La llegenda de Santa Elisabet (Die Legende von der heiligen Elisabeth), S.2, és un oratori compost per Franz Liszt entre 1857 i 1862, sobre un llibret en alemany escrit per l'historiador literari i poeta Otto Roquette (1824-1896). Es va estrenar a la Redoutensaal Pest el 15 d'agost de 1865.
Origen i context Per a Liszt, les misses i els oratoris eren peces de pes, treballades amb un refinament minuciós i sotmeses a una revisió severa. L’acollida favorable de la Missa de la Coronació per a la basílica d'Esztergom (Graner-Messe) sembla haver-lo animat a tirar endavant Die Legende von der Heiligen Elisabeth, el seu primer oratori. El moment li era propici: acabava de deixar el càrrec a Weimar i disposava, per tant, de temps per dur el projecte a terme. miniatura|esquerra|El castell de Wartburg a Eisenach Poques figures de la història musical van viure una tensió tan aguda entre fe i crítica com Franz Liszt. La seva producció pianística i simfònica encarna fins a la caricatura el model de músic romàntic inflamable de l’Europa turbulenta del . La Llegenda de Santa Elisabet és un oratori que sembla fet a mida d’aquell temperament: neix d’un llibret d’Otto Roquette i prengué espurna a partir dels frescos de Moritz von Schwind al castell de Wartburg. També hi pesa, sobretot en el tram final, la lectura de la biografia Histoire de Sainte Elisabeth de Hongrie de Charles Montalembert.
Santa Elisabet, princesa d’origen reial, va abraçar el model franciscà desposseint-se voluntàriament de la seva fortuna per posar-se al servei dels pobres, i es convertí així en un referent de primer ordre dins la memòria cultural hongaresa. Liszt —que tot i viure lluny del país en mantingué sempre un vincle afectiu fort— va consagrar el seu oratori més celebrat a aquesta figura d’abnegació.
És significatiu que l’oratori s’inscrigui en tres llocs que travessen la biografia interior i artística de Liszt. Va començar-lo el 1857 a Weimar, on el contacte amb el món wagnerià fou més que un préstec estètic; el conclogué el 1862 a Roma, ciutat on el papa Pius IX escoltava les seves improvisacions mentre Liszt consolidava la seva orientació eclesiàstica; i el 1865 en culminà l’estrena a Budapest, l’emplaçament idoni per exalçar la figura de Santa Elisabet.
L’oratori, articulat en sis quadres corresponents als frescs de Schwind, queda cosit per un feix de materials previs: fragments de cant gregorià, una melodia pròpia de l’església hongaresa i el cant d’un pelegrí ancià, que actuen com a fils unificadors.
Representacions Liszt mateix en va dirigir l’estrena poc després d’haver pres les ordres menors. La primera audició tingué lloc el 15 d’agost de 1865, en el marc del 25è aniversari del Conservatori de Pest —institució que ell mateix havia contribuït a fundar—, al Redoutensaal acabat de reobrir. Les entrades es van esgotar amb dies d'antelació, amb més de 2.000 persones a l'audiència. A l'escenari hi havia 500 persones, entre músics i cantants.
A partir d’aquell èxit inicial, arribaren sol·licituds de Jena i Viena per muntar l’oratori, i Gustave Kahnt en reclamà una edició impresa. L’any següent fou interpretat a Múnic davant Lluís II de Baviera —a qui l’obra és dedicada— el 24 de febrer de 1866, sota la batuta de Hans von Bülow.
Malgrat la desaprovació de Liszt, de tant eh tant s'ha representat com una òpera, a Weimar el 1881 i el 1883. També al Metropolitan de Nova York el 1918.
Argument L’oratori dramatitza moments clau de la vida d’Elisabet, princesa d’Hongria. Estructurat en dues parts i sis escenes, evoca el seu casament amb Lluís IV de Turíngia, Landgrave d'Eisenach; el retorn de caça en què Lluís sorprèn Elisabet atenent els pobres i el prodigi de les roses; el pas èpic dels croats; la mort del Landgrave; i, finalment, l’expulsió i la mort de la santa.
Anàlisi musical Considerada la més cèlebre de les seves pàgines sacres, La llegenda de Santa Elisabet combina, malgrat el gènere, trets propis del poema simfònic —en els passatges descriptius, d’una força evocadora viva— i de l'òpera, per la intensitat dramàtica amb què les vocalitats vehiculen les passions.
Referències
Enllaços externs Llibret en alemany i castellà
Categoria:Obres de Franz Liszt Categoria:Oratoris del Romanticisme Categoria:Composicions musicals de la dècada del 1860 Categoria:Composicions musicals del 1865 Categoria:Budapest