Llei de disponibilitat de mercaderies (, abreujat Wbg) és una llei marc neerlandesa de 1952 que atorga al govern poders per garantir la disponibilitat de béns essencials durant una emergència nacional. Promulgada durant els primers anys de la Guerra Freda, la llei permet a qualsevol ministre del govern emetre ordres que controlin l'ús, la modificació i el manteniment de béns per preparar-se o respondre a circumstàncies extraordinàries.
La llei va ser invocada notablement a l'octubre de 2025 pel ministre d'Afers Econòmics al·legant "qüestions administratives" al fabricant de semiconductors Nexperia.
Significat de "béns" Per a la definició de béns, la llei fa referència a la secció 1 de l'article 3 del codi civil holandès, Burgerlijk Wetboek (BW 3.1). BW 3.1 defineix com a incluent tant les coses com els drets de propietat (cf. Anglès "actius").
Història i propòsit La Llei de disponibilitat de béns es va crear en el context de la reconstrucció posterior a la Segona Guerra Mundial i les creixents tensions geopolítiques entre Occident i la Unió Soviètica. El govern neerlandès buscava una base legal per gestionar els recursos nacionals i garantir l'estabilitat econòmica en cas d'un conflicte futur. La llei va ser dissenyada per donar al poder executiu l'autoritat per intervenir en l'economia per evitar l'acumulació, garantir el manteniment d'infraestructures crítiques i controlar la distribució de materials essencials sense haver de declarar un estat d'emergència formal. Es considera una peça clau de la llei d'emergència estatal neerlandesa ().
L'1 d'octubre de 2025, el ministre d'Afers Econòmics va delegar l'autoritat en virtut de la Llei de disponibilitat de béns als funcionaris de la Inspecció de Seguretat Econòmica () com a supervisors responsables de fer complir les ordres emeses pel Ministre d'Afers Econòmics en virtut d'aquesta llei.
Provisions La llei atorga poders amplis però específics als ministres del govern, exercits principalment amb el consentiment del ministre d'Afers Econòmics i Política Climàtica. Un ministre pot emetre una ordre a un titular de drets (propietari o posseïdor) de béns per:
Prohibir les alteracions dels béns, el seu estat o la seva ubicació sense permís. Mandar que s'hagin de fer canvis específics als productes. Prohibir el consum o el processament de béns sense permís. Assegurar el manteniment eficaç dels béns. Posar temporalment les mercaderies a disposició per a la seva inspecció.
Una ordre donada pel Ministre de Defensa per a l'execució de tasques militars té prioritat sobre les ordres d'altres ministres.
Compensació La llei estipula que qualsevol persona o entitat que pateixi danys econòmics com a conseqüència d'una ordre té dret a una compensació per part de l'estat. L'import es negocia primer entre el ministre i la part afectada. Si no s'arriba a cap acord, la compensació la determina definitivament una comissió especial establerta pel govern.
Invocació del 2025 sobre Nexperia El 12 d'octubre de 2025, el ministre d'Afers Econòmics va invocar per la Llei de disponibilitat de béns. El govern va emetre una ordre dirigida a l'empresa de semiconductors Nexperia en resposta al que l'anunci oficial va qualificar de "deficiències administratives significatives" que representaven un risc per a la continuïtat d'una indústria nacional vital. Els detalls específics de l'ordre no es van fer públics, però tenia com a objectiu garantir l'estabilitat de les operacions de l'empresa i el subministrament de semiconductors.
Referències
Categoria:Lleis Categoria:Països Baixos