Hug de Berard i Palou (Ciutat de Mallorca, 1553 – 28 de maig de 1594) fou un jurista, lul·lista i noble mallorquí, que exercí com a procurador reial i es distingí com un dels principals representants de la noblesa lletrada del Regne de Mallorca durant el regnat del rei Felip II de Castella.

Orígens i formació Era fill del doctor Joanot de Berard i Gual (†1542), jurista de prestigi, conseller del Gran i General Consell i assessor del veguer i del batle, propietari del predi de Sarrià d'Esporles, i de Jerònia Palou de Santacília. Hug estudià la carrera de lleis i es casà amb Joana Nunis de Santjoan, néta del jurisperit Joanot Nunis de Santjoan, senyor de la cavalleria dels Nunis a Manacor.

Tingué diversos fills legítims —cap dels quals seguí la carrera jurídica— i un fill natural legitimat, Gabriel de Berard, que estudià Dret a Salamanca i s'instal·là després a Barcelona. La seva filla Jerònia es casà el 1586 amb el doctor Jordi Safortesa, establint una aliança entre dues famílies prominents de la societat mallorquina.

Carrera pública El 1559 fou nomenat consultor del Tribunal del Sant Ofici per l'inquisidor Nicolau de Montanyans. Berard, però en fou destituït el 1565 pel nou inquisidor Miquel Gual, al·legant els seus antecedents jueus. L'any següent, el 31 de març de 1565, fou designat advocat fiscal i patrimonial de Mallorca, càrrec del qual ja n'exercia la lloctinència des de 1564. El 1568 fou assessor del batle, i el 10 de setembre de 1572 el rei Felip II el nomenà oïdor de la Reial Audiència de Mallorca, institució acabada de crear. Entre 1574 i 1576 exercí de regent interí de l'Audiència.

Els juristes mallorquins del no es limitaven a tasques judicials: com a cavallers o ciutadans, participaven en el govern del regne com a jurats, consellers o administradors financers, i sovint eren enviats en ambaixades a la cort. Tot i així, pocs accedien a càrrecs reials directes; per això, el cas d'Hug de Berard, que el 1582 deixà la seva plaça d'oïdor per esdevenir procurador reial, fou una excepció destacada.

El 26 d'octubre de 1582, Felip II el designà procurador reial, càrrec que mantingué fins a la seva mort. Entre 1582 i 1583 exercí la lloctinència del virrei del regne a conseqüència de la mort del virrei Antoni d'Oms, i governà interinament Mallorca fins a l'arribada del nou virrei Lluís Vic i Manrique. Durant aquest període es produí la recuperació del castell de Cabrera, ocupat pels corsaris barbarescos, fortificació que Berard contribuí a reparar a les seves pròpies despeses. Entre 1590 i 1592 estigué absent del regne, en missió a la cort, i el 13 de maig de 1591 Felip II li atorgà títol de noblesa hereditària en reconeixement als seus serveis.

Pensament i vida cultural Hug de Berard i Palou formà part d'una generació de juristes humanistes mallorquins vinculats a la cultura lul·liana i al cercle erudit que envoltava la Reial Audiència i el Tribunal del Sant Ofici. Parent de l'inquisidor Nicolau de Montanyans i de Berard, que el nomenà consultor del Sant Ofici el 1559, Berard creixé en un ambient de gran activitat intel·lectual i jurídica. Aquesta relació familiar, però, també comportà dificultats: fou destituït del càrrec pel seu successor, Miquel Gual, en descobrir-se la seva ascendència conversa, ja que descendia per línia materna de la família Pardo-Bertran, condemnada per la Inquisició al .

Fou un lul·lista convençut i, poc abans de morir, el 1594, redactà i publicà un ampli informe en defensa de la causa de Ramon Llull, que s’inscriu dins el corrent de revitalització lul·liana a la Mallorca del . La seva biblioteca personal, amb prop de set-cents volums, fou una de les col·leccions privades més importants de la Ciutat de Mallorca.

Mort i llegat miniatura|Pati de Can Oms Hug de Berard i Palou morí a Palma el 28 de maig de 1594 i fou enterrat al convent de Sant Domènec. En morir, el seu càrrec fou assumit provisionalment pel donzell Pere Vivot i de Pacs.

L'any 1576, el seu patrimoni immobiliari incloïa una casa valorada en 3.000 lliures mallorquines, identificada com l'actual Can Oms, al carrer de l'Almudaina, al centre de Ciutat. Aquest casal senyorial, conegut també com Can Berard o Can Trullols, és una mansió d'origen renaixentista iniciada al a instàncies de la família Berard i acabada al segle següent pels Oms.

Referències

Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Morts a Palma Categoria:Governants reials del Regne de Mallorca a l'edat moderna Categoria:Procuradors reials de Mallorca Categoria:Lul·listes històrics Categoria:Juristes mallorquins Categoria:Nascuts el 1553