Roberto Alagna, (Clichy-sous-Bois (Seine-Saint-Denis), 7 de juny de 1963), és un tenor francoitalià.Roberto Alagna dispose de la double nationalité. Dans son autobiographie Je ne suis pas le fruit du hasard, au chapitre «Canonnier Alagna!», il écrit: «À la différence de nombre de mes camarades qui considéraient cela comme une corvée, la perspective de faire mon service militaire ne me rebutait pas. Je considérais plutôt cela comme une expérience inédite, une façon aussi d'assumer ma toute nouvelle appartenance à la France, puisqu'à l'âge de dix-huit ans j'étais devenu français, tout en gardant ma nationalité italienne.»«Roberto Alagna - Vue globale [archive]», sur olyrix.com (consulté le 15 juillet 2017).
Biografia Formació i primers anys de vida Nascut de pares sicilians que van emigrar a França, Roberto Francesco Alagna va cantar inicialment en públic, interpretant cançons de varietats com les famoses melodies napolitanes i sicilianes, actuant en cafès, cabarets i restaurants. Fins als 22 anys, va actuar en cabarets parisencs. El 1985, va publicar el senzill de 45 rpm "Embrasse-moi" amb Eddie Barclay. El propietari d'un restaurant italià, Santo Di Geronimo, va detectar el talent del cantant aficionat i li va oferir classes de cant presentant-lo a Rafael Ruiz, un contrabaixista i cantant d'origen cubà, també professor de cant i estudiant del gran tenor Aureliano Pertile. Pertile va decidir inculcar-li l'amor per l'òpera mentre li ensenyava els fonaments del cant clàssic.
Posteriorment, les seves trobades amb Gabriel Dussurget, fundador del Festival d'Ais de Provença, i després amb la pianista Elizabeth Cooper, van ser decisives.Roberto Alagna, Je ne suis pas le fruit du hasard, op. cit. La seva carrera com a tenor d'òpera va començar el 1988, guanyant el Concurs Pavarotti i interpretant el paper d'Alfredo Germont a La traviata de Verdi al Festival de Glyndebourne.
Carrera La seva carrera es va expandir ràpidament, portant-lo als principals escenaris d'òpera del món (la Scala de Milà, la Metropolitan Opera de Nova York, la Royal Opera House de Londres, l'Opéra Bastille de París, etc.)Roberto Alagna - Lyricographie [archive] », sur olyrix.com (consulté le 15 juillet 2017).
Té nombrosos papers al seu haver i la seva discografia és extensa, concentrada en papers en francès i italià,L'atout du jeune ténor, sa tessiture mise à part, c'est sa double identité : Français de parents siciliens, on ne peut souhaiter mieux pour un répertoire modelé sur la fluidité vocale italienne, partagé entre Gluck et Bizet, Bellini et Massenet. Dans Christian Leblé, «Roberto Alagna chante au Châtelet le Don Carlos de Verdi» [archive], Libération, 1er mars 1996. gairebé exclusivament en el repertori del segle XIX, en particular Verdi, Puccini, Gounod, Berlioz i Massenet. Ha participat en diversos enregistraments d'estudi d'òperes completes, sobretot sota la direcció d'Antonio Pappano amb l'orquestra de la Royal Opera House de Londres, que constitueixen versions de referència. Aquestes inclouen La bohème de Puccini amb la seva companya preferida en aquell moment, Angela Gheorghiu, i Manon de Jules Massenet.
El seu timbre clar i juvenil al principi, la seva dicció acurada són particularment adequats per a certs papers com Romeo a Roméo et Juliette de Charles Gounod, el duc de Màntua a Rigoletto de Verdi o Edgard a la versió francesa de Lucie di Lammermoor de Gaetano Donizetti, Don Carlos a la versió francesa o italiana. També va redescobrir en francès el Cyrano de Bergerac de Franco Alfano. Una de les particularitats que afegeix claredat a la seva dicció en francès és que, contràriament a la tradició, és un dels rars cantants que no fa rodar la seva "r". Quan Roberto Alagna recorda la seva arribada al món líric, especifica:
Amb motiu de la festa nacional francesa, el 14 de juliol de 2005, va interpretar La Marsellesa davant de la tribuna. Aquell mateix any, va gravar un CD amb diverses àries i duets d'opereta (Roberto Alagna canta Luis Mariano), que va vendre 400.000 còpies.Roberto Alagna chante Luis Mariano (nouvelle édition) - Universal Music France [archive] », sur Universal Music France (consulté le 7 mars 2016). Des de llavors, com a fill espiritual del famós Luis Mariano, ha estat anomenat el "cantant boig".
El setembre de 2007, va participar a Marsella amb Angela Gheorghiu a l'estrena mundial de Marius et Fanny, una òpera composta per Vladímir Cosma basada en les obres de Marcel Pagnol.
A finals de 2008, Roberto Alagna va retre homenatge als seus orígens sicilians amb l'àlbum Sicilien (que va vendre 300.000 còpies). En aquest àlbum, cantat íntegrament en dialecte sicilià (excepte "Parla più piano", el tema de la pel·lícula El Padrí), cobreix tots els grans estàndards del folklore illenc. Després de la gira homònima, el tenor ofereix un recorregut per Sicília a través d'un documental titulat La Sicile de Roberto Alagna. Aquest documental és alhora un retrat autobiogràfic i un recorregut històric per Siracusa; està estretament relacionat amb el documental "Italianamerican" realitzat el 1974 per Martin Scorsese.
Incidents i accidents han entelat de vegades la seva carrera com a tenor, una estrella francesa i internacional: el 10 de desembre de 2006, el tenor va abandonar l'escenari de La Scala de Milà al final de la primera ària dAïda (Céleste Aida), després de sentir el públic xiular i xiular.Article dans Le Monde, 12 décembre 2006 [archive]. El seu suplent, Antonello Palombi, encara amb camisa i texans, va assumir immediatament el paper de Radamès. Stéphane Lissner, que dirigia La Scala, li va informar l'endemà que ja no era benvingut. Alagna es va defensar al·legant les molèsties físiques que s'havien apoderat d'ell i va atacar la direcció de La Scala. Aquest incident, del qual altres grans artistes serien víctimes més tard (en particular el tenor Piotr Beczała, que va ser xiulat durant una Traviata), el va portar a negar-se a tornar a La Scala durant quinze anys. Havia de tornar el juny de 2020 a Fedora amb la soprano estrella Sonya Yoncheva, però la pandèmia de la Covid-19 va provocar la cancel·lació de tota la darrera temporada d'òpera.
L'òpera per als Alagna també és un afer familiar: el juliol de 2007, va presentar l'estrena d'una òpera composta pel seu germà David Alagna al Théâtre des Champs-Élysées de París, per a la qual va coescriure el llibret amb els seus dos germans (David i Frederico, també guitarristes, que el van acompanyar a l'àlbum de 1997 "Sérénades"): Le Dernier Jour d'un condamné (L'últim dia d'un condemnat), basada en Victor Hugo. Aquesta obra va ser notablement recuperada a l'Òpera de Marsella.LE DERNIER JOUR D'UN CONDAMNÉ | Opéra de Marseille [archive] », sur opera.marseille.fr (consulté le 7 octobre 2020)
Les Chorégies d'Orange el van convidar cada any durant una dècada, i va aconseguir regularment èxits notables. L'agost de 2007, va cantar Manrico a Il trovatore de Verdi a les Chorégies d'Orange, on ha actuat cada estiu des de 1998. Entre aquestes hi ha CarmenRoberto Carmen, Chorégies d'Orange 2004, 31 July 2004 [archive] », Reviews, sur jcarreras.homestead.com (consulté le 7 octobre 2020). el 2004, Roberto Carmen, Chorégies d'Orange 2004, 31 July 2004 [archive] », Reviews, sur jcarreras.homestead.com (consulté le 7 octobre 2020). Faust el 2008, emès per France 2 en hores de màxima audiència,Chorégies d'Orange: longueurs et langueurs de Faust [archive] », sur www.aqui.fr, 7 août 2008 (consulté le 7 octobre 2020). Cavalleria Rusticana el 2016,Chorégies d'Orange : Roberto Alagna, Béatrice Uria Monzon et Georges Prêtre, une affiche rêvée [archive] », sur Franceinfo, 6 décembre 2016 (consulté le 7 octobre 2020) Turandotadmin, « Turandot aux Chorégies d'Orange - Une saisissante réussite - Compte-rendu [archive] », sur Concertclassic, 6 août 2012 (consulté le 7 octobre 2020) el 2012 i Il Trovatore el 2015. Aleshores va anunciar que ja no cantaria a les Chorégies d'Orange, a les quals havia donat tant, per dedicar-se a altres projectes, en particular altres festivals.Roberto Alagna ne chantera plus à Orange [archive] », sur France Musique, 6 août 2015 (consulté le 7 octobre 2020).
Posteriorment, el seu timbre es va tornar més complex i va assumir amb cada cop més èxit papers més pesants, tot mantenint-se essencialment dins del repertori líric: Cavaradossi a Tosca, Turiddu i Canio a Cavalleria Rusticana i Paillasse, Don José a Carmen (és un dels millors tenors actuals en aquest paper), Manrico al Trovatore, Calaf a Turandot, per anomenar aquells en què participa més sovint. Però també abordarà obres franceses menys conegudes a la dècada del 2015, com ara Le Cid de Massenet, que marcarà el seu debut a la Salle Garnier de l'Òpera de París, Vasco da Gama de Giacomo Meyerbeer a la Deutsche Oper de Berlín, La Juive de Halévy a la Bayerische Staatsoper de Munic o Le Roi Arthus d'Ernest Chausson a la sala principal de l'Òpera de París a la Bastilla,Bronca et ola | Forum Opéra [archive] », sur www.forumopera.com (consulté le 7 octobre 2020) Otello a la Staatsoper de Viena i després a l'Òpera de París,Steeve Boscardin, « Le singulier Otello de Roberto Alagna à l'Opéra Bastille [archive] », sur ResMusica, 11 mars 2019 (consulté le 1er mai 2022) Samson et Dalila al MET de Nova York per a la inauguració de la temporada 2018-2019, una de les representacions que es va emetre als cinemes de tot el món en liveHD,Samson et Dalila au Met : Alagna en pleine forme | Forum Opéra [archive] », sur www.forumopera.com (consulté le 1er mai 2022) i després a les Chorégies d'Orange, on va tornar triomfalment durant la reobertura post-pandèmica del 2021.Opéra: le «Samson» de Roberto Alagna déchaîne les Chorégies d'Orange », Le Monde.fr, 13 juillet 2021 (lire en ligne [archive], consulté le 1er mai 2022) També va assumir el paper principal dAndrea Chénier d'Umberto Giordano per primera vegada a la Royal Opera House de Londres el 2019 al costat de Sondra Radvanovsky.Patrice Imbaud, « Un Andrea Chénier d'anthologie avec Roberto Alagna à Londres [archive] », sur ResMusica, 28 mai 2019 (consulté le 9 novembre 2022