Leducació en el lleure és un conjunt d'activitats que es duen a terme en el temps lliure dels infants i/o adolescents amb la finalitat d'aprendre i adquirir competències i habilitats fent-los protagonistes de la seva pròpia vida i actius i participatius socialment fora de l'àmbit escolar.
A Catalunya es vetlla per una educació en el lleure de qualitat i per això és necessària la formació dels monitors/es i directors/es d'aquest tipus d'educació, un bon espai per les activitats, com poden ser unes bones instal·lacions, i una bona formulació d'activitats per a l'aprenentatge dels joves menors de 18 anys.
Aquest estil d'educació és una forma alternativa d'aprenentatge en l'àmbit quotidià, que ajuda als joves a créixer i desenvolupar-se en llibertat i convivència d'una manera més dinàmica i divertida, com per exemple realitzant tallers de joc, projectes i viatges per aprendre valors que no aprendrien en situacions externes al lleure.
Història de l'educació en el lleure Els orígens de l'educació en el lleure van sorgir a Suïssa al , amb totes les necessitats bàsiques cobertes i amb un bon sistema educatiu. Un grup de pedagogs de l'època volien trobar una manera per complementar l'educació en coneixements que hi havia en aquell moment a través del treball de valors fora de l'horari escolar i familiar. Aquests valors, sobretot, de convivència i respecte els fomentaven a través de campaments amb la pròpia convivència. Un dels campaments en els quals es van inspirar va ser l’illa de Brownsea (Anglaterra), on va tindre lloc el primer campament Scout en 1907 amb vint joves d'entre 10 i 16 anys, organitzat per Robert Baden Powell.
Aquesta proposta metodològica no es va dur a terme de forma organitzada als Estats Units, però els va influenciar, a més d'altres països la iniciativa del model alemany que va ser l'Alemanya nazi on transmetien als joves idees històriques associades amb el nazisme.
A França van decidir posar en marxa aquest model Suís, que funcionava a través de la pràctica en diferents països europeus, però en aquest cas fomentant els valors basats en la llibertat, igualtat i fraternitat, així convertint-se en un model Francès que també es va expandir a altres països.
A Espanya, es portaven a terme campaments i colònies introduint els dos models explicats anteriorment: el model alemany i el model francès, en aquest cas a Catalunya.
A partir dels anys 80 el model alemany va entrar en crisi, ja que es va començar a imposar més el model francès, ja que tenia una visió més moderna i més encaminada cap als valors educatius i les activitats en el lleure.
L'educació en el lleure a Catalunya Anterior als anys 80, les activitats de lleure eren promocionades per entitats vinculades a l'esplai o a l'escoltisme, aquestes es desenvolupaven els caps de setmana o a les vacances, com colònies, campaments, casals, etc.
A partir dels anys 80 s'iniciaren nous serveis a la població, entre aquests hi havia activitats dirigides a la infància, a l'adolescència i a la joventut.
Al llarg dels 30 anys, han aparegut noves realitats, ja sigui les institucions que les desenvolupen com la pròpia visió de l'activitat. Actualment podem trobar com a espai de lleure, tot i que encara no es poden determinar com a tals, per exemple ludoteques, centres oberts, activitats extraescolars, menjadors escolars, centres d'atenció diària, corals infantils, esport infantil, servei d'atenció en horari no escolar, espais familiars, etc. Aquesta educació en el lleure ha rebut altres denominacions com educació en el lleure de base comunitària, associacionisme educatiu o educació no formal, ja que cadascuna cobreix les diverses realitats actuals.
A Catalunya es fixa algunes dades específiques segons la Direcció general de Joventut: 100.000 infants i joves 19.000 monitors i caps 1.100 centres d'esplai i agrupaments 100 casals de joves
Característiques de les entitats de l'educació en el lleure L'educació ha de tenir una intencionalitat educativa amb uns objectius clars a treballar dirigit per monitors/es i caps, i en alguns casos les mateixes famílies. Pel que fan les activitats han de desenvolupar-se en un temps i un espai fora de les activitats obligatòries, per tant aquestes seran voluntàries. Una de les finalitats d'aquesta educació és que els nens s'integrin a la societat en tots els àmbits, sigui escolar, familiar o per fomentar la companyonia. Promou la participació dels infants tant com a l'entitat o en el seu barri o poble generalment l'aprenentatge és sobre com implicar-se i relacionar-se per prendre decisions compartides.
En aquesta educació, els infants tenen un paper molt important en les activitats, participen en el seu aprenentatge i avaluació fent-se protagonistes d'aquestes. Aquestes activitats es realitzen de forma grupal treballant la quotidianitat, sense oblidar l'atenció individualitzada.
Un dels objectius d'aquesta educació és transmetre els valors i oferir experiències més humanitzadores i transformadores socials per a la utilització d'un temps de lleure diferent.
L'entorn és un element educatiu clau de primer ordre, ja sigui a través d'activitats solidàries, de descoberta de l'entorn o de participació en la comunitat.
Les entitats són sense ànim de lucre amb l'ajuda de l'economia social.
Segons el primer estudi sobre l'oci infantil de la CCAA de Madrid, el lleure ha de ser actiu, voluntari, lliure i divertit.
Beneficis del lleure Aquesta disciplina ajuda a combatre i superar malalties, ja que l'educació en el lleure comporta una serie d'activitats beneficiaries per algunes malalties, com poden ser activitats fisiques.
S'ha demostrat que fomentar l'activitat física dona molts beneficis para la salut física preveient una varietat d'afeccions mèdiques i cròniques subjacents i també és eficaç pel tractament de problemes de salut mental.
Un estudi realitzat per Wiles diu que els joves físicament actius tenen menys probabilitats de presentar símptomes de depressió i també que les persones amb depressió passen més temps participant en activitats sedentàries com per exemple, jugar a videojocs, mirar la televisió. L'activitat física lluita contra els símptomes de la depressió i l'ansietat perquè dona suport social, augmenta l'autoestima i genera un sentiment d'assoliment.
Per això, gràcies a l'educació al lleure dona una oportunitat als nens/es perquè fomentin l'activitat física i els fa que deixin de banda unes hores, amb aquestes activitats, el món de les tecnologies i que no agafin depressió ni ansietat.
Paper de l'educador És impresindible obtenir eines personals perquè els educadors puguin esdevenir agents promotors de la convivència entre cultures.
La formació és un bon mitjà per obrir mentalitats i treballar els prejudicis que tenim quan ens relacionem amb altres persones. Ens permet conèixer tècniques de treball pedagògic i lúdic per potenciar valors de la cooperació, el respecte i la convivència, i facilita la gestió de recursos de què disposem per dur a terme aquestes activitats i per conèixer tècniques per avaluar i contrastar de manera continuada el resultat propi del treball.
La perspectiva transeversal és imprescindible per treballar els continguts d'educació en la diversitat en la formació de monitors. Aquesta persepectiva transveral s'ha de combinar amb la formació específica, ja que hi ha una sèrie de conceptes i continguts referents a la immigració i a la relació entre cultures que s'han de conèixer i treballar particularment.
A més, hi ha uns continguts que cal afegir a la formació de monitors: la promoció de la persona i l'autoconeixement, el desenvolupament de l'autoestima de l'infant, la dinamitzacióde grups, la resolució de conflictes i el conèixement d'altres cultures i mentalitats.
Paper de l'educació en el lleure de cara als immigrants La migració ha estat un fet constant fins als nostres dies. Aquesta realitat és més clara en el cas de Catalunya, per la seva triple condició de país ibèric, mediterrani i europeu i per la seva història particular. Per aquesta raó, el fenomen de les migracions cal reflexionar-ho per poder parlar d'educació intercultural.
Considerar el fet de la diversitat com una característica de la persona humana i un element essencial en el desenvolupament personal són dos elements clau per educar en la diversitat. La diversitat és un element enriquidor que possibilita el creixement. Per tant, lluny de considerar-la un problema, la diversitat és desitjable i la interacció entre les persones és un aspecte que cal potenciar. A la pràctica, com a educadors i educadores, caldria intentar millorar les relacions interpersonals en el si de grups intencionadament heterogenis, utilitzant estratègies de cooperació i d'ajuda mútua.
Una societat que vulgui ser receptora d'immigrants ha d'esdevenir una societat acollidora. Per aquesta raó, és exigible que la societat acollidora disposi de condicions dignes d'assentament (habitatge, ensenyament, sanitat, serveis, etc.). També exigeixen l'existència d'espais de relació intercultural, i que se situïn a un mateix nivell les condicions i oportunitats de tots els membres de les diferents cultures que estan relacionades. A més dels espais de relació intercultural, és convenient la creació d'espais de debat.
Segons dades del sistema d'indicadors sobre la joventut a Catalunya, l'associacionisme juvenil entre els 15 i 19 anys està quasi al 36%. A més per als joves l'oci és un dels aspectes important o molt important de la seva vida, amb una consideració superior al 90%.
Pel que fa a la presència d'infants i joves d'origen immigrant a l'educació en el lleure, correspon a un 5,5% segons una I Enquesta sobre immigració i interculturalitat a les entitats d'educació en el lleure de Catalunya. Aquesta enquesta però, només recull un nombre reduït d'entitats, concretament unes entitats adherides als moviments d'educació en el lleure i altres institucions d'acció social, que concentren la major part de fills i filles d'origen immigrat. En les dades extretes de l'enquesta han pogut veure que un 5,8% de les entitats d'educació en el lleure de Catalunya concentren el 52,5% d'infants d'origen immigrant.
Metodologies i activitats En l'educació en el lleure es realitzen activitats tant en l'àmbit de l'educació formal com l'educació no formal. Les activitats es classifiquen segons l'espai on es realitzen; tenim les intervencions educatives en el lleure dins del sistema educatiu. Trobem aquest tractament de l'educació en el temps lliure dins el mateix curriculum escolar i també des de l'escola, com per exemple: activitats de colonies escolars, visites a granges escola o escola de natura, etc.
Activitats extraescolars En l'àmbit de leducació formal, l'escola porta a terme programes d'activitats extraescolars, relacionades amb el seu currículum educatius, com poden ser colònies escolars, visites a granges escola, etc.)
En l'àmbit de l'educació no formal, però des de l'escola, també s'organitzen activitats anomenades extraescolars. Normalment, les organitzen l'AMPA (associació de mares i pares dels alumnes). Aquestes, es duen a terme fora de l'horari escolar. Les activitats les duen a terme diferents professionals, en funció del tipus d'activitat de què es tracti, contractats per l'AMPA. El finançament s'obté de les quotes de les famílies membres de l'AMPA i dels infants que assisteixen a l'activitat.
També hi ha entitats i empreses privades dedicades a oferir activitats als infants fora de l'horari escolar.
Les activitats extraescolars es poden classificar en dos blocs:
Activitats de formació: Activitats d'idiomes i d'informàtica. Permet als alumnes reforçar o millorar els coneixements adquirits a l'aula. Activitats artístiques: L'oferta d'aquestes activitats pot ser molt variada (teatre, plàstica, música, dansa, etc.). Els aspectes que més es treballen són l'expressió i la capacitat creadora. Fomenten la imaginació, la comunicació i la destresa manual i visuals.
Sortides