides amb pantalons d'esport tacats de sang com els que porta Levy a les imatges.
El 22 de maig de 2024, el Fòrum d'Ostatges i Famílies Desaparegudes va publicar uns tres minuts de gravacions de les càmeres corporals dels militants de Hamàs el matí del 7 d'octubre. El vídeo mostra els militants prenent Levy i altres soldats com a ostatges a Nahal Oz. Diverses dones, inclosa Levy, es veuen amb la cara ensangonada. Les famílies dels ostatges van aprovar la publicació del vídeo per mostrar com van ser tractades les dones i per pressionar el govern israelià perquè reprengués les negociacions amb els ostatges. Al vídeo, Levy suplica als militants en anglès, dient: "Tinc amics a Palestina". El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va declarar que estava "impactat" per les gravacions i va prometre fer tot el possible per portar a casa els ostatges restants.
El 16 de juliol de 2024, en un nou intent de renovar la pressió per a un acord d'ostatges, la família de Levy va aprovar la publicació d'una foto dels primers dies del seu captiveri, que la mostrava amb un ull morat i la cara inflada.
Captivitat Levy va parlar públicament sobre el seu captiveri el setembre de 2025, vuit mesos després del seu alliberament. Va dir que patia desnutrició greu, una fam indescriptible i moltes ferides sense tractament. Va descriure les condicions com a insuportables i insalubres, i va dir que tenia una por constant que cada moment pogués ser l'últim. Va dir que el temps que va passar com a ostatge "quedarà gravat al [seu] cos i ànima per a la resta de la [seva] vida".
Esforços per aconseguir l'alliberament de Levy En una entrevista del desembre de 2023 amb el canal israelià i24 News, el seu pare, Yoni Levy, va sol·licitar l'assistència d'organitzacions internacionals. Va declarar que, si bé Levy s'havia ofert com a voluntària i havia treballat amb organitzacions com la Creu Roja, l'ONU i organitzacions de dones, aquestes organitzacions no havien intervenit en nom de Levy i altres ostatges. Va expressar la seva indignació pel silenci presumpte de Michelle Obama, que anteriorment havia fet campanya per l'alliberament de les escolars segrestades de Chibok, pel seu silenci sobre el segrest de Levy i altres dones.
El Dia Internacional de la Dona del 2024, la seva mare, Ayelet Levy Shachar, va parlar a la gala Israel Hayom a Tel Aviv. Va recordar als assistents que la seva filla i altres ostatges encara estaven detingudes a Gaza al març del 2024. Levy Shachar també va escriure un article d'opinió criticant les organitzacions internacionals i els grups de dones per no reconèixer ni condemnar la violència sexual comesa durant els atacs del 7 d'octubre. Un altre article d'opinió sobre Levy, el seu segrest i la seva condició d'ostatge va ser escrit per Levy Shachar i publicat el febrer del 2024.
El març de 2024, el seu germà Amit Levy va compartir la seva història durant una reunió amb el Grup Parlamentari de Tots els Partits del Regne Unit, liderat pels diputats Stephen Crabb i Margaret Hodge, organitzada en col·laboració amb el Fòrum d'Ostatges i Famílies Desaparegudes. Familiars d'altres ostatges també van explicar les seves històries. L'etiqueta "#METOOUNLESSYOURAJEW" s'ha associat amb dones jueves que estan o han estat segrestades i que, segons s'ha informat, han patit violència sexual a causa dels atacs del 7 d'octubre de 2023.
A finals de març de 2024, Levy Shachar va informar que alguns ostatges que van ser alliberats durant l'alto el foc del novembre de 2023 i el resultant intercanvi de presoners havien entrat en contacte amb Levy i, tot i que havia estat ferida a les cames, caminava i parlava pel seu compte. Els seus comentaris es van produir abans d'una reunió amb Netanyahu i altres familiars de les soldats de les FDI que encara eren retingudes per Hamàs, on esperava impulsar les negociacions sobre un possible acord amb ostatges.
L'abril de 2024, la seva tieta i altres persones van protestar prop de la Knesset per cridar l'atenció sobre la difícil situació dels ostatges restants, inclòs Levy, i van declarar que la qüestió més urgent era portar els ostatges a casa. miniatura|Naama Levy (tercera per l'esquerra) i altres exostatges reunits amb el president Donald Trump al Despatx Oval, març de 2025.
Alliberament El 24 de gener de 2025, Hamàs va anunciar que Levy i tres altres soldats de les FDI serien alliberades l'endemà com a part de l'intercanvi d'ostatges durant l'alto el foc. Per cada soldat alliberada per Hamàs, Israel va acceptar alliberar 50 presoneres palestines que tenia, de les quals 30 complien cadena perpètua.
El 25 de gener, Levy i les seves companyes observadores de les FDI Liri Albag, Karina Ariev i Daniella Gilboa van ser lliurades per Hamàs a la Creu Roja a la Plaça Palestina de Gaza. El lliurament va tenir lloc després d'una cerimònia en què Hamàs va vestir els quatre ostatges amb uniformes militars i els va portar a un escenari. Poc després del lliurament, la Creu Roja va transferir els antics ostatges a les FDI i es van reunir amb les seves famílies a Israel.
En una publicació pública a les xarxes socials pocs dies després del seu alliberament, Levy va agrair als soldats de les FDI i als civils israelians, afirmant que durant el seu captiveri els va poder veure lluitar per ella. Tot i que, segons s'informa, havia estat sola durant els primers 50 dies de captiveri, va dir que més tard va ser retinguda amb altres observadors de les FDI i que s'havien donat suport mútuament durant el captiveri i des de l'alliberament.
Després del seu alliberament, es va informar que Levy i altres membres de la seva unitat d'observadors de les FDI, formada íntegrament per dones, havien documentat, abans de ser preses com a ostatges, incursions i exercicis de pràctica inusuals per part de Hamàs que tenien lloc al costat de Gaza de la tanca fronterera. Els seus avisos van ser ignorats pels funcionaris d'Israel.
Levy, juntament amb les altres soldats alliberades, es va inscriure en un programa de teràpia de grup. Va completar la part intensiva del programa el 20 d'agost de 2025. Les exostatges van continuar amb un programa de teràpia individual i una teràpia de grup menys intensiva.
Referències
Categoria:Segrestats Categoria:Segle XXI a Israel