Marie-NoémieO "Noémi". Cadiot (amb pseudònim de Claude Vignon) fou una escultora, crítica d'art, periodista, novel·lista feminista francesa, que va nàixer el 12 de desembre del 1828 a París i va morir el 10 d'abril del 1888 a Vilafranca de Mar (Alps Marítims).

Biografia Marie-Noémi Cadiot era filla d'Alexandrine-Zoé de MontbarbonLe Sculpteur dans les cimetières de Paris, page 212. i Louis Florian Marcellin Cadiot, periodista en la Restauració i sotsprefecte. Interna en la Institució Chandeau de Choisy-le-Roi, Marie-Noémi Cadiot va tenir una relació el 1843 amb Alphonse-Louis Constant (conegut com a Éliphas Lévi Zahed cap al 1850). Hi mantingué correspondència amb aquest diaca i va fugir de casa el 1846 per a viure amb ell. Son pare, sota l'amenaça de ser acusat de corrompre una menor, obligà Constant a casar-se amb la jove en una cerimònia civil a l'ajuntament del 10é districte de París, el 13 de juliol del 1846. La família Cadiot no va donar dot a Marie-Noémi Cadiot; els dos esposos, completament destituïts, celebraren l'àpat de noces amb unes creïlles fregides comprades al Pont Neuf. Van tenir una filla, Marie, que va morir el 1854 als 7 anys. Més tard va deixar el seu marit pel marqués Alexandre Sarrazin de Montferrier, cunyat de Józef Hoene-Wronski.

Marie-Noémi Cadiot fou molt activa en cercles feministes. Freqüentà el Club de Dones d'Eugénie Niboyet; escrigué articles en La Voix des femmes que signà amb els seus noms de pila, i publicà serials literaris en Le Tintamarre i Le Moniteur du Soir amb el pseudònim de "Claude Vignon" (de la novel·la Béatrix de Balzac).

Marie-Noémi Cadiot fou alumna de l'escultor James PradierEugène de Mirecourt fils, Aux femmes, Paris, L. Sauvaitre, 1895. i participà en l'obra de baixos relleus de la font de Saint-Michel de París. Amb el suport de l'emperadriu, va rebre, a partir del 1862, una pensió de Napoleó III.

El 1865, Claude Vignon obté una sentència que anul·lava el seu matrimoni. Això li va permetre, per decret de l'emperador, emprar el seu pseudònim com a cognom. Va exposar en salons, fires universals i el saló de la Unió de Dones Pintores i Escultores. Va rebre encàrrecs de decoracions al Louvre, al Palau de les Teuleries i a l'Hôtel du Ministre d'État.

Claude Vignon fou corresponsal política de L'Indépendance belge del 1869 al 1880, per al qual feia el seguiment de la tasca parlamentària a París.

Després del seu matrimoni amb Maurice Rouvier el 3 de setembre del 1872 també publica amb el pseudònim de "H. Morel". Escriu novel·les i contes que destaquen la condició de les dones i presenten dones com a protagonistes, com en Elisabeth Verdier o Révoltée!

Vivia en una mansió privada que havia fet construir el 1866, al número 148 del carrer de la Tour de París, de la qual fou l'arquitecta i que va decorar el pintor Pierre Puvis de Chavannes. El 1896, aquesta secció del carrer es va rebatejar com a carrer Adolphe-Yvon, situant la mansió de l'artista al núm. 6.Jacques Hillairet, Dictionnaire historique des rues de Paris, Éditions de Minuit, septième édition, 1963, T. (« A-K »), « Rue Adolphe-Yvon ». Va ser enderrocat cap al 1912.Le vestibule était décoré d'un triptyque, dont le panneau intitulé L'Histoire est aujourd'hui conservé à Paris au musée d'Orsay, et le panneau La Fantaisie est conservé à Kurashiki au musée d'Art Ōhara (Japó).

Claude Vignon és soterrada a París al Cementeri del Père-Lachaise. Al principi, la tomba estava adornada amb un bust de bronze d'ella mateixa.

Obra miniatura|Baix relleu ornamental (circa 1858-1860) per a la Fontana de Saint-Michel a París miniatura|Dafne transformada en llorer (1866), Museu de Belles Arts de Marsella miniatura|Tomba de Claude Vignon adornada amb el seu bust autoretrat, a París, al Cementeri de Père-Lachaise

Escultura Argenteuil, Museu d'Argenteuil, Bust de Charles-Auguste Berthoud Château-Thierry, Ajuntament: Jean de La Fontaine, 1874, bust de marbre,Achat de l'État au Salon de 1874, bis album photographique par G. Michelez.Annales de la Société historique et archéologique de Château-Thierry, année 1899. enviat per l'administració de Belles Arts a la ciutat de Château-Thierry a petició del diputat de Tillancourt, el bust de terracota del qual Claude Vignon havia exposat al Saló del 1877. El model de guix d'aquest bust està dipositat al col·legi. Laon, Museu d'Art i Arqueologia, La pesca miraculosa, marbre, atribuïda al museu el 1878.Base Arcade núm. F/21/0464, 10 dossiers musée. Marsella, Museu de Belles Arts: Dafne transformada en llorer, 1866, marbre; Bust de marbre d'Adolphe Thiers, 1879, trobat en una sala d'arxiu de l'Institut Thiers de Marsella el 2016. París: Església de Sant-Denys-du-Sant-Sacrement, portal, Les quatre virtuts cardinals (prudència, temprança, fortalesa i justícia), 1865, baixos relleus. Font de Sant Miquel: baixos relleus ornamentals, circa 1858-1860.Eugène de Mirecourt fils, Aux femmes, Paris, L. Sauvaitre, 1895. Palau del Louvre, 2n pis de l'escala Lefuel: Els genis de la ciència i els seus atributs, 1859, dos baixos relleus. Museu d'Orsay: Pescador amb una xarxa llançada o Pesca miraculosa, 1878, marbre.Base Joconde: plâtre présenté au Salon de 1878, bronze au Salon de 1882, commande de l'État de 1876, attribuée au musée d'art et d'archéologie de Laon en 1878, puis au musée du Luxembourg en 1886-1889, puis au palais de l'Élysée. Port de Saint-Jean-Cap-Ferrat: El pescador amb una xarxa llançada o La pesca miraculosa, 1891, estàtua de bronze.

Ubicació desconeguda: Bacant, 1864, estàtua de guix. Bacant, 1866, estàtua de marbre. Dos grups de xiquets, cap al 1867, de marbre, sobre un pedestal de pedra, abans a París, a la plaça Montholon. Bust de Jules Favre, 1881, adquirit per l'estat.

Salons Amb el nom de Constant (Mme Noémi)

Publicacions

Iconografia miniatura|Retrat de James Pradier, cap a 1850

Gaston Casimir Saint-Pierre (1833-1916), Retrat de Noémie Cadiot coneguda com a «Claude Vignon», escultora i escriptora (1828-1888), oli sobre tela, Palau de Versalles (en línia de la RMN). "Mme. Claude Vignon 1832-1888", en l'Àlbum Disdéri n. 16, p. 28, París, Museu d'Orsay (en línia). Claude Vignon, Autoretrat, bust de bronze, París, Cementeri del Père-Lachaise, obra desapareguda el 2006 i després trobada en un antiquari. Retrat al carbó de James Pradier, cap al 1850, Museu de Belles Arts i Arqueologia de Besançon

Notes i referències

Categoria:Feministes francesos Categoria:Morts a Niça Categoria:Escriptors parisencs Categoria:Nascuts el 1828 Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XIX