El terme acceptant, en dret, pot designar diverses figures segons l'àmbit. En l'àmbit de les assegurances, és habitual identificar-lo amb el contractant o preneur de l'assegurança, és a dir, la persona física o jurídica que subscriu la pòlissa i assumeix les obligacions derivades del contracte, per compte propi o aliè. En l'àmbit dels títols valor, especialment de la lletra de canvi, l'acceptant és el lliurat que signa la lletra i assumeix l'obligació de pagar-la en el seu venciment, convertint-se així en el deutor principal.
En assegurances, l'acceptant (o contractant) pot coincidir o no amb l'assegurat i amb el beneficiari. Quan l'assegurança es contracta per compte propi, és habitual que la mateixa persona actuï com a contractant, assegurat i beneficiari. Tanmateix, terminològicament, aquestes tres figures són diferenciades i només coincideixen en alguns casos. Per exemple, en assegurances d'automòbil és freqüent que el contractant/acceptant també sigui l'assegurat i qui rep la indemnització en cas de sinistre, però no és obligatori que sigui així en tots els casos.
L'acceptant i l'assegurat poden ser persones diferents. Això passa quan es contracta una assegurança per compte d'altri o en benefici d'un tercer. En aquests casos, el contractant (acceptant) és qui subscriu i paga la pòlissa, mentre que l'assegurat és qui rep la cobertura i el beneficiari és qui rep la prestació o indemnització. Un exemple clar és el cas d'una empresa que contracta una pòlissa d'assegurança per als seus treballadors: l'empresa és el contractant/acceptant, i els empleats són els assegurats.
Referències
Categoria:Assegurances Categoria:Terminologia jurídica