José Pérez de Pomar i Torres de Mendoza (Aragó, – Palma, 1 d'agost de 1645) fou un noble i militar aragonès que ostentà el càrrec de virrei de Mallorca entre 1644 i 1645, durant el regnat de Felip IV de Castella.

Orígens i família Va néixer en una família amb tradició militar; el seu pare havia servit la Monarquia Hispànica a Flandes i va morir defensant la plaça de Salses. Originàriament de la casa Torres i Celdrán d'Alcarraz, fou senyor de les baronies de Sigüés i Rasal, membre de la confraria noble de Sant Jordi i diputat del Regne d'Aragó pel braç noble.

Es casà primer amb Gracia de Sayas i Granada de la Cerda, vídua de Baltasar Ximénez-Cerdán, amb qui signà capitulacions el 30 de setembre de 1637 i testament conjunt el juny de 1638; ella morí a Saragossa poc després. En segones noces, contragué matrimoni el 3 d'agost de 1641 amb Teresa Ponce de León i Gómez de Sanabria, natural de Granada i filla del doctor Jerónimo Gómez de Sanabria, conseller reial.

Teresa enviudà tres vegades i el 1647 professà a Saragossa amb el nom de sor Clara Maria. El 1662 regressà a Mallorca per fundar el convent de la Puríssima Concepció de Palma.

No es sap que deixés descendència de cap dels dos matrimonis, i després de la seva mort els senyorius de Rasal i Sigüés passaren al seu parent Alonso Pérez de Pomar Mendoza, futur primer comte de Contamina i dels marquesos de Bárboles.

Virregnat a Mallorca Enmig de la guerra dels Segadors i amb Mallorca afectada pel bandolerisme i les lluites dels bàndols dels Cananunt i Canavall, Felip IV va designar Pérez de Pomar com a virrei el 2 d'agost de 1644 a Fraga, substituint Lope de Francia. Prèviament havien estat proposats altres noms (Vicenç Montsoriu i Crisòstom Sorell), però no es materialitzaren els relleus. Pérez de Pomar arribà a Mallorca el 22 de novembre de 1644.

Govern i política contra el bandolerisme El seu mandat fou breu però intens. Intentà combatre el bandolerisme amb una estratègia combinada: d'una banda, oferí amnistia als bandolers disposats a incorporar-se al servei militar al front català, i, de l'altra, reforçà la repressió envers els infractors persistents. Durant la seva governació es practicaren execucions de bandejats. Per augmentar l'eficàcia de la persecució, la Reial Audiència de Mallorca es mantingué temporalment traslladada a Inca.

El mes de maig de 1645, Felip IV concedí a Pérez de Pomar facultats extraordinàries per intentar promoure un acord de pau entre els dos grans bàndols de Canamunt i Canavall.

No obstant això, en gener de 1645 fou objecte d'una excomunió temporal per haver ordenat la detenció d'un bandejat que s'havia refugiat dins d'una parròquia a Manacor, fet que va encendre tensions amb l'Església local.

Mort i successió La nit del 29 de juliol de 1645, mentre perseguia uns bandolers prop del bastió de Sanoguera, caigué amb el seu cavall des de la murada al fossat i va quedar ferit de gravetat. Va morir tres dies després, el 1 d'agost. Fou enterrat a l'església de Sant Jaume de Palma. En homenatge, una creu commemorativa assenyala el lloc aproximat de l'accident, a l'actual avinguda d'Alexandre Rosselló.

Després de la seva mort, el procurador reial Miquel Sureda Vivot i Santacilia jurà com a virrei interí el 2 d'agost, però pocs dies després (el dia 17 aproximadament) cedí el càrrec al bisbe Tomàs de Rocamora, que governà la regència fins al setembre de 1646, sota indicacions del Consell d'Aragó, que considerava inapropiat el nomenament d'un cap de bàndol mallorquí com a virrei permanent.

Referències

Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Militars aragonesos Categoria:Morts a Palma Categoria:Nobles aragonesos Categoria:Nascuts al segle XVII