Plaça dels ostatges () és una plaça pública situada davant del Museu d'Art de Tel Aviv. Arran dels atacs del 7 d'octubre, les famílies dels ostatges van establir un campament permanent a la plaça a causa de la seva proximitat a la seu de les Forces de Defensa d'Israel. Des de llavors s'ha convertit en un lloc central per a manifestacions i protestes durant la guerra de Gaza, demanant l'alliberament dels ostatges.

Història La plaça davant del Museu d'Art de Tel Aviv va rebre el seu nom actual després dels atacs del 7 d'octubre. Es va convertir en un punt de reunió per a les famílies dels ostatges i els seus partidaris, que es van sentir atrets per la seva proximitat a la seu de les Forces de Defensa d'Israel.

El 3 de novembre de 2023, les famílies van establir una "ciutat de tendes de campanya" a la plaça. Aquestes tendes van ser instal·lades per quibuts del Nègueb occidental, famílies de víctimes de la massacre del festival de música Nova, el moviment Bnei Akiva i l'organització "Ayelet Hashachar".

La plaça acull quioscos que venen marxandatge amb el logotip "Bring Them Home Now", tendes per a reunions i debats, i petits escenaris per a discursos. Algunes tendes estan ocupades per representants i supervivents dels quibuts atacats, que parlen amb els visitants i mostren pòsters dels seus membres segrestats. Es va instal·lar una pantalla electrònica que compta el temps transcorregut des dels atacs del 7 d'octubre.

El director general del Museu de Tel Aviv ha descrit la plaça com una "línia directa i oberta entre el públic en general i el museu", citant la connexió entre les instal·lacions artístiques de la plaça i les exposicions de l'interior.

Instal·lacions artístiques miniatura|Taula del sopar de Shabbat que representa els ostatges, instal·lada a la Plaça dels Ostatges La plaça compta amb instal·lacions artístiques i pancartes que destaquen la difícil situació dels ostatges i demanen el seu alliberament.

Una de les primeres peces instal·lades va ser una taula buida per sopar el Shabbat, amb un seient buit per a cada ostatge. Altres obres inclouen la instal·lació "Cadires grogues buides", on el color groc significa solidaritat. També es van instal·lar miralls al voltant d'una escultura d'abans de la guerra, "el lligam d'Isaac" de Menashe Kadishman.

Algunes peces es van reutilitzar per a la plaça, com ara una gran escultura de cara femenina de metall i fusta de Nitzan Peled i Gidi Galor. L'obra incompleta va sobreviure a la massacre de Be'eri i es va traslladar a Arugot per completar-la abans de la seva instal·lació. miniatura|Entrada de l'obra d'art escènic Kidnapped Tunnel de Roni Levavi, creada en col·laboració amb el Fòrum d'Ostatges i Famílies Desaparegudes El gener de 2024 es va erigir un túnel simulat de Hamàs de 25 metres. Aquest passatge estret i mal il·luminat permet als assistents caminar-hi mentre uns altaveus reprodueixen els noms dels ostatges, missatges de les seves famílies i sons de trets distants per simular les condicions de captiveri.

Es va instal·lar un "Arbre dels Desitjos" amb etiquetes decorades per escolars jueus de 650 escoles d'arreu del món, un projecte relacionat amb el programa UnitEd del Ministeri d'Afers de la Diàspora i Lluita contra l'Antisemitisme israelià.

El setembre de 2025, per commemorar el 700è dia de captiveri, els manifestants van mostrar un gran cartell groc de SOS amb un rellotge de sorra, que simbolitzava que el temps s'acabava. Els assistents anaven vestits de groc i van ser guiats en un servei de pregària divendres al vespre per representants de les comunitats frontereres de Gaza, famílies d'ostatges i ostatges alliberats.

Referències

Categoria:Segrestats Categoria:Israel Categoria:Places d'Àsia