LAmèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud. El subcontinent limita al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, i al sud amb el subcontinent centreamericà. En altres models continentals, com ara el model angloparlant, Amèrica del Nord és un continent que s'estén des d'Alaska fins a l'istme de Panamà, incloent-hi les Antilles.
Amèrica boreal és un sinònim, però aquest concepte sovint només inclou els Estats Units i el Canadà, excloent la zona de Mèxic la qual de vegades es considera dins l'Amèrica Central.
Etimologia miniatura|esquerra|Antic mapa de l'Amèrica del Nord Està acceptat àmpliament que els noms dAmèrica del Nord i d'Amèrica del Sud s'anomenaren així per Amerigo Vespucci, i que va ser el cartògraf alemany Martin Waldseemüller qui els va posar aquest nom. Vespucci va ser el primer europeu a suggerir que Amèrica no eren les Índies Orientals sinó un nou món desconegut per als europeus.The Naming of America: Fragments We've Shored Against Ourselves
La segona teoria, amb menys acceptació que l'anterior, és que els seus noms provenen d'un comerciant anglès anomenat Richard Amerike, de Bristol, que es creu que va finançar el viatge de John Cabot d'Anglaterra a Terranova l'any 1497.The Naming of America Una altra teoria és que el nom prové d'una llengua ameríndia.
Geografia física miniatura|esquerra|Plaques tectòniques de la Terra (la d'Amèrica del Nord és de color marró). L'Amèrica del Nord se situa a la regió superior del continent americà, connectat amb el subcontinent sud-americà per mitjà de la regió centreamericana, més específicament, per l'istme de Panamà. Amèrica del Nord comença, segons la majoria de les autoritats acadèmiques, a l'istme de Tehuantepec (al sud-est de Mèxic), i s'estén cap al nord fins a la regió àrtica canadenca i d'Alaska. Tot el subcontinent pertany a la placa Nord-americana (incloent-hi l'istme de Tehuantepec, però, excloent algunes regions de Califòrnia i Baixa Califòrnia que pertanyen a la placa del Pacífic i altres regions de la Baixa Califòrnia Sud i de l'est de Mèxic que pertanyen a la placa de Cocos.Cox, Allan i Robert Brian Hart: Plate tectonics: How it works. Editat per Wiley-Blackwell, 1986. S'hi troben nombroses illes, principalment les illes de l'arxipèlag Àrtic, l'arxipèlag d'Alexander, i les illes Aleutianes. Groenlàndia, l'illa danesa autònoma, és localitzada sobre la placa tectònica nord-americana, i per tant, es considera, geogràficament, com a part del subcontinent nord-americà. Les Bermudes, per contra, no es troben sobre aquesta placa, sinó que són illes oceàniques sobre la dorsal Atlàntica.
La vegetació i el clima a Amèrica del Nord són molt variats. Al nord es troba tundra àrtica (per exemple, a Groenlàndia, o Yukon), però també hi ha una gran varietat de boscos (per exemple, les Muntanyes Rocoses, els Apalatxes, Sierra Madre Occidental, Sierra Madre Oriental, Sierra Madre del Sur, Sierra Madre de Chiapas), deserts (Pinacate, Zona del Silenci), planúries (les Grans Planes dels Estats Units, Comarca Lagunera), manglars (per exemple, a Louisiana i Tabasco), etcètera. Generalment, la vegetació associada a aquests és la típica de l'ecozona holàrtica, al nord, i de l'ecozona neotropical, al sud. La frontera entre ambdues se situa entorn dels 40° N.
Geografia política miniatura|Mapa polític de l'Amèrica del Nord. Com a resultat de l'evolució històrica, l'Amèrica del Nord estricta compta actualment per tres estats independents i tres dependències europees:
Països Àrea(km²) Població(Est. gener 2009) Densitat de població(per km²) Capital Canadà Ottawa Estats Units Washington DC Mèxic Ciutat de MèxicDependències Bermudes Hamilton Groenlàndia Nuuk Saint-Pierre i Miquelon Saint-Pierre i Miquelon
Bermudes és un territori autònom que pertany al Regne Unit). Groenlàndia és un territori autònom que pertany a Dinamarca). Saint-Pierre i Miquelon pertany a França).
Població miniatura|Amerindi nord-americà (circa 1890) miniatura|Dona esquimal d'Alaska (circa 1907) L'Amèrica del Nord va tindre una població dispersa fins a èpoques relativament recents. Amb la important excepció dels habitants de la zona central de Mèxic (els altiplans i les valls que envolten l'actual Ciutat de Mèxic), els pobles indígenes del subcontinent vivien disseminats geogràficament i posseïen una gran diversitat cultural. Els assentaments europeus en el subcontinent van iniciar un canvi gairebé total en la seua geografia humana, ja que els europeus delmaren i desplaçaren els pobles indígenes, la forma de vida dels quals va patir grans alteracions. La majoria de la població actual d'Amèrica del Nord és d'ascendència europea, però també engloba altres grups significatius.
Etnografia Al Canadà, i segons el cens de l'any 2001 i d'un total de població de 29.639.035 habitants, 11.682.680 es consideraven canadencs, 5.978.875 anglesos, 4.668.410 francesos, 4.157.210 escocesos, 3.822.660 irlandesos, 2.742.765 alemanys, 1.270.370 italians, 1.071.060 ucraïnesos, 1.000.890 amerindis nord-americans, 923.310 holandesos i 817.085 polonesos. La resta de la població, i en ordre decreixent, eren d'origen noruec, portuguès, gal·lès, jueu, rus, filipí, mestís, suec, hongarès, estatunidenc, grec, hispà, jamaicà, danès i vietnamita.Statistics Canada
Pel que fa a la població dels Estats Units, i d'un total de 299,398,485 habitants l'any 2006, el seu desglossament per ètnies i races era la següent: Blancs en general: 74%, 221,3 milions. Blancs no hispànics: 66%, 198,1 milions. Blancs hispànics: 23, 2 milions. Hispànics de qualsevol raça: 14,8%, 44,3 milions. Afroamericans: 13,4%, 40,9 milions. Alguna altra raça per si sola: 6,5%, 19 milions. Asiàtics: 4,4%, 13,1 milions. Mestissos: 2%, 6,1 milions. Amerindis i nadius d'Alaska: 0,68%, 2 milions. Hawaians i d'altres illes del Pacífic: 0,14%, 0,43 milions.U.S. Census Bureau
Els amerindis i els inuits o esquimals suposen aproximadament 2 milions als Estats Units i al voltant de 400.000 al Canadà. Es creu que els avantpassats dels pobles indígenes americans van iniciar la seua emigració des d'Àsia a Amèrica per mitjà d'un pas terrestre a través de l'Estret de Bering fa uns 30.000 anys, i que els avantpassats dels inuits van emigrar en embarcacions des d'Àsia fa uns 6.000 anys. A Groenlàndia el 80% de la població és inuit.
Al voltant del 60-80% de la població de Mèxic està formada per mestissosThe World FactBook Encyclopaedia Britannica (resultat de l'encreuament d'amerindis i europeus, sobretot espanyols). Aproximadament, el 12-30% de la població és d'origen amerindi relativament pur,Navarrete Linares, Federico. Los pueblos indígenas de México. CDI, 2008. 141 p. i un 9-17% és d'origen europeu pur (ibèric -sobretot, castellans, portuguesos i bascos-, francès, italià, alemany, irlandès, polonès, romanès, rus, àrab -principalment libanès i sirià- i britànic).Asociaciones de inmigrantes extranjeros en la Ciudad de México. Una mirada a fines del siglo XX
Demografia Segons estimacions de l'any 1995, els Estats Units tenia 263.437.000 habitants, Mèxic (dades del 1993) 90.419.606, el Canadà (any 1993) 28.753.000 i Groenlàndia (any 1994) 55.419 habitants.
esquerra|miniatura|Barri coreà de Nova York La major part de la població es concentra a la meitat oriental dels Estats Units i a les zones adjacents d'Ontario i el Quebec, la costa pacífica dels Estats Units i l'altiplà central de Mèxic. Gairebé un 80% dels habitants del Canadà, dels Estats Units i de Groenlàndia viuen en ciutats, igual que el 75,8% dels mexicans. Les principals àrees urbanes es troben a la costa atlàntica dels Estats Units (entre Boston i la ciutat de Washington), al voltant de les vores dels llacs Erie i Ontario, a l'extrem meridional del llac Michigan, al nord i al sud de Califòrnia i en la superpoblada Ciutat de Mèxic.
Les ciutats nord-americanes més grans són: Ciutat de Mèxic, Guadalajara i Monterrey a Mèxic;Mexperience Nova York, Los Angeles, Chicago, Houston, Filadèlfia, Phoenix, San Antonio i San Diego als Estats Units, i Toronto, Montreal, Vancouver, Ottawa i Edmonton al Canadà.Canada's major cities should be given greater autonomy and more resources Lluny de les àrees metropolitanes, la major part de l'Amèrica del Nord té una densitat de població moderada. A Mèxic la densitat de població és de 43 hab./km², als Estats Units de 26,4 hab./km² i al Canadà de 2,9 hab./km². La gran majoria dels canadencs viuen en una franja relativament estreta al llarg de la frontera meridional.
miniatura|Botiga a Chinatown (Nova York) Al Canadà i els Estats Units la taxa de creixement poblacional ha baixat des de la dècada de 1950. La població canadenca va tindre un increment de fins a un 1% anyal entre 1980 i 1987, igual que als Estats Units i, una mica més, un 1,2%, a Groenlàndia. Tanmateix, Mèxic tenia una de les més altes taxes de creixement de població (2,2% a l'any), i la seua taxa de natalitat (prop del 30‰ el 1989) era aproximadament el doble que la de la resta del continent. La taxa de mortalitat era del 6‰ a Mèxic, del 7‰ al Canadà i del 9‰ als Estats Units, mentre que la taxa de natalitat a 1 de gener de 2008 era del 20,4‰ a Mèxic, del 14,18‰ als Estats Units i del 10,29‰ al Canadà.IndexMundi.com
L'emigració intercontinental a l'Amèrica del Nord va ésser significativa a les dècades de 1970 i 1980, quan gran nombre d'asiàtics i europeus es van desplaçar als Estats Units i el Canadà. A més, moltes persones van emigrar des d'Amèrica del Sud i el Carib als Estats Units. Els grans moviments de població, però, van tenir lloc dins de la mateixa Amèrica del Nord, des de Mèxic als Estats Units i des del nord-est dels Estats Units als sectors meridional i occidental del país.Peopling North America: Population Movements & Migration
Llengües L'anglès hi és l'idioma més emprat (el 90% dels estatunidencs, aproximadament, i prop de les 2/3 parts dels canadencs). La població hispana dels Estats Units parla castellà, mentre que el francès és una llengua important per a la quarta part de la població del Canadà. Molts dels pobles indígenes i inuit dels Estats Units, Canadà i Groenlàndia empren llurs llengües tradicionals. El castellà és la llengua dominant a Mèxic, mentre que una mica més de cinc milions de mexicans parlen llengües ameríndies, com ara el nàhuatl, el maia, el zapoteca, el mixteca i l'otomí.Languages in North America
Religió miniatura|Catedral de la Ciutat de Mèxic El cristianisme és la religió més important d'Amèrica del Nord: la gran majoria dels mexicans, prop d'un 45% dels canadencs i un 26% dels estatunidencs professen el catolicisme; aproximadament el 28% dels canadencs són protestants i prop de l'11% són anglicans. Als Estats Units els protestants suposen el 60% de la població.North American Religion Atlas
Al Canadà, els Estats Units i, en menor mesura, Mèxic també hi ha minories religioses budistes, jueves, islàmiques, mormones, cristianes ortodoxes i confucianistes.North American Religions
Cultura Als Estats Units i el Canadà la vida cultural està molt desenvolupada i diversificada, i els mitjans de comunicació (ràdio, televisió, cinema i premsa) hi tenen un important paper. Gairebé totes les ciutats nord-americanes mantenen companyies teatrals i museus d'art, i els grups musicals estan molt difosos.Suburbanization and Mass Culture in North America Les estructures de cultura tradicional són més evidents en les regions rurals de Mèxic, però les seues ciutats posseeixen nombroses institucions culturals modernes.Mexico - Language, Culture, Customs and Etiquette
Economia