La Podridura cerebral és un terme relacionat amb la cultura d'Internet, el terme "brain rot" (o "podridura cerebral") descriu els mitjans digitals que es consideren trivials, simplistes o de baixa qualitat. També pot referir-se a les conseqüències cognitives, emocionals i conductuals negatives percebudes pel consum d'aquest material, especialment en el context de l'entreteniment de format curt. El terme també es refereix de manera més àmplia als efectes nocius associats amb l'ús excessiu dels mitjans digitals en general i el "doomscrolling", que poden afectar la salut mental.
Origen i ús Segons Oxford University Press, el primer ús registrat del terme es remunta al llibre Walden de Henry David Thoreau de 1854. Thoreau criticava el que considerava una disminució dels estàndards intel·lectuals, amb idees complexes menys valorades, i ho comparava amb la "podridura de la patata" de la dècada de 1840 a Europa.
El 2007, els usuaris de Twitter van utilitzar el terme "brain rot" (podridura cerebral) per descriure programes de jocs de cites, videojocs i "passar l'estona en línia". L'ús de la frase va augmentar en línia a la dècada del 2010 abans d'augmentar ràpidament en popularitat el 2020 a Discord, quan es va convertir en un meme d'Internet. A partir del 2024, s'utilitzava amb més freqüència en el context dels hàbits digitals de la Generació Alfa, pels crítics que expressaven que la generació està "excessivament immersa en la cultura en línia". S'associa habitualment amb el vocabulari d'un individu que consisteix exclusivament en referències a Internet. Del 2023 al 2024, Oxford va informar que l'ús del terme va augmentar un 230% en freqüència per milió de paraules.
El terme sovint s'associa amb argot i tendències populars entre els usuaris de les xarxes socials de la Generació Alfa i la Generació Z, com ara "skibidi" (una referència a la sèrie de curts de YouTube Skibidi Toilet ), "rizz" (encant), "gyatt" (referint-se a les natges), "fanum tax" (robar menjar), "sigma" (referint-se a un líder o mascle alfa) i "delulu" (truncament de delirant).
Anàlisi En un article per a Literary Hub, Josh Abbey va argumentar que el concepte de "podridura cerebral" (mitjans de comunicació de baixa qualitat que tenen efectes negatius sobre la ment) ja existia molt abans que s'encunyés la frase, comparant-la amb la crítica de William Wordsworth a les "novel·les frenètiques" el 1800 i les crítiques al cinema i la televisió de Virginia Woolf i Aldous Huxley al segle XX. Günseli Yalcinkaya va comparar la podridura cerebral amb moviments artístics i polítics del segle XX com el Dadaisme per ser "intencionadament absurds, sense context i de ritme ràpid", i va assenyalar com es pot utilitzar per impulsar missatges polítics.
La circulació de contingut de brain rot s'ha atribuït tant a factors d'oferta com de demanda. Pel que fa a l'oferta, està vinculada a la disponibilitat d' IA generativa. També s'associa amb les pràctiques de monetització publicitària de les principals plataformes de xarxes socials i la disposició dels creadors a produir material de baixa qualitat amb finalitats de lucre. Pel que fa a la demanda, el seu consum està vinculat a la preferència psicològica dels usuaris per activitats de baix esforç, repetitives i gratificants. Es veu reforçada per les característiques típiques dels mems de brain rot, com ara la intensitat emocional, la brevetat, els personatges familiars, les referències a temes culturals o socials i la facilitat de comprensió. El contagi social relacionat amb la por de perdre's alguna cosa també contribueix a la seva propagació.
Impacte El terme brain rot va ser nomenat Paraula Oxford de l'Any el 2024, superant altres paraules com demure i romantasy. El seu ús modern el defineix l'Oxford University Press com "el suposat deteriorament de l'estat mental o intel·lectual d'una persona, especialment vist com a resultat del consum excessiu de material (ara particularment contingut en línia) considerat trivial o poc desafiant".
El mateix any, la senadora australiana mil·lenial Fatima Payman va ser notícia en fer un breu discurs al parlament australià utilitzant l'argot de la Generació Alfa. Va introduir el discurs dirigint-se a "una secció sovint oblidada de la nostra societat", referint-se a les Generacions Z i Alfa, i va dir que "faria la resta de la meva declaració utilitzant un llenguatge amb el qual estiguin familiaritzats". Utilitzant termes d'argot, Payman va criticar els plans del govern de prohibir els menors de 14 anys a les xarxes socials i va concloure dient que "Tot i que alguns de vosaltres encara no podeu votar, espero que, quan ho feu, sigui en una Austràlia més impulsiva per un govern amb més aura. Skibidi!". El discurs, escrit per un membre del personal de 21 anys, va ser qualificat per alguns com un exemple de "podridura cerebral" fora del món en línia.
En el Jubileu del Món de les Comunicacions del 2025, el terme també va ser utilitzat pel Papa Francesc, el cap de l'Església Catòlica, quan va instar la gent a reduir l'ús de les xarxes socials i evitar la "putrefazione cerebrale".
Referències
Categoria:Salut mental Categoria:Internet