Un escaire de comprovació o escaire de prova és una eina per al treball en fusteria o metal·listeria, que s'utilitza per marcar i comprovar angles de 90° en peces de fusta. Consta d´una paleta ampla, fabricada d´acer o bronze que va reblada a un mànec de fusta.

Encara que els fusters utilitzen molts tipus diferents d'escaires, l'escaire de comprovació es considera una de les eines essencials en els treballs de fusteria.

El calibratge d'una peça de fusta per verificar que està feta a escaire consisteix en comprovar si les vores i les cares són rectes, planes i formen un angle recte entre elles. S'anomena escaire de prova perquè s'utilitza per comprovar l'escairat de la peça de treball.

Descripció miniatura|250x250px|Escaire de comprovació i biaixos. Un escaire de comprovació està format per dues parts clau, la fulla i el mànec o base, ambdues parts estan fixades entre si a 90° formant una 'L'.

La fulla sol ser de fusta o d'acer i està fixada al mànec, que generalment és més gruixut que la fulla i està fet de fusta, metall o plàstic. Tant el mànec com la llengüeta solen tenir cants paral·lels. Normalment, la fulla i el mànec tenen un perfil rectangular, encara que en algunes escaires de fusta els extrems poden tenir un tall decoratiu. Algunes fulles d'acer també tenen marques milimetrades per poder realitzar mesuraments.

Sovint, la part superior de la base/mànec no cobreix tota l'amplada de la fulla, i no interfereix en marcar. Aquest espai també permet rectificar, llimar o polir un full que no sigui necessari.

Els de prova solen tenir de llarg. Els escaires són més pràctiques per a tasques petites que no requereixen un escaire llarg, com marcar juntes petites. Un escaire típic d'ús general mesura de . Els escaires més grans s'utilitzen per a tasques com l'ebenisteria, i és molt comú que els fabriqui el mateix fuster, però per a tasques de més envergadura solen preferir-se altres mètodes.

Un escaire generalment té una fulla ampla d'acer reblada a un mànec més gruixut de fusta tropical dura, sovint banús o pal de rosa. L'interior del mànec de fusta sol tenir una tira de llautó fixada per reduir-ne el desgast.

En alguns escaires, la part d'unió amb la base té un rebaix tallat a 45°, per la qual cosa l'escaire es pot utilitzar com un escaire de biaixos per marcar i comprovar angles de 45°.

Un tipus similar d'escaire és l'escaire d'enginyer, utilitzada en metal·lúrgia i per alguns fusters. La fulla està feta tant d'acer com d'acer i se sol fabricar amb un alt grau de precisió.

Ús miniatura|Ús d'un escaire per marcar línies perpendiculars a la vora. miniatura|Ús d'un escaire per verificar si un tauló està a "escaire".en tota la seva llargària La base o mànec, se sol subjectar contra la vora de la peça de treball i qualsevol dels costats de la llengüeta s'utilitza com a regla per marcar o com a referència per comprovar la precisió d'un angle.

Per tal de comprovar si un angle està fet a escaire, el fuster revisarà la peça de treball en diversos punts i fins i tot la repassarà longitudinalment amb l'escaire. També pot sostenir la peça a contrallum per detectar possibles escletxes entre la peça i l'escaire. Un altre mètode consisteix en fer lliscar galgues de gruixos entre l'escaire i la peça.

Per fer una marca, un fuster podria utilitzar un llapis, un bolígraf o, per a més precisió, un ganivet o ganiveta de marcar.

Història i simbolisme Es conserven escaires de fusta de l'antic Egipte i l'Antiga Roma, i es poden apreciar en obres d'art de l'època. A partir del segle XVIII, els escaires van començar a fabricar-se a l'engros en fàbriques ; abans, solien ser de fusta i fabricats pels propis artesans. Avui dia alguns fusters encara segueixen fabricant les seves pròpies escaires.

L'escaire està incorporat al símbol més comú de la maçoneria, l'anagrama Escaire i Compàs. Històricament, els fusters també han utilitzat l'escaire com a símbol en rètols i heràldica per representar el seu ofici. L'escaire com a símbol també apareix en representacions artístiques dels sants cristians Tomàs Apòstol i Santiago el Menor.

Exactitud Un escaire pot perdre precisió amb el temps per raó de l'ús habitual i el maltractament, com ara el desgast de les vores o les caigudes o el tracte inadequat. Els escaires de fusta també es poden deformar amb els canvis de temperatura i humitat. Per això, es prefereixen fustes més estables dimensionalment, com la caoba.

Hi ha diversos mètodes per corregir manualment un escaire descalibrat. Les fulles de fusta es poden corregir amb un ribot i paper de vidre, mentre que les fulles metàl·liques es poden corregir amb una llimao paper de vidre.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Eines manuals Categoria:Instruments per mesurar dimensions