L'ocell de tempesta d'Ainley (Hydrobates cheimomnestes) és una espècie d'ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae). Es reprodueix a l'hivern a l'illa Guadalupe, davant la costa occidental de Mèxic. S'estén cap al sud fins a les illes Galápagos.
Descripció L'ocell de tempesta d'Ainley és una espècie de mida mitjana d'uns 18 cm de llarg, amb ales força llargues amb les puntes romes i una cua moderadament llarga i bifurcada. El color general és de color marró fosc, però des de lluny sembla negre; els adults premuda poden semblar més marronosos quan el plomatge està desgastat. La gropa és blanca amb una taca blanca en forma d'U que té una zona fosca central poc definida. El bec, les potes i els peus són negres, i en vol els peus no s'estenen més enllà de la cua. Només és lleugerament diferent d'altres espècies relacionades com l'ocell de tempesta de Townsend (H. socorroensis) i l'ocell de tempesta de Leach (H. leucorhous) del qual anteriorment se'l considerava una subespècie.
Ecologia Aquest ocell passa molt de temps lluny de terra a mar obert, on és probable que els hàbits siguin similars als de l'ocell de tempesta de Leach. Durant la temporada de cria es troba a les aigües de la península de la Baixa Califòrnia. Només se sap que cria en tres illots davant l'extrem sud de l'illa Guadalupe, Mèxic. A les colònies de cria, aquest ocell és nocturn. Nia en esquerdes i caus, i la població mundial total probablement no supera els pocs milers d'ocells.
Taxonomia Aquesta espècie va ser descrita per primera vegada com una subespècie de l'ocell de tempesta de Leach (H. leucorhoa), per l'ornitòleg marí dels Estats Units David Ainley. El va distingir per motius de fisiologia, morfologia i vocalització, separant-lo de l'ocell de tempesta de Townsend (H. socorroensis), que es reprodueix a les mateixes illes a l'estiu, mentre que Hydrobates cheiomnestes es reprodueix a l'hivern. El nom de l'espècie cheiomnestes significa "pretendent d'hivern", en referència al fet que aquest ocell es reprodueix a l'hivern.
Fins no fa gaire, hi havia desacord entre les autoritats sobre si se l'havia de considerar una espècie separada, diferents estudis, entre ells el de Wallace et al. (2017), van enfortir la tesis de separar-la.
El 2004 i el 2017, les anàlisis genètiques van trobar que el gènere Oceanodroma s'havia de fusionar amb Hydrobates, perquè es va trobar que l'única espècie d'Hydrobates, l'ocell de tempesta europeu (H. pelagicus), es trobava interrelacionat amb Oceanodroma (és a dir, algunes espècies d'Oceanodroma estan més relacionades amb l'ocell de tempesta europeu que no pas amb altres espècies dins d'Oceanodroma.
El nom Hydrobates va ser introduït per l'ornitòleg Friedrich Boie l'any 1822 i, per tant, té prioritat sobre Oceanodroma, que va ser introduït per l'ornitòleg Ludwig Reichenbach el 1853. En conseqüència, totes les espècies d'Oceanodroma van ser transferides a Hydrobates, inclòs l'ocell de tempesta de Leach i per tant també el d'Ainley, que va ser acceptat per la Unió Internacional d'Ornitòlegs Els autors de l'estudi genètic de 2004 van suggerir que l'espècie antigament a Oceanodroma s'hauria de dividir en gèneres més petits, situant l'ocell de tempesta d'Ainley i els parents més propers a Cymochorea, però això no ha estat seguit per estudis posteriors.
Referències
Categoria:Hydrobates Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord