La Biblioteca de Pantè era un edifici de l'antiga Atenes. Estava situada a l'extrem sud-est de l'Àgora d'Atenes, al sud de l'Estoa d'Àtal, al costat esquerre del carrer de Panteneu. Va ser construïda pel filòsof atenenc Titus Flavi Pantè entre els anys 98 i 102, durant el regnat de l'emperador romà Trajà. L'edifici de la biblioteca estava dedicat a Atena Arquegetis, a Trajà i al poble d'Atenes, segons una inscripció al llindar de l'entrada principal, que es conserva incrustada a la muralla romana tardana.
El monument encara es manté hui, però en estat fragmentari. L'antiga biblioteca està parcialment coberta per la muralla romana tardana de l'àgora i per una gran torre. És un dels edificis en què s'estudiava la filosofia i es donava culte a les Muses. Destruït el 267 durant la incursió dels hèruls, s'incorporà en el segle V al gran arquitrau.
Arquitectura esquerra|miniatura|263x263px|Estàtua d'una dona que personifica l'Odissea d'Homer (inclosos Escil·la, Èol, Polifem i les sirenes). Biblioteca de Pantè L'edifici tenia una distribució i una estructura gens usuals, i no s'assemblava pas a cap altra biblioteca romana. La raó d'açò era el nivell irregular de la zona.
El nucli de l'edifici constava de dos espais. Un gran pati a l'aire lliure, de 20 m × 13,5 m, estava pavimentat amb rajoletes de marbre irregulars col·locades amb morter. L'altre espai era una gran sala quadrada, oberta a l'est, amb un terra pavimentat amb lloses de marbre. Més tard, s'afegí un peristil al pati, la part central del qual també estava pavimentada amb lloses de marbre. L'entrada se'n trobava sota el lloc on es va trobar el llindar inscrit. No queda rastre dels suports de les prestatgeries on s'haurien emmagatzemat els llibres. Les parets estaven revestides amb lloses de marbre, igual que el terra.
L'arquitrau de les façanes nord i oest tenia columnes jòniques acanalades de marbre blau.
Les excavacions Les excavacions en van començar el 1933 i els primers resultats aparegueren dos anys més tard, el 1935. La part est de l'edifici de la biblioteca s'acabà el 1970.
Inscripcions N'hi ha dues inscripcions, una que fa referència a la fundació de la biblioteca per T. Flavi Pantè i l'altra sobre el seu funcionament:ΑΘΗΝΑ ΠΟΛΙΑΔΙ ΚΑΙ ΑΥΤΟΚΡΑΤΟΡΙ ΚΑΙΣΑΡΙ ΣΕΒΑ{Σ}ΣΤΩ ΝΕΡΒΑ ΤΡΑΪΑΝΩ ΓΕΡΜΑΝΙΚΩ ΚΑΙ ΤΗ ΠΟΛΙ ΤΗ ǀ ΑΘΗΝΑΙΩΝ Ο ΙΕΡΕΥΣ ΜΟΥΣΩΝ ΦΙΛΟΣΟΦΩΝ Τ. ΦΛΑΒΙΟΣ ΠΑΝΤΑΙΝΟΣ ΦΛΑΒΙΟΥ ΜΕΝΑΝΔΡΟΥ ΔΙΑΔΟΧΟΥ ǀ ΥΙΟΣ ΤΑΣ ΕΞΩ ΣΤΟΑΣ ΤΟ ΠΕΡΙΣΤΥΛΟΝ ΤΗΝ ΒΥΒΛΙΟΘΗΚΗΝ ΜΕΤΑ ΤΩΝ ΒΥΒΛΙΩΝ ΤΟΝ ΕΝ ΑΥΤΟΙΣ ΠΑΝΤΑ ǀ ΚΟΣΜΟΝ ΕΚ ΤΩΝ ΙΔΙΩΝ ΜΕΤΑ ΤΩΝ ΤΕΚΝΩΝ ΦΛΑΒΙΟΥ ΜΕΝΑΝΔΡΟΥ ΚΑΙ ΦΛΑΒΙΑΣ ΣΕΚΟΥΝΔΙΛΛΗΣ ΑΝΕΘΗΚΕTraducció:
A Atena Poliade i a l'emperador Cèsar Diví Nervae Filius Nerva Traianus Optimus Augustus GermanicusTrajan surnoms així com a la ciutat d'Atenes, el sacerdot de les Muses filosòfiques, T. Flavi Pantè, fill del successor Flavius Menandre, dedicà al seu càrrec les galeries exteriors, el peristil, la biblioteca amb els llibres i tots els ornaments que contenen, així com els seus fills Flavi Menandre i Flàvia Secundil·la."
Placa de marbre blanc trobada a l'antiga Àgora d'Atenes. La inscripció recorda les regulacions de les biblioteques actuals. Es conserva al Museu de l'Àgora d'Atenes:
ΒΥΒΛΙΟΝ ΟΥΚ ΕΞΕ ΝΕΧΘΗΣΕΤΑΙ ΕΠΕΙ ΩΜΟΣΑΜΕΝ. ΑΝΥΓΗ ΣΕΤΑΙ ΑΠΟ ΩΡΑΣ ΠΡΩ ΤΗΣ ΜΕΧΡΙ ΕΚΤΗΣ
Traducció:
Cap llibre no eixirà de la biblioteca perquè hem fet un jurament. La biblioteca estarà oberta des de 1a hora fins a la 6a hora.
Nota: A l'epigrafia, està inscrit amb "" i no "" . Originàriament, significa 'papir egipci', un nom relacionat amb la ciutat fenícia Biblos (l'actual Líban) que produïa la planta.
Notes i referències
Categoria:Biblioteques de l'antiguitat Categoria:Atenes