Biblioteca del Obrero va ser una editorial llibertària de dilatada trajectòria (1912-1936) que va contribuir tant a la difusió de les idees revolucionàries entre la classe obrera com a la seva formació cultural, a través de publicacions de caràcter didàctic.
Història La editorial va ser creada el 1912 a Sevilla pel mestre i sindicalista José Sánchez Rosa (1864-1936). L'objectiu inicial era imprimir en format econòmic llibres i fullets per complementar la tasca educativa que el fundador i la seva parella, Ana Villalobos Horrillo, duien a terme a l'escola obrera que havien obert a la capital andalusa. A més d'esdevenir l'editora llibertària més longeva del seu temps, Biblioteca del Obrero va mantenir sempre un apreciable ritme de publicació, amb l'excepció feta del període 1923-1930: sota la dictadura de Primo de Rivera, l'activitat editorial es va ressentir dels successius empresonaments que va patir el fundador.
Catàleg El considerable nombre de títols que Biblioteca del Obrero va arribar a editar es poden classificar en dos grans grups: tractats didàctics per a la formació escolar i ideològica de l'obrer (escrits per mateix José Sánchez Rosa) i llibres de pensament polític i social. miniatura|303x303px|José Sánchez Rosa|alt=Retrat del mestre i sindicalista José Sánchez Rosa (1864-1936). Del primer grup, els llibres més populars van ser La aritmética del obrero (1912), El abogado del obrero (1912) i La gramática del obrero (1929). Aquests manuals bàsics per a treballadors van tenir nombroses reedicions: La aritmética del obrero va arribar a la setzena el 1935; de El abogado del obrero fins i tot se'n van fer ampliacions per adaptar-lo a la legislació de la Segona República; La gramática del obrero, d'aparició més tardana, és fonamentalment un manual d'ortografia. Pel que fa a la formació ideològica, cal destacar la predilecció de José Sánchez Rosa pel diàleg didàctic; aquesta és la forma que adopten la major part dels seus fullets, amb títols prou reveladors del contingut, com ara El capitalista y el trabajador (1911), Diálogo en el campo. El guarda y el obrero (1911), El obrero sindicalista y su patrono (1911), Los dos profesores. Diálogo sobre la enseñanza raconalista (1911), Los dos niños en la escuela. Diálogo sobre la escuela racionalista (1912) o El burgués y el anarquista (1914), entre altres.
En el grup d'obres de pensament s'hi barregen textos pamfletaris de poca volada i assaigs reflexius a càrrec d'autors reconeguts, com per exemple La anarquía ante los tribunales (1912), del advocat i anarquista italià Pietro Gori (1865-1911); El amor libre (1913), de la professora llibertària francesa Madeleine Vernet (1878-1949); El Ídolo Patria (1915), obra antibel·licista del pensador francès André Lorulot (1885-1963); Fundamentos y principales tendencias del anarquismo contemporáneo (1916), de l'anarquista espanyol Anselmo Lorenzo (1841-1914); El dolor universal (1931), del filòsof i pedagog francès Sébastien Faure (1858-1942); i altres obres d'escriptors i activistes com Nicolás Alonso Marselau, Salvador Cordón o José López Montenegro.
Referències
Categoria:Editorials d'Espanya