miniatura|L'ex catedral i basílica menor de Sant Lluís, Rei de França. Larquebisbat de Saint Louis (anglès: Archdiocese of St. Louis); llatí: Archidioecesis Sancti Ludovici ) és una seu metropolitana de l'Església catòlica als Estats Units. Al 2023 comptava amb 507.600 batejats d'un total de 2.259.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Mitchell Thomas Rozanski.

Territori L'arxidiòcesi comprèn 10 comtats de Missouri: Franklin, Jefferson, Lincoln, Perry, Saint Charles, Saint François, Saint Louis, Sainte Geneviève, Warren i Washington.

La seu episcopal és la ciutat de Saint Louis, on es troba la catedral de Catedral de Saint Louis. L'antiga catedral de Sant Lluís, Rei de França, té el títol de basílica menor.

El territori s'estén sobre 15.443 km² i està dividit en 178 parròquies

Diòcesis sufragànies L'arquebisbat de Saint Louis té les següents diòcesis sufragànies: Jefferson City, al Missoure nord-oriental Kansas City-Saint Joseph, al Missouri occidental Springfield-Cape Girardeau, al Missouri meridional

Catedral de Sant Lluís La catedral de Saint Louis va ser dedicada a Sant Lluís IX de França. Els seus copatrons són Vicenç de Paül i Rosa Filipina Duchesne. La catedral conté la col·lecció de mosaics més gran del món. Va ser dedicada el 1926 en el centenari de l'establiment de St. Louis com a diòcesi. Els mosaics de la catedral van trigar 60 anys a completar-se. El Vaticà va designar la catedral de Sant Lluís com a basílica el 1997 en el 150è aniversari de l'arxidiòcesi.

Història De 1600 a 1800 La primera presència catòlica a l'actual Missouri va ser la del missioner jesuïta reverend Jacques Marquette el 1673, que es va aturar al comtat de Perry mentre navegava pel riu Mississipí. El 1759, els colons francocanadencs van establir Santa Genovefa, la primera parròquia de l'arxidiòcesi, a Sainte Genevieve. Missouri. Durant aquest període, els catòlics de la regió estaven sota la jurisdicció de la diòcesi de San Cristóbal de la Habana, amb seu a l'Havana, Cuba. Amb el final de la Guerra Franco-Índia el 1763, Espanya va prendre el control dels territoris francesos a l'oest del riu Mississipí.

El 1793, després de la Revolució Americana, el papa Pius VI va erigir la diòcesi de Louisiana i les Dues Florides, amb seu a Nova Orleans. Abastava tots els territoris espanyols del continent, inclosa la zona de Missouri. A causa de la política a Europa, la nova diòcesi no va rebre un bisbe fins al 1815.Points, Marie Louise. "New Orleans." The Catholic Encyclopedia Vol. 11. New York: Robert Appleton Company, 1911. November 19, 2017

De 1800 a 1826 El 1803, amb la signatura de la Compra de Louisiana, els Estats Units van prendre el control de França d'una vasta zona del continent, incloent-hi Missouri. El papa Pius VII va nomenar el reverend Louis Dubourg de la diòcesi de Baltimore com el primer bisbe de Louisiana i les Dues Florides el 1815.[Dolan, Timothy Michael. Archdiocese of St. Louis: Three Centuries of Catholicism, 1700-2000. Strasbourg, France: Editions Du Signe, 2001. Print.] A causa de les preocupacions per la seva seguretat personal a Nova Orleans, Dubourg va triar la ciutat de Saint Louis com a seu episcopal. Va fundar la parròquia de Saint Louis, la primera parròquia de la ciutat.

Desitjant formar sacerdots americans per a la seva vasta diòcesi, DuBourg va establir el Seminari de Santa Maria dels Barrens a Perryville el 1818, posant-lo sota la responsabilitat dels pares lazaristes. L'agost de 1818, va reclutar la germana Rose Philippine Duchesne de la Societat del Sagrat Cor a França per obrir escoles de noies a la diòcesi. Duchesne va fundar l'Acadèmia del Sagrat Cor a St. Charles, la primera escola gratuïta a l'oest del riu Mississipí, juntament amb una altra escola de noies a Florissant. DuBourg també va convidar les Germanes de Loretto a establir una escola per a noies. El 1818, DuBourg va fundar la Saint Louis Academy, més tard coneguda com a Saint Louis College, per educar laics catòlics. El 1823, per invitació de DuBourg, la Companyia de Jesús va enviar diversos sacerdots belgues a Florissant, on van començar a ministrar als conversos nadius americans.

El 1824, el papa Lleó XII va nomenar el bisbe Joseph Rosati bisbe coadjutor de la diòcesi de Louisiana i les Dues Florides. Després del nomenament de Rosati, Dubourg va traslladar la seva seu episcopal a Nova Orleans, deixant a Rosati el control de Saint Louis.

De 1826 a 1847 miniatura|El bisbe Rosati El 18 de juliol de 1826, el papa Lleó XII va dividir la diòcesi de Louisiana i les Dues Florides. Una de les noves diòcesis va ser la diòcesi de Saint Louis, que incloïa Missouri juntament amb vastes zones del Mig Oest americà i les Grans Planes. A causa de la seva mida, la diòcesi sovint era anomenada la Roma d'Occident. . Lleó XII va nomenar Rosati com el primer bisbe de Saint Louis.

El 1827, Rosati va transferir el Saint Louis College als jesuïtes. Van convertir la divisió inferior del college en l'escola secundària de la Universitat de St. Louis. Les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül van obrir l'Hospital Mullanphy a St. Louis el 1828. Els jesuïtes van establir el Saint Louis College com a Universitat de Saint Louis el 1829. Rosati va dedicar la catedral de St. Louis el 1834, convertint-la en la primera catedral catòlica a l'oest del riu Mississipí.Shea, John Gilmary. The Hierarchy of the Catholic Church in the United States, (New York: The Office of Catholic Publications, 1886), p. 162–163

A mesura que les comunitats catòliques van començar a créixer fora de Saint Louis, el Vaticà va erigir noves diòcesis a partir de la diòcesi de Saint Louis. El 1837, el papa Gregori XVI va erigir la diòcesi de Dubuque, que cobria els estats actuals d'Iowa, Minnesota i les Dakotes. El mateix papa va nomenar el reverend Peter Kenrick bisbe coadjutor a Saint Louis per ajudar Rosati el 1841. Quan Kenrick va esdevenir bisbe coadjutor, la diòcesi estava molt endeutada a causa del cost de 90.000 dòlars de la nova catedral. Amb l'ajuda de Rosati, la diòcesi va rebre ajuda financera d'organitzacions catòliques a Europa. El germà de Kenrick, Francis Kenrick, bisbe de la diòcesi de Filadèlfia, també va proporcionar ajuda a la diòcesi.

A principis de 1843, el Vaticà va prendre més territori de Saint Louis per fundar la diòcesi de Little Rock a Arkansas i la diòcesi de Chicago a Illinois. Després que Rosati morís a Roma a finals de 1843, Kenrick el va succeir automàticament com a bisbe de Saint Louis.

Després de rebre un llegat de 300.000 dòlars, Kenrick va poder estabilitzar les finances diocesanes mitjançant algunes astutes gestions immobiliàries. Va fer molts viatges a cavall per tota la diòcesi, arribant a catòlics que no tenien sacerdots al servei de les seves comunitats. A Saint Louis, Kenrick va instruir els sacerdots de la catedral perquè celebressin misses en anglès en lloc de francès, ja que la major part de la congregació ara parlava anglès.

De 1847 a 1900 miniatura| L'arquebisbe Kenrick (abans de 1896) El papa Pius IX va elevar la diòcesi de Saint Louis a l'arxidiòcesi de Saint Louis el 20 de juliol de 1847, nomenant Kenrick com el seu primer arquebisbe. El 1850, l'arxidiòcesi operava deu parròquies a la ciutat de Saint Louis.

Durant la Guerra Civil Americana, Kenrick va mantenir una posició neutral en un Missouri fortament dividit. Després de la guerra, va instar els seus sacerdots a rebutjar fer el jurament de ferro al govern dels Estats Units. El jurament era una tàctica promoguda pels republicans per impedir que antics funcionaris de la Confederació ocupessin càrrecs influents a la societat. El reverend John A. Cummings va impugnar la legalitat del jurament en un cas que va arribar al Tribunal Suprem dels Estats Units. Més tard, aquest va dictaminar que el govern no podia obligar els individus a fer el jurament. El maig de 1893, el papa Lleó XIII va nomenar el bisbe John Kain de la diòcesi de Wheeling com a arquebisbe coadjutor per ajudar Kenrick. Quan Kenrick va morir el juny de 1895, Kain el va succeir com a arquebisbe. Durant el seu mandat com a arquebisbe, Kain va comprar una propietat a Saint Louis per a una nova catedral. Tanmateix, un tornado a l'arxidiòcesi va esgotar els seus fons, retardant l'inici de la seva construcció.

De 1900 a 1950 miniatura| L'arquebisbe Glennon (1904)|356x356px El papa Pius X va nomenar bisbe coadjutor John J. Glennon de la diòcesi de Kansas City per servir com a arquebisbe coadjutor de Saint Louis el 1903 per ajudar el malalt Kain. Quan Kain va morir l'octubre de 1903, Glennon el va succeir automàticament com a arquebisbe. Va obrir el nou Seminari Kenrick a Saint Louis el 1915, seguit del seminari menor a Shrewsbury. També el 1915, les Germanes de Loretto van obrir el Webster College a Webster Groves. Avui és la Universitat Webster. Les Germanes de Sant Josep van establir el Fontbonne College el 1923 a Clayton. Ara Universitat Fontbonne, van anunciar que tancaria a mitjans de 2025.

A principis de la dècada de 1940, molts sacerdots jesuïtes locals van desafiar les polítiques segregacionistes de les escoles catòliques de Saint Louis. El 1943, Glennon va impedir que una jove afroamericana es matriculés al Webster College. Quan alguns sacerdots van confrontar Glennon sobre això, va qualificar el pla d'integració de "estratagema jesuïta". Va transferir un dels sacerdots queixosos d'una parròquia afroamericana. La Universitat de Saint Louis va començar a admetre estudiants afroamericans l'estiu de 1943 després que el seu president, el reverend Patrick Holloran, obtingués l'aprovació de Glennon.Donald J. Kemper, "Catholic Integration in St. Louis, 1935–1947," Missouri Historical Review, Oct. 1978, p. 1–13. Glennon va morir el 1946.

El papa Pius XII va nomenar l'arquebisbe Joseph Ritter de l'arxidiòcesi d'Indianapolis com a quart arquebisbe de Saint Louis el 1946. L'arxidiòcesi va créixer ràpidament durant el boom econòmic posterior a la Segona Guerra Mundial. Ritter va obrir una mitjana de tres parròquies a l'any a la ciutat de Saint Louis i al comtat de Saint Louis. Va recaptar més de 125.000.000 de dòlars (equivalent a 1.283.831.522 dòlars el 2024.) per construir 60 noves parròquies i 16 instituts.

Com un dels seus primers actes com a arquebisbe, Ritter va anunciar que el Webster College ara acceptaria estudiants afroamericans. El 1947, Ritter també va permetre que la classe sènior de l'institut St. Joseph, aleshores l'únic institut catòlic afroamericà de la ciutat, celebrés la graduació per primera vegada a la catedral, juntament amb estudiants blancs.

El 9 d'agost de 1947, Ritter va anunciar la fi de la segregació racial a les escoles secundàries arxidiocesanes. Va declarar: "La creu a sobre de les nostres escoles ha de significar alguna cosa", i va expressar la seva creença en "la igualtat de cada ànima davant Déu Totpoderós". L'Associació de Pares Catòlics de Saint Louis i del Comtat de Saint Louis, un grup de pares blancs, va amenaçar de demandar Ritter, afirmant que la seva ordre de dessegregació violava la llei estatal de Missouri. Ritter va emetre llavors una carta pastoral, advertint sobre una possible excomunió per als catòlics que "interfereixin amb l'autoritat del càrrec eclesiàstic recorrent a l'autoritat fora de l'església". Més tard, Ritter va ordenar a totes les escoles parroquials que "acceptessin tots els nens a les escoles parroquials sense distinció de raça". Ritter també va dessegregar tots els hospitals catòlics de l'arxidiòcesi.

Ritter va començar a recaptar fons per a l'Hospital Memorial Cardinal Glennon per a Nens de Saint Louis el 1949. Ritter també va desenvolupar el que ara es coneix com la Crida Catòlica Anual, que continua sent una font principal de suport financer per a moltes activitats educatives i benèfiques arxidiocesanes.

De 1950 a 1980 miniatura|El Cardenal Carberry (1978)