Maria Maddalena Rossi (Codevilla, 29 de setembre de 1906 – Milà, 19 de setembre de 1995) va ser una dona política, química de professió, feminista, antifeixista i periodista italiana del .
Biografia Nascuda en el si una família rica i nombrosa, es va llicenciar en Química el 1930 a la Universitat de Pavía, va començar a treballar a Milà i es va casar amb el també químic, Antonio Semproni. El 1937 es va incorporar al PCI clandestí on va col·laborar en la lluita antifeixista.
El 1942 va ser arrestada per la policia a Bèrgam i empresonada a Sant'Angelo in Vado, a la zona de Les Marques, fins el 25 juliol 1943. Després es va traslladar a Zúric, on va continuar treballant per al partit, durant aproximadament un any i mig.
El desembre 1944 va tornar a Milà i es va incorporar a la redacció de l'Unità (llavors encara un periòdic clandestí); aquell mateix any es va convertir en membre de la Comissió de Premsa i Propaganda de la Direcció del PCI a Itàlia del Nord.
Després del Referendum institucional de 1946, que va abolir la monarquia, va formar part de l'Assemblea Constituent Republicana, com a membre del Partit Comunista. Un dels seus objectius principals va ser la lluita per a la modificació de l'article de la llei pre feixista que prohibia l'accés de les dones als nivells més alts del poder judicial: malgrat que aquesta batalla no va conduir a cap disposició específica de la Constitució, el debat desencadenat, va aplanar el camí per al recurs de Rosa Oliva que, quinze anys més tard, va ser portat amb èxit davant el Tribunal Constitucional per Costantino Mortati.
Mentrestant, va ser una de les principals exponents de la Unió de Dones Italianes (UDI), de la qual va arribar a ser presidenta nacional des de 1947 a 1956. Va tenir un paper fonamental, juntament amb Laura Lombardo Radice i Maria Michetti, en la lluita pel reconeixement de pensions i cures a les dones víctimes de les Marocchinate.
Més tard va ser reelegida com a diputada en la 1a, 2a i 3a legislatures, lluitant sempre pels drets de la dona.
Entre 1957 i 1967 va ser vicepresidenta de la Federació Democràtica Internacional de Dones.
El 1963 va deixar la Cambra de Diputats i, després de traslladar-se a Porto Venere, va treballar en la política local, convertint-se en alcaldessa en 1970.
Va morir a Milà, dues setmanes després de complir 89 anys. Està enterrada en Codevilla. Des del 2 novembre 2015, el seu nom està registrat en el Famedio del Cementiri monumental de Milà.
El 2020 amb motiu dels 25 anys de la seva mort, Codevilla, el seu poble natal, li va dedicar un museu que recull també les obres de la seva col·lecció personal, donades al municipi.
Referències
Categoria:Morts a Milà Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Comunistes italians Categoria:Feministes italians Categoria:Alumnes de la Universitat de Pavia Categoria:Químics italians Categoria:Diputats italians Categoria:Alcaldes italians Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Morts el 1995 Categoria:Persones de la província de Pavia Categoria:Periodistes llombards Categoria:Científics llombards Categoria:Polítics llombards Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Polítics italians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1906