Julia Rosalie Céleste Allard, coneguda com a Julia Daudet després del seu matrimoni (París, 13 de juliol del 1844 - París, 23 d'abril del 1940), fou una escriptora, poeta i periodista francesa coneguda també pels pseudònims de Marguerite Tournay, Madeleiney, Rose-Lise i Karl Steen.
Biografia Julia Allard fou la filla petita d'una família republicana de Marais que estimava la literatura, conreava la poesia i organitzava un saló literari que freqüentava la poeta Marceline Desbordis-Valmore.Alexander Yale Kroff, Jouve & cie, 1936, p. 48.
Als 17 anys publica un recull de poemes amb el pseudònim de Marguerite Tournay. El 1865 coneix Alphonse Daudet. El 29 de gener del 1867 es casen i esdevé la seua col·laboradora, revisant tots els seus textos. Van tenir tres fills, Léon Daudet, Lucien Daudet i Edmée Daudet.Ripoll, Roger (2012). "Julia Daudet collaboratrice de son mari". Le Petit Chose (101), 61–73. ISSN 0183-4681.
La parella es va allotjar a Vigneux; més tard, a sa casa d'estiu de Champrosay. Allí rebien amics escriptors com ara Émile Zola o Edmond de Goncourt, que arribà a admirar-la malgrat la seua misogínia i del qual fou deixebla.
Va ser coneguda per organitzar a París el saló literari Els Dijous, al qual acudien escriptors i poetes com Edmond de Goncourt, Helena Vacarescu, Maurice Barrès, Émile Zola, Édouard Drumont, Rosemonde Gérard-Rostand, Guy de Maupassant, Ernest Renan, Arthur Meyer, Léon Gambetta o Rachilde. Al setembre del 1876, el pintor Pierre-Auguste Renoir rebé la invitació d'Alphonse Daudet perquè passàs un mes en la seua casa de Champrosay. Durant la seua estada, retratà a Julia Alphonso en una de les seues obres més conegudes i que s'inclogué en la col·lecció del Museu d'Orsay de París, titulada Madame Alphonse Daudet.George Painter, Marcel Proust, Paris, Mercure de France, tome I, p. 244, 1966.
El 1897 va morir el seu marit, i ella va continuar escrivint, i publicà obres com ara Enfants et Mères…(1889), Poésies (1895) i Reflets sur le sable et sur l'eau (1903).
Fou columnista de Le Musée Universel amb el pseudònim de Madeleiney, i de L'Evenement amb el pseudònim Rose-Lise. Col·labora com a crítica literària amb el pseudònim de Karl Steen en revistes com el Journal Officiel. També formà part d'organitzacions benèfiques com la Creu Roja o Petits llits blancs, i del Comité per a la protecció de monuments del vell París.Leclerc, Yvan. "Gustave Flaubert, études critiques - Trois contes - Julia Daudet". flaubert.univ-rouen.fr.
El 1904 funda el premi literari Femina amb les poetes franceses Judith Gautier i Anna de Noailles. Aquest mateix any, Daudet forma part del jurat del premi, compost sol per dones, promogut per la revista La Vie Hereuse, amb direcció d'Anna de Noailles.Irvine, Margot (2012). "Les collaborations littéraires de Julia Daudet". Le Petit Chose (101), 75–87. ISSN 0183-4681.
El 1913, fou una de les primeres lectores del manuscrit d'À la recherche du temps perdu de Marcel Proust, gràcies al seu fill Lucien Daudet, que fou un dels primers amors de Proust. El text la captivà de seguida i va animar l'autor a perseverar, perquè Marcel Proust dubtava molt del seu talent com a escriptor pel fet que la novel·la havia estat rebutjada per tots els editors. Tingué un paper clau en el lliurament del Premi Goncourt a Proust. El seu fill Lucien també va mantenir una relació amb Jean Cocteau, a qui Julia Daudet va acollir com un membre més de la família.François Mauriac, Du Côté de chez Proust, Paris, Gallimard (Pléiade), 1990 (éd. orig. La Table ronde, 1947), pàg. 275.
Va morir a París als 95 anys.
Reconeixements El 1922, se li atorgà Daudet la Legió d'Honor per la seua implicació en organitzacions com la Creu Roja o el Comité per a la protecció de monuments del vell París.
Obres L'enfance d'une Parisienne, 1883 Enfants et mères…, Alphonse Lemerre, éditeur, 1889 Poésies, Alphonse Lemerre, éditeur, 1895 Reflets sur le sabre et sur l'eau, Alphonse Lemerre, éditeur, 1903 Miroirs et mirages, Fasquelle, 1905 Au bord des terrasses, Lemerre, 1907 Souvenirs autour d'un groupe littéraire, Charpentier, 1910 Quand Odile saura lire, Crès, 1919 Journal de famille et de guerre, 1914–1919, Fasquelle, 1920 Lumières et reflets, Lemerre, 1920
Referències
Categoria:Salonnières Categoria:Periodistes parisencs Categoria:Crítics literaris francesos Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Assagistes parisencs Categoria:Assagistes francesos del segle XX Categoria:Assagistes del segle XIX Categoria:Empresaris parisencs Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1844