El pintor de Nessos, també conegut com a Netos, Nessus o pintor de Nettos, fou un pioner de la pintura àtica de figures negres. Es considera el primer atenenc a adoptar l'estil corinti, creant el seu propi estil i introduint-hi innovacions. Sovint s'atribueix al pintor de Nessos el fet de ser un dels pintors originals de figures negres. Treballà només en aquest estil, que es mostra en el gerro que porta el seu nom, en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. La majoria de la ceràmica coneguda del pintor de Nessos s'ha trobat en cementeris i dipòsits de cadàvers.
Per a aquest període, és la primera personalitat clarament definida d'un terrissaire, i que fou la primera gran personalitat de la nova ceràmica àtica ho testifica la presència d'un dels seus gerros a la península Itàlica, el primer gerro àtic trobat en un territori que fins aleshores havia estat un monopoli comercial de Corinti; el fragment ara se'n conserva a Leipzig, i es va trobar a Caere, l'actual Cerveteri, a Etrúria.
Gerro epònim Al coll d'una àmfora del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, anomenada Àmfora de Nessos, el pintor representà Nessos lluitant contra Hèracles. La figura també està marcada amb el nom "Netos", la forma dialectal àtica del nom Nessos. John Beazley, una autoritat en pintura de gerros àtics, va atribuir el nom d'"el pintor de Nessos" a aquest artista. Més tard, després de noves troballes a Atenes i en un cementeri fora de la ciutat, concretament a Vari, les pintures de quimeres es van identificar amb aquest pintor, i Beazley va intentar utilitzar el nom de "pintor de Quimeres", però no hi va obtenir acceptació general. Tot i que molts escultors grecs signaven les obres en frisos esculpits, els pintors de gerros sovint no signaven les obres, i han romàs desconeguts fins que historiadors com Beazley els van donar noms moderns.
Estil i temes miniatura|Vas epònim, al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Moltes de les obres conegudes de l'artista presenten personatges de mites i llegendes gregues. Al coll d'un gerro protoàtic de mitjan segle VII abans de la nostra era, ara al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes, el pintor representa Nessos lluitant contra Hèracles. Ací, Hèracles es mou d'esquerra a dreta, en la direcció contrària a la d'un vencedor, i això fa palés que la majoria dels gerros del pintor de Nessos es troben en entorns funeraris. Les primeres obres del pintor recorden l'estil protocorinti, amb una ornamentació que ompli l'espai com la del pintor de Berlín. El gerro de "Nessos" mostra l'artista establint un estil diferent del corinti, que en aquesta etapa (finals del segle VII ae) es caracteritzava per camps d'argila clara i dibuix de contorns. L'ornamentació i el dibuix de contorns foren la distinció crítica del nou estil de figures negres. La major part de la seua obra data del darrer quart del segle VII ae, durant la transició del protocorinti al corinti. No abandona pas del tot el dibuix de contorns, però utilitza dues o més línies gravades i hi introdueix una nova nitidesa i suggeriment de forma, sobretot amb rínxols, plomes i elements de primavera.
El pintor de Nessos també utilitza l'estil de figures negres juntament amb artistes com Exèquies i Sòfil. Aquest estil podria haver contribuït al realisme atenenc. L'estil de figures negres s'origina a Corint; es va fer molt popular, però, entre els atenesos. El realisme atenenc també podria haver començat amb la pintura de figures negres. La pintura del Gerro de Nessos empra emocions representades en la història d'Hèracles matant Nessos. Segons Martin Robertson, els historiadors consideren que el pintor de Nessos és l'enllaç essencial entre la pintura ceràmica àtica clàssica i el nou estil corinti, que fa servir motius animals, figures i escenes mitològiques. És limitat en l'ús del blanc opac, i sovint usa pigment roig per a intensificar el color porpra de l'argila. John Boardman pensa que la pintura de figures egípcies podria haver influït en el pintor de Nessos i els seus contemporanis, perquè els egipcis utilitzaven el blanc per a indicar que una cara pertanyia a una dona i el roig per a un home. Scullard argumenta que Grècia no produïa pas ceràmica de figures negres, i això va contribuir a la demanda de recipients importats en un estil que es popularitzà entre els ciutadans que havien viatjat a Atenes. Grècia tampoc no era coneguda per produir ceràmica centrada en temes religiosos, cosa que va fer que Atenes i alguns artistes com el pintor de Nessos fossen encara més populars entre els viatgers estrangers.
Els mites d'Hèracles crearen fascinació entre els etruscs pel semidéu i les històries dels seus viatges al món subterrani i la seua ascensió a l'Olimp per viure amb els déus després de morir. El mite representat en la barca mostra Hèracles intentant rescatar Deianira del centaure Nessos, a qui dispara una fletxa. La història explica que Deianira i Hèracles invoquen el centaure Nessos per a travessar el riu Evenus per a escapar d'Eneu, que estava dolgut per l'assassinat del seu nebot. Hèracles creua el riu primer, deixa Deianira amb Nessos, que intenta violar-la. Hèracles, en ser tan lluny, només pot usar el seu arc per a disparar a Nessos. Mentre Nessos jau moribund, ofereix a Deianira una mica de la seua sang perquè la faça servir com a poció d'amor per a Hèracles. Sense que ella ho sàpiga, la seua sang és verinosa. Finalment, Deianira, gelosa de les moltes conquestes sexuals d'Hèracles, unta la sang de Nessos a la capa d'Hèracles, i li crema la pell, el torna boig i es mor. El gerro també representa Deianira muntant un carro amb quatre cavalls, una escena que es produeix després que Hèracles rescate Deianira i colpege el centaure una vegada més per assegurar-se que és mort. Aquest mite era molt popular entre els etruscs i per això van comprar molts gerros i altres peces de ceràmica que representaven l'escena.
Un altre tret distintiu del pintor de Nessos era l'escala d'algunes de les seues obres, que arribaven a més d'un metre d'altura, i a vegades fins a deu metres. Aquests grans recipients ("craters escifoides") tenen una cúpula i un peu cònic alt (obres mestres de les excavacions de Vari). Una gran àmfora de coll, el seu gerro homònim ja esmentat, i una nova invenció del districte dels terrissaires, el Ceràmic, és l'àmfora de ventre, les línies contínues de la qual ofereixen una superfície més gran per a la decoració, tot i que hi ha molts exemples de peces antigues. Tenen una banda de coll separada. L'únic atuell que pintà d'un altre tipus, també nou, és el bol de fons pla, reservat per a frisos d'animals, decorat amb animals o amb un gorgoneion al fons redó.
També emprà el dibuix de contorns per a algunes cares de dones, per a les dents dels lleons o per a les gorgones. Va crear noves convencions, sòbries, per a les figures negres, fent servir línies incises dobles o triples per a accentuar trets importants: els animals més petits només tenien línies simples. Les línies dobles a les espatles dels animals esdevingueren un tret distintiu de la pintura ceràmica àtica, així com l'atenció al detall dels trets i les extremitats dels animals.
En particular, va ser un mestre en l'art de fer incisos els motius superficials en cossos: cabells, escates, plomes o cercles. Utilitzava poc el blanc, tret de les línies puntejades corínties i a vegades la pell de les dones; en canvi, feia un ús extensiu del roig per a grans superfícies, i el va utilitzar alternativament amb el negre per a les plomes, les figures masculines i en algunes cares de monstres. Aquesta pràctica pot referir-se a la convenció (i no necessàriament a la racialització) de l'art egipci que relacionava el roig amb la masculinitat i el blanc amb la feminitat.
Cal destacar que l'ornamentació de farciment deu la influència a Corint; també, però, es troba en versions de figures negres de delicats circells de palmeta que es representen en gerros protoàtics i en els de les illes gregues. Els animals heràldics representats als gerros del pintor de Nessos destaquen per grans panxes, així com per les obertures amb volta que els decoren. Es troben als frisos més menuts, que consten de cavalls pasturant, figures rares a Corint però comunes als gerros àtics de l'estil geomètric.
Les seues escenes mitològiques tenen tot l'aspecte monumental de l'art protoatenenc, però Corint li ensenyà a introduir un moviment nou i subtil en les representacions figuratives; fou capaç de dedicar grans àrees dels gerros a temes mitològics i fins i tot a fragments d'una escena de repertori, com ara aquells gorgones que persegueixen una presa absent al gerro que li dona nom. Fou capaç de combinar les millors qualitats de la tradició de pintura de gerros atenenca amb els temes i tècniques provinents de Corint.
Exemples d'obres miniatura|Àmfora de ventre berlinesa del pintor de Nessos, una de les àmfores de ventre més antigues A l'àmfora amb el gerro epònim que representa Nessos lluitant amb Hèracles, el pintor fa servir iconografia com la representació d'Hèracles amb bigot. Això difereix de les obres d'art que solen mostrar Hèracles amb barba i el vestit habitual de capa i màscara de pell de lleó. Els noms de Nessos i Hèracles hi estan inscrits, cosa que indica que l'artista o algú del taller seu sabia llegir i escriure. La resta de l'escena presenta els símbols típics de les rosasses tardanes. Els estudiosos han assenyalat que l'escena pot haver estat representada davall de l'aigua a causa dels símbols que apareixen damunt la imatge: ànecs, ziga-zagues i espirals. L'art del gerro emfasitza Hèracles i no mostra Deianira al centre, cosa que historiadors com R. M. Linders creien que es feia per emfasitzar Hèracles matant el centaure Nessos. Un altre exemple rar de la seua obra és el fragment d'àmfora de coll de ceràmica de figures negres, trobat a l'Àtica, Grècia, de cap al 620 abans de la nostra era.
Notes
Vegeu també Pintura de l'antiga Grècia Ceràmica de figures negres
Categoria:Ceràmica de l'antiga Grècia Categoria:Pintors grecs Categoria:Biografies del segle VII aC