La Cova Fonda, o de Vergerars; fou anomenada durant molt de temps Cova de Vilabella, per haver-se cregut que restava enclavada dins el terme d'aquest poble, del qual dista menys que del Salomó, al terme del qual verament pertany.
La Cova Fonda forma un conjunt de galeries tortes i estretes. L'excavà primerament Pau Teixidor (1847-1907), metge, que la descobrí, amb intervenció de Lluís Marià Vidal (1842-1922),P. Teixidor: la Cova Fonda. "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya". Volum V. Any 1896. Pàg. 131 i següents i després el "Club Muntanyenc".F. de P. Bertrand i Cavaller: Sota terra, Club Muntanyenc, Exploració de la Cova Fonda de Vilabella. Nímero de "La Veu de Catalunya" del dia 2 de juny del 1909.-Lluís Marià Vidal: Ceràmica de Ciempozuelos en una cueva prehistòrica del N: E. de España. (Congreso de la Asociación española para el progreso de las ciencias. Valladolid, 1906) Acabà l'excavació la Secció d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans.
Hi foren trobats tres cranis humans dolicocèfals, posats, sembla, en les esquerdes de les roques i dins grans gerres, fragments d'altres cranis, nombrosos ossos humans i d'animals. El material trobat en les diverses excavacions ofereix un especial interès.
Aquesta cova, observa Serra i Ràfols, és interessant per l'encreuament de cultures que representa, i convé veure-hi tres qüestions: la continuació de la influència de la cultura d'Almeria oferint ara formes molt avançades; l'extensió de la cultura de les coves envers la costa, i la presència del vas campaniforme.Josep de C. Serra i Ràfol: La Col·lecció Lluís Marià Vidal. "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya". Any XXXII, n.º 316, maig 1921. Pàg. 157</ref>
A la Cova Fonda sortiren destrals; molins a mà, de pedra; punxons d'os; Tres puntes de sageta, una amb aletes i sense espiga i dues amb aletes i espiga, també d'os; un ganivet de sílex; un objecte de coure en el qual s'ha cregut veure un punyal; una placa de suro, de 25 centímetres de diàmetre, que probablement fou el tap d'una gerra, i diversos objectes de fusta.
La ceràmica hi està representada per alguns vasets i altres objectes. És terrissa de color negrosa, feta a mà. N'hi ha de dues menes; l'una polida i llisa, sense ornaments, amb forme que anuncien les del començament de l'edat del bronze, com les de la Cova de Joan d'Os, a Tartareu;Bosch Gimpera, Pere. Prehistòria Catalana : edats de la pedra i dels metalls, colonització grega, etnografia, pàg. 81. Barcelona: Editorial Catalana, 1919. l'altra és decorada, i una de les menes de decoració és anàloga a la de la terrissa típica de la civilització de les coves, mostrant els cordons de relleu amb incisions o impressions digitals, els mugronets, o bé els ornaments lineals incisos. No obstant, aquesta ceràmica de la Cova Fonda és més pobra.Bosch Gimpera, Pere. Prehistòria Catalana : edats de la pedra i dels metalls, colonització grega, etnografia, pàg. 81 i 82. Barcelona: Editorial Catalana, 1919.
Hi surt també la ceràmica anomenada de Ciempozuelos. Pertanyent a aquesta espècie hi ha algunes escudelles en forma de casquet esfèric i vasos campaniformes. La decoració d'aqueixa terrissa, constata Bosch i Gimpera, és, pero, més grollera que la de la mateixa espècie en altres indrets de la península ibèrica.Bosch Gimpera, Pere. Prehistòria Catalana : edats de la pedra i dels metalls, colonització grega, etnografia, pàg. 82. Barcelona: Editorial Catalana, 1919.
En l'espècie de ceràmica del cas campaniforme, confirma Serra i Ràfols, la decoració és més simple i menys fina que la dels vasos del centre i sud d'Espanya. Les formes, llevat dels casquets esfèrics, tampoc tenen la mateixa puresa.<ref>Josep de C. Serra i Ràfol: La Col·lecció Lluís Marià Vidal
Josep de C. Serra i Ràfols creia que el vas campaniforme de Salomó prové també de la cultura d'Almeria, ja que les coves de Lleida, fins a les més avançades, no en surt cap fragment. Pel que fa a l'altre possible origen en la cultura megalítica pirinenca, el considerava poc probable per la raó que aquella no baixa mai fins tan al sud i els vasos de Salomó no tenen la tècnica del puntillat, que sembla ésser la propia d'aquell cercle cultural. Reconeixia, però, que tampoc és segura l'atribució a la cultura d'Almeria, perquè les decoracions dels vasos de Salomó no semblen concordar de manera completa amb els almerienses. Més aviat s'assemblen als d'alguna estació del centre de la península, com els de la cova del Somaèn (Soria).Josep de C. Serra i Ràfol: La Col·lecció Lluís Marià Vidal. pàg. 157</ref>
En resum, es creu que aquests vasos representen un fenomen quelcom retardat i que es pot fixar la data de la cova en el moment de transició de l'eneolítica l'edat del bronze.<ref name="Josep001">Josep de C. Serra i Ràfol: La Col·lecció Lluís Marià Vidal. pàg. 158Pere Bosch i Gimpera: Les coves properes a la costa Catalana. pàg. 476
Un dels punxons d'os és de punta poc fina, Lluís Marià Vidal suposava que era utilitzat per a la decoració de la ceràmica, Lluís Marià Vidal: Ceràmica de Ciempozuelos en una cueva prehistòrica del N. E. de España. pàg. 15. la qual suposició sembla venir confirmada per la troballa a la mateixa cova d'un fragment de terrissa, les incisions del qual s'avenen perfectament amb la dita punta.
Sortiren també un botó amb la perforació en forma de V i valves foradades. Entre els objectes de fusta, els més interessants són un plat buidat en un tros de fusta, formant una cavitat d'uns 20 centímetres(21 centrímetres de llargada, 9'5 d'amplada i 3'5 d'alt) i una cullera també de fusta, molt gastada.
Referències
Bibliografia Història de Catalunya. Text d'Antoni Rovira i Virgili. Volum I, pàg. 416 a 418 (Dipòsit Legal. B. 40251 - 1972) P. Teixidor: la Cova Fonda. "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya". Volum V. Any 1896. Pàg. 131 i següents Francesc Bertrand i Cavaller, Sota terra, Club Muntanyenc, Exploració de la Cova Fonda de Vilabella. Nímero de "La Veu de Catalunya" del dia 2 de juny del 1909.-Lluís Marià Vidal: Ceràmica de Ciempozuelos en una cueva prehistòrica del N: E. de España. (Congreso de la Asociación española para el progreso de las ciencias. Valladolid, 1906) Josep de Calassanç Serra i Ràfols, La Col·lecció Lluís Marià Vidal. "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya". Any XXXII, n.º 316, maig 1921. Pàg. 157 Pere Bosch i Gimpera, Prehistòria Catalana : edats de la pedra i dels metalls, colonització grega, etnografia. Barcelona : Editorial Catalana, 1919. Lluís Marià Vidal i Carreras, Ceràmica de Ciempozuelos en una cueva prehistòrica del N. E. de España''
Categoria:Geografia de Tarragona Categoria:Coves de Catalunya Categoria:Salomó