Giuseppe Pietri (Sant'Ilario, actual Campo nell'Elba), 6 de maig, 1886 - Milà (Llombardia), 11 d'agost, 1946), va ser un compositor italià especialitzat en el gènere de l'opereta.
Biografia Va estudiar al Conservatori de Milà gràcies a Pilade Del Buono, que li va permetre matricular-se després d'escoltar-lo tocar en un concert a Portoferraio en el qual va morir el pianista. Giuseppe sempre havia tocat l'orgue de l'església de la seva ciutat natal (Sant'Ilario in Campo). Va debutar als vint anys amb música per al teatre titulada Calendimaggio, un drama en un acte de Pietro Gori, seguit del conte de fades en música Flemmerlandia. Es va adonar que per als autors joves les obres que descrivien els petits fets de la vida quotidiana de la burgesia i la classe obrera eren més adequades i convenients. Una de les seves primeres obres va ser una òpera inacabada deixada a mig camí (Addio giovinezza!), pescada i portada a l'èxit per la companyia de l'humorista Tani.
Després de la desafortunada òpera Il signor di Ruy-Blas, gràcies a una inspiració reeixida, l'autor va crear una valuosa comèdia ambiental titulada L'acqua cheta (1920), basada en la comèdia homònima d'Augusto Novelli: és la història d'un vell taxista i les seves dues filles, una de les quals vivia amb el cap baix, com una aigua tranquil·la. Però un dia, la filla petita s'enamora d'un cavaller sense diners i fuig amb ell. Els intèrprets d'aquesta òpera van ser, al Teatre Nacional Capitolí, Jole Pacifici i Enrico Dezan, pare del comentarista Adriano. Tres anys més tard, Pietri va dirigir l'opereta La donna perduta, que mereixia una adaptació cinematogràfica, a l'èxit. La dona perduda també es va representar el 12 d'abril de 1925 al Teatro Reinach de Parma, on el 5 de novembre següent es va representar Il quartetto vagabondo.
El 1926, el compositor va regalar al seu públic l'opereta Primarosa, en la qual descrivia la fallida d'una família d'empresaris miners. El 10 de febrer de 1927 Primarosa es va representar per primera vegada al Teatro La Fenice de Venècia amb Nella De Campi, Ines Lidelba i Nuto Navarrini per a la "Compagnia dei Grandi Spettacoli d'Arte Operettistica" i el 19 d'abril següent al Teatro Reinach de Parma.
El 1928 l'opereta Rompicollo es va ambientar en una Siena del , i la protagonista d'aquesta història real, Rompicollo precisament, és filla d'una família noble que aconsegueix, fugint del control dels seus pares, participar al Palio com a genet. Rompicollo es va representar al Teatro Reinach de Parma el 7 de novembre de 1930. Al Teatro Reinach de Parma es va representar Tuffolina el 9 de novembre de 1930, Casa mia, casa mia l'11 de novembre i L'isola verde el 23 de gener de 1931.
El 1934 Giuseppe Pietri va compondre la seva obra més important, l'opereta en tres actes Maristella. És una història d'amor que va acabar dolorosament amb el sacrifici de Maristella, que salva el seu estimat Giovanni condemnat a mort. De fet, havia estat criada en un col·legi religiós on, amb motiu d'una condemna a mort, el condemnat és indultat pel gran mestre de cerimònies del tribunal si un dels estudiants ho demana. Però aquesta estudiant en fer-ho ha de fer els seus vots i convertir-se en monja. I aquest és el sacrifici de Maristella. L'aire és inoblidable conec un jardí. Aquesta cançó del primer acte ha merescut diversos enregistraments, inclosos els de Ferruccio Tagliavini i Giuseppe Di Stefano. Maristella també es va representar el 1936 al Teatro Verdi (Florència) amb Iris Adami Corradetti i el 1943 al Teatro Metastasio de Prato amb Ugo Novelli.
Pietri va descobrir el talent del cantant Fortunato Caprilli, de qui va ser mentor.Claudio Santori, Giuseppe Pietri prigioniero dell'operetta (capítol L'últim Pietri: el «fugitiu»)), el academia.edu. [Consulta: 3 gener 2022].1930, el lacasadellamusica.it, La Casa della Musica - Primarosa, 15 de març de 1930. [Consulta: 2 gener 2022].
Giuseppe Pietri, està enterrat al cementiri de Sant'Ilario a Campo, es va casar amb Giovanna Saladino, amb qui va tenir tres fills: Piero (1926-2002), Giovanni (1929-2014) i Donatella (1932-2021).
Composicions Operetes A Flemmerland, llibret d'Antonio Rubino (1913) al Teatre Fossati de Milà Adéu Joventut!, llibret de Sandro Camasio i Nino Oxilia (1915) al Teatre Goldoni de Livorno The Model, llibret d'Antonio Lega i Alfredo Testoni (1917) al Teatre Quirino de Roma Lucciola, llibret de Carlo Veneziani (1918) al Teatre Leopoldo de Livorno L'acqua quita, llibret d'Augusto Novelli i Angelo Nessi (1920) al Teatro Drammatico Nazionale de Roma L'ascensione, llibret d'Augusto Novelli (1922) al Teatro della Pergola de Florència Guarda, guarda la Mostarda, llibret de Giovanni Antonio Colonna di Cesarò (1923) al Teatro dei Piccoli de Roma La donna perduta, llibret de Guglielmo Zorzi i Guglielmo Giannini (1923) al Teatre Adriano de Roma Quartetto vagabondo, llibret d'Enrico Serretta (1924) al Teatre Eliseo de Roma Namba Zaim, llibret de Carlo Veneziani (1926) al Teatre Lirico de Milà Primarosa, llibret de Carlo Lombardo i Renato Simoni (1926) al Teatre Lirico de Milà Tuffolina, llibret d'Augusto Novelli (1927) al Politeama de Gènova Rompicollo, llibret de Luigi Bonelli i Ferdinando Paolieri (1928) al Teatre Dal Verme de Milà L'isola verde, llibret de Carlo Lombardo (1929) la nit del 15 d'octubre simultàniament al Teatre Lirico de Milà i al Teatre Dal Verme de Milà. Casa mia, Casa mia, llibret d'Augusto Novelli i Angelo Nessi (1930) al Teatre Quirino de Roma Gioconda Zappaterra, llibret de Giulio Bucciolini (1930) al Teatre Alfieri de Florència La dote di Jeannette, llibret d'Arturo Rossato (1931) al Teatre Principe de Roma Vent'anni, llibret de Luigi Bonelli (1932) al Teatre Quirino de Roma
Òperes composició lloc de la primera actuació data primera representació casting Calendimaggio Teatro della Pergola de Florència 14 març 1910 Tina Desana, Ingar, Nova, Gorelli, Dir. d'orchestra: maestro Giovanni Zuccani Il signor di Ruy-Blas Teatro Duse de Bolonya març 1916 Compagnia Maresca, Dir. maestro Ranghino Guarda, guarda, la mostarda! Teatro dei Piccoli de Roma març 1923 Maristella Teatro San Carlo de Nàpols 22 març 1934 Adelaide Saraceni, Ninì Giani, Nadia Kowacewa, Aurelio Marcato, José Santiago Font, Dir. maestro Ettore Panizza La canzone di San Giovanni Teatro del Casino de Sanremo 30 gener 1939 Morini, Augusto Ferrauto, Enrico De Franceschi, Ebe Ticozzi, Dir. maestro Franco Capuana Arsa del Giglio Portoferraio 20 setembre 1952 (pòstuma) Carro di Tespi Lirico: Nuccia Ogliari, Dora Minarchi, Caroli, Ugo De Rita, Ettore Bastianini, Leo Pudis, Cesare Masini Sperti, Pacini, Mascetti, Romani, Dir. maestro Romeo Arduini
Altres Terra d'Arezzo, himne de la Justa Saracena d'Arezzo, lletra d'Alberto Severi (1932) Serenata Elbana, per a piano, violí i violoncel (1937). Publicat per primera vegada en disc l'any 2011 (Lo Scoglio verde, de Daniela Soria, CD Pegasus PG-0610012, EAN 8032697200120) Fiori elbani, per a veu i piano, interpretat per tenor Alessandro Pegoraro i publicat per primera vegada en disc l'any 2011 (Lo Scoglio verde, de Daniela Soria, CD Pegasus PG-0610012, EAN 8032697200120) La canzone delle bimbe elbane Io ti voglio baciare, lletra de Za.Bum (1933) Billy, lletra de Luciano Ramo (1929) Piccola mazurka, per a piano. Publicat per primera vegada en disc l'any 2011 (Lo Scoglio verde, de Daniela Soria, CD Pegasus PG-0610012, EAN 8032697200120). Serenata ad Amarilli, per a piano
Referències
Bibliografia Fortunato Colella - Giuseppe Pietri, musicista italiano - Belforte Grafica Editore Livorno Giuseppe Bardone - Incontri musicali "G. Pietri" pp 85,87- Milano, Overleaf, 1998 in ACADEMIA EDU, 2016
Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Morts a Milà Categoria:Alumnes del Conservatori de Milà Categoria:Persones de la província de Liorna Categoria:Compositors toscans Categoria:Morts el 1946 Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1886