La Revolució Nepalesa de 1990, també coneguda com a Moviment Popular de 1990 (), va ser un moviment social al Nepal que va posar fi a la monarquia absoluta i va iniciar la monarquia constitucional, així com va eliminar el sistema Panchayat. El moviment va estar marcat per la unitat entre els diversos partits polítics. No només diversos partits comunistes es van agrupar al Front Unit d'Esquerra (FUE), sinó que també van cooperar amb partits com el Congrés Nepalès (CN). Un dels resultats d'aquesta unitat va ser la formació del Partit Comunista del Nepal (Unificat Marxista-Leninista).
Context El Nepal havia viscut la revolució de 1951, que va resultar en l'establiment d'una democràcia parlamentària sota una monarquia constitucional en lloc d'una monarquia absoluta. Tanmateix, el període de govern parlamentari va acabar aviat després del cop d'estat de 1960, liderat pel rei Mahendra, que va conduir a la prohibició dels partits polítics i a la transferència efectiva del poder executiu sobre el gabinet i el parlament al monarca. Aquest règim polític, conegut com el sistema Panchayat, va persistir durant tot el seu govern.
El 1972, el rei Birendra, fill del rei Mahendra, va assumir el tron com a monarca absolut i va heretar un poder significatiu. Al llarg del seu regnat, membres destacats del Congrés Nepalès van ser arrestats amb freqüència en un intent de mantenir la seva autoritat. No obstant això, a la dècada de 1980, hi va haver una relaxació gradual de les restriccions polítiques, cosa que va conduir a l'aparició de moviments estudiantils liberals que defensaven reformes constitucionals pel país.
En resposta a l'escalada dels sentiments prodemocràtics, el rei Birendra va anunciar un referèndum sobre el futur sistema polític del país. Les opcions presentades al públic eren entre una democràcia multipartidista i l'existent sistema Panchayat sense partits. El referèndum va tenir lloc el maig de 1980, i va resultar en una derrota per al sistema multipartidista, amb un 45% dels vots a favor, en comparació amb el 55% a favor de la continuació del sistema tradicional sense partits.
Història El 1989, es van unir el Congrés Nepalès, el partit polític il·legal més gran del país, i el Front Unit d'Esquerra, una coalició de partits comunistes i d'esquerres, per tal d'engegar una campanya per assolir una democràcia multipartidista al Nepal. El Moviment va començar oficialment el 18 de febrer de 1990 (BS २०४६ फागुन ०७), que és el Dia de la Democràcia al Nepal, i va acabar oficialment després de 49 llargs dies. Per tal d'aturar el moviment, el 17 de febrer de 1990 el govern va arrestar líders nacionals i de districte tant del CN com del FUE i va prohibir tots els diaris de l'oposició.
En un discurs radiofònic, el rei va demanar a la nació que s'unís a la monarquia i que perseguís reformes democràtiques a través de canals constitucionals. A finals de febrer, la policia va disparar contra una manifestació a Bhaktapur, matant 12 persones. El moviment es va fer cada cop més gran i perillós a mesura que milers d'estudiants marxaven contra els agents antiavalots de la policia i centenars van ser arrestats i ferits. El moviment va convocar bandhs (una mena de vagues generals) que es va estendre ràpidament per tot el país.
La comunicació entre els membres de l'oposició va fallar i el lideratge del palau va ser de vegades absent, deixant que els governs locals gestionessin les protestes com consideressin oportú. Alguns fins i tot es van unir al moviment en absència d'un govern central. Aquestes protestes es van intensificar des del camp fins que van arribar a la capital, Katmandú. Després que l'exèrcit matés manifestants a Patan a principis d'abril, el moviment va reunir unes 200.000 persones que van marxar en protesta contra la monarquia a la capital.
Durant diversos dies, la policia va disparar i matar desenes de persones mentre els manifestants bloquejaven carrers, es burlaven dels policies i desfilaven banderes exigint la restauració del sistema democràtic multipartidista que el país tenia a la dècada de 1950. En el punt àlgid de les protestes, la gent va envoltar edificis governamentals, instant el rei a acceptar les seves demandes. En aquell moment, molts policies no es van involucrar amb els manifestants, però van observar com alguns manifestants destrossaven propietats governamentals, com ara el cotxe del primer ministre i una estàtua del rei Mahendra, com a resultat de la qual cosa els líders van desconvocar les protestes. El 8 d'abril de 1990, el rei va aixecar la prohibició dels partits polítics.
Com a resultat de les mobilitzacions, es va redactar una constitució i es va fer entrar en vigor el novembre de 1990. Aquesta constitució va obligar la monarquia del rei Birendra a lliurar les decisions de govern al poble nepalès. A través de manifestacions i protestes, es va convéncer el rei Birendra que calia aplicar una nova constitució que «identifica el poble com la font de legitimitat política... i garanties dels drets bàsics». Ara, els ciutadans nepalesos de 18 anys o més poden votar. A causa de les altes taxes d'analfabetisme, gairebé el 40% de la població, els partits polítics estan relacionats o associats amb símbols. Per exemple, l'arbre representa el partit del Congrés Nepalès i el sol representa el Partit Marxista-Leninista Unificat.
L'elaboració de la constitució va comportar moltes dificultats a causa de l'abisme entre les elits i el votant de carrer. Els líders dels partits més destacats solien ser ciutadans de classe alta que rarament es preocupaven o s'associaven amb la part més gran de la població nepalesa, en què el votant típic tenia una alta probabilitat de ser analfabet i un alt aferrament ètnic. Aquesta gran disparitat va augmentar la dificultat de crear un sistema útil que permetés crear un nou sistema a funcionaris electorals i ciutadans nepalesos, més encara quan seguien vigent les tradicions i les creences sobre les castes.
Referències
Bibliografia addicional
Categoria:Revolucions del segle XX Categoria:Esdeveniments del 1990 Categoria:Història del Nepal