miniatura|260x260px|La Lydia Eva, el darrer vaixell de pesca d'arengada de vapor supervivent de la flota pesquera d'arengada amb base a Great Yarmouth Una barca de pesca d'arengada és una mena de vaixell de pesca concebut per pescar arengada amb una xarxa de deriva llarga. La pesca d'arengada amb vaixells té una llarga història als Països Baixos i en molts ports pesquers britànics, particularment als ports escocesos de la costa est.
Història Pesca Fins a mitjan dècada del 1960, les flotes pesqueres de la Mar del Nord incloïen vaixells d'arengada i vaixells d'arrossegament, amb els vaixells d'arengada emprats principalment per a pescar 'arengada, mentre que els vaixells d'arrossegament capturaven bacallà, lluç, rajada, eglefí i altres espècies. A mitjan dècada del 1960, les captures van disminuir dràsticament, especialment les d'arengada. Com a resultat, la flota de vaixells pescadors d'arengada va desaparèixer i molts vaixells d'arrossegament es van convertir en vaixells de servei per a les noves plataformes petrolieres de la Mar del Nord.
Entre els vaixells pescadors d'arengada conservats com a vaixells museu hi ha el Lydia Eva, un vaixell de pesca d'arengada propulsat per vapor de la flota pesquera d'arengada establit a Great Yarmouth, Norfolk, i el Reaper, un fifie escocès, un tipus de lugre, al Museu Escocès de la Pesca (Scottish Fisheries Museum).
Ús militar esquerra|miniatura|Vaixells britànics de pesca d'arengada a l'Adriàtic, en direcció a la presa d'Òtranto. Aquests vaixells de pesca petits es van utilitzar durant la Primera Guerra Mundial . Requisats, els van assignar les tasques de patrulleres o dragamines. En diversos casos, anaven armats amb un canó a la proa.
Alguns van acabar com a caçadors de submarins. Aquest va ser el cas de la presa d'Òtranto, que tenia com a objectiu blocar la flota austrohongaresa a la mar Adriàtica. Prop d'un centenar d'aquests vaixells pescadors d'arengada britànics, procedents de Hull, navegant en petits grups i arrossegant les seves xarxes, havien de capturar els submarins que provaven de passar i d'alertar els vaixells de guerra encarregats d'enfonsar l'intrús.
En grups de mitja dotzena, remolcaven xarxes d'un total de 1 000 metres de longitud i aproximadament de profunditat. Aquestes xarxes metàl·liques estaven equipades amb boies lluminoses i granades. Un submarí enxarxat assenyalava la seva presència activant les boies o detonant les càrregues de profunditat o les dues coses alhora. Equipats amb ràdios sense fil, els vaixells de pesca d'arengada podien demanar ajuda a altres unitats, com ara torpediners, més ben armats per destruir el submarí detectat.
El 15 de maig de 1917, encara a l'Adriàtica, els creuers austríacs van atacar vaixells d'arengada. Alguns no van dubtar a atacar els creuers enemics amb el seu únic canó .
La utilitat d'aquests petits vaixells fins i tot va portar l'Almirallat britànic a ordenar la construcció de dos tipus, un amb buc de fusta i l'altre amb buc de metall. Se'n van encarregar 362, alguns a drassanes canadenques.
La marina francesa va recórrer al mateix tipus de vaixells. Es van utilitzar per a tasques similars a l'Estret de Calais.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Vaixells per tipus