El 2S31 Vena (en rus: 2C31 Вена) és un muntatge d'artilleria i morter autopropulsat rus de 120 mm muntat al xassís BMP-3.
Desenvolupat a Perm, a les plantes de Motovilikha, es va presentar per primera vegada a l'exposició IDEX -97 als Emirats Àrabs Units. A més de l'IDEX-97, el canó autopropulsat 2S31 també es va demostrar en altres exposicions, com ara Expo Exèrcit-2006, Eurosatory-2008 i Mechanical Engineering Technologies-2010.
El 2S31 "Vena" està dissenyat per suprimir bateries de personal, artilleria i morter, llançamíssils, objectius blindats, armes de foc i llocs de comandament a una distància de fins a 13 km, alhora que és capaç d'ajustar automàticament el seu foc en funció dels resultats de la detecció d'explosions, realitzar independentment reconeixements d'objectius dia i nit, dur a terme foc dirigit des de posicions tancades i foc directe sense preparació prèvia de la posició de tir.
Història de la creació Després de l'ús reeixit del canó d'artilleria autopropulsat 2S9 Nona-S per part de les Forces Aerotransportades durant les operacions de combat a l'Afganistan, els líders del Ministeri de Defensa van decidir introduir un canó similar a les forces terrestres. Es van llançar diversos projectes de disseny experimental per muntar el canó 2A51 en un xassís de les forces terrestres. Es van considerar diverses variants com a base per al canó d'artilleria autopropulsat de les forces terrestres, tant sobre erugues (2S17 Nona-SV basat en el xassís 2S1 Gvozdika i 2S17-2 Nona-SV basat en el BRM-1K) com sobre rodes (2S23 Nona-SVK basat en el BTR-80). El desenvolupament de la versió sobre erugues del Nona-SV basada en el 2S1 es va dur a terme a l'Oficina de Disseny Especial de la Planta de Construcció de Maquinària de Kurgan.
A la dècada del 1980, es va començar a treballar en una peça d'artilleria autopropulsada automatitzada de 120 mm. A causa d'això, es va tancar el treball en el Nona-SV. La nova peça va rebre la designació 2S31 i es va desenvolupar a Motovilikha Plants OJSC sota la supervisió científica de l'Institut Central de Recerca d'Enginyeria de Precisió. Es va desenvolupar nova munició amb una major potència de combat a l'Empresa Estatal de Recerca i Producció de Bazalt. El xassís del 2S31 es va prendre prestat del Kurganets, l'obús autopropulsat experimental del regiment 2S18 Pat-S. Els dos primers prototips es van fabricar el 1995, i el 1996 el Vena es va presentar per primera vegada a l'exposició IDEX-97. Per què ningú coneix aquest nom, hi ha versions: o bé és una vena (vas sanguini), o Viena és la capital d'Àustria, o una abreviatura secreta... El 2007, la màquina va superar les proves estatals, i el 2010 el primer lot pilot va entrar en servei amb l'exèrcit rus.
Característiques La principal diferència entre el 2S31 i els vehicles de la família Nona de la generació anterior és la presència d'un sistema de computació del canó. Aquest sistema permet la recepció i transmissió de dades de tret de blancs, així com la supervisió de l'estat del vehicle. Tota la informació necessària es mostra al monitor del comandant del vehicle. La memòria del sistema emmagatzema els valors necessaris per a la posició, l'azimut i els angles d'elevació del canó. L'estació del comandant està equipada amb un ordinador, que permet al comandant introduir dades de tret de blancs, després de les quals el sistema de computació del canó determina els angles d'apuntament del canó requerits i el número de càrrega de propel·lent. L'apuntament del canó es realitza mitjançant accionaments especials d'apuntament horitzontal de la torreta i d'apuntament vertical del canó. L'ordinador de bord és capaç d'emmagatzemar informació sobre fins a 30 blancs simultàniament.
Per accelerar el procés de preparació del sistema d'artilleria autopropulsada per al foc, l'artiller i el carregador estan equipats amb indicadors d'informació que mostren els paràmetres necessaris per al sistema d'albirament d'artilleria i el tipus de munició que s'utilitza. L'equip addicional inclòs en l'ordinador de bord inclou un sistema d'indicació de giro corba, un mòdul GPS / GLONASS i un altímetre baromètric per determinar dades ambientals quan s'opera en condicions d'alta altitud.
L'ús d'un sistema informàtic permet un temps de preparació mínim perquè el canó autopropulsat dispari. Quan es dispara un projectil de fragmentació d'alt explosiu contra un objectiu no previst, el temps de preparació no supera els 20 segons des del moment en què es rep la informació de l'objectiu. Quan es realitza una maniobra de tret, gràcies a l'ús d'equips topogràfics, el temps de preparació del 2S31 per disparar no supera l'1 minut.
Casc miniatura|Vista lateral El 2S31 té un buc blindat amb una torreta tancada amb visibilitat panoràmica. La torreta allotja el canó principal 2A80. El canó s'apunta mitjançant un sistema de seguiment especial, que és capaç de restaurar la punteria del canó després de disparar.
És possible disparar trets des de terra; per a això, hi ha una escotilla al costat dret del vehicle.
Al costat dret de la torreta hi ha una cúpula de comandant, que allotja una metralladora. La cúpula es pot girar horitzontalment. L'angle de rotació oscil·la entre -90 i +90°.
Armament L'armament principal és un canó 2A80 semiautomàtic combinat de 120 mm amb ànima estriada, que combina les funcions d'un obús i un morter. El canó és capaç de disparar tota classe de mines d'artilleria de 120 mm, independentment del país de fabricació. També és possible disparar projectils amb ànima ratllada ja feta. La llista de nomenclatura de municions utilitzades inclou projectils de sistemes de generacions anteriors (2B16 "Nona-K", 2S9 "Nona-S", 2S23 "Nona-SVK" 2A51). És possible usar el projectil guiat 3VOF112 "Kitolov-2". Per evitar la contaminació per gas del compartiment de combat, el canó 2A80 està equipat amb un sistema de purga forçada del canó. miniatura|Vista frontal Pel que fa a la potència, els projectils de fragmentació d'alt explosiu fets servir pel 2S31 són comparables als dels calibres de 152–155 mm, i també garanteixen una alta precisió de foc. El complement de munició transportat consta de 70 cartutxos, alguns dels quals s'emmagatzemen en bastidors de municions mecanitzats situats a la torreta autopropulsada.
A més, per disparar a objectius aeris i terrestres, la torreta del comandant està equipada amb una metralladora PKTM controlada remotament.
Equips de vigilància i comunicació Per apuntar amb l'artilleria i reconèixer el terreny, el comandant està equipat amb un visor làser-telèmetre 1D22S, que està acoblat a un visor nocturn electroòptic 1P51. Ambdós dispositius tenen la capacitat de transmetre dades a l'ordinador de bord. El telèmetre làser permet el guiatge de projectils guiats en un rang de 300 a 7.000 metres i per a correccions d'apuntament de l'artilleria dins de la línia de visió a distàncies de 120 a 20.000 metres. L'estació de l'artilleria està equipada amb un sistema de punteria d'artilleria 1P50, que té una mira panoràmica i una mira de foc directe.
La comunicació per ràdio externa està suportada per l'emissora de ràdio R-163-50U "Arbalet", la primera digital. L'emissora de ràdio funciona en el rang VHF i proporciona una comunicació estable amb estacions similars a una distància de fins a 20 km.
Motor i transmissió La central elèctrica 2S31 consisteix en un motor UTD-29 de 10 cilindres i forma de V de quatre temps amb injecció directa de combustible i una potència de 450 CV. L'angle del banc de cilindres és de 144°. A més de combustible dièsel, el motor pot funcionar amb querosè i gasolina.
La transmissió és mecànica, amb quatre marxes endavant i dues enrere. La velocitat màxima pràctica en quarta marxa endavant és de 72 km/h. En segona marxa enrere, la velocitat pot arribar fins als 21 km/h. La transmissió inclou una caixa de canvis planetària, un mecanisme de direcció diferencial i un accionament per raig d'aigua.
Xássis El xassís 2S31 és un xassís de vehicle de combat d'infanteria BMP-3 modificat i consta de sis parells de rodes de carretera i tres parells de rodets de suport. Les rodes motrius estan situades a la part posterior del vehicle i les rodes guies a la part davantera. La via consta de petits enllaços amb frontisses de cautxú i metall. Cada enllaç està dissenyat com una via amb dos passadors, els extrems dels quals estan equipats amb brides per a la connexió amb l'enllaç adjacent. L'amplada de cada via és de 380 mm amb un pas de 150 mm.
La suspensió del 2S31 és una barra de torsió individual. Els amortidors hidràulics telescòpics estan instal·lats a la primera, segona i sisena roda. Alhora, a diferència del vehicle base, el xassís del 2S31 no té un mecanisme d'ajust de la distància lliure per al BMP-3, hi ha distància lliure i una segona obertura per a les metralladores de proa, per tant, la distància lliure a terra del 2S31 sempre és de 450 mm.
Historial de servei Segons s'informa, el primer ús de combat del 2S31 Vena va ser durant la Segona Guerra de l'Alt Karabakh.
El setembre de 2023, el 2S31 Vena va aparèixer al programa Vesti durant l'informe sobre les tropes russes que lluitaven prop de Bakhmut, confirmant el seu ús durant la invasió russa d'Ucraïna.
Operadors : 17 unitats 2S31, a partir del 2023. : uns 2S31 en servei a partir del 2024.
Vehicles similars : PLL-05 : M120 Rak : Patria NEMO : Patria AMOS
Referències
Categoria:Artilleria autopropulsada Categoria:Seguretat i defensa a Rússia