John Keith Taylor OBE (21 de maig de 1930 – 27 de juliol de 2012) va ser un àrbitre de futbol anglès. Posteriorment descrit per la Football League com "potser el millor àrbitre anglès de tots els temps", Taylor és conegut pel fet d'haver arbitrat la final de la Copa del Món de la FIFA de 1974, durant la qual va xiular dos penals en els primers 30 minuts. El primer d'aquests penals, xiulat després de només un minut de joc, va ser el primer penal xiulat en una final de Copa del Món.

Carrera com a àrbitre Taylor va deixar l'escola als 14 anys i va treballar a la carnisseria del seu pare. Allà hi va conèixer Jim Lock, secretari de la branca de l'associació local d'àrbitres de futbol, que el va animar a formar-se com a àrbitre. Taylor es va qualificar com a àrbitre de classe 3 i va arbitrar el seu primer partit als 17 anys. Amb l'ajuda de Lock i altres destacats àrbitres de futbol de Midlands, Taylor va progressar fins a arbitrar entre 70 i 80 partits per temporada a les lligues locals. El 1953, va ser nominat per la Birmingham FA per ser jutge de línia en un futur partit internacional a França.

Amb 25 anys, va esdevenir el jutge de línia més jove de la llista de la Football League, exercint com a tal en un partit de la Tercera Divisió Sud entre el Coventry City FC i l'AFC Bournemouth & Boscombe Athletic a l'agost de 1955. Uns tres anys més tard, va ser ascendit a la llista suplementària d'àrbitres de la lliga, oficiant en un partit de la Quarta Divisió entre el Southport i el Hartlepools United. El 1962, amb 31 anys, va arbitrar la final de la FA Amateur Cup a l'estadi de Wembley entre el Crook Town i l'Hounslow Town, i també va ser ascendit per la FA al panell internacional de la FIFA.

El 1964 va arbitrar un partit entre el Brasil i l'Argentina a Rio de Janeiro, i l'any següent va ser convidat a arbitrar dos partits entre el Brasil i la Unió Soviètica, mentre ambdós equips es preparaven per a la Copa del Món de la FIFA de 1966. Taylor va arbitrar per primera vegada a la Copa del Món de la FIFA el 1970, dirigint un partit de la fase de grups entre Itàlia i Suècia. Com a únic àrbitre anglès seleccionat per al torneig de Mèxic, també va ser jutge de línia en tres partits. Va ser seleccionat de nou per al torneig de 1974, competició en la qual va tenir un paper molt més destacat; hi va ser jutge de línia en dos partits i en va arbitrar dos més abans de la final.

Final de la Copa del Món de 1974 miniatura|Taylor parlant amb Johan Cruyff durant la final. Taylor va arbtrar la final entre els amfitrions, Alemanya Occidental, i els Països Baixos, que es va jugar a l'Olympiastadion de Múnic el 7 de juliol de 1974.

El xut inicial es va haver d'ajornar quan Taylor va veure que el personal del camp s'havia oblidat de posar les banderes de córner al camp. S'havien tret per acollir la cerimònia de clausura que va tenir lloc abans de la final. Després de només un minut de joc, va fer història a la Copa del Món quan va xiular un penal, el primer concedit en una final de la Copa del Món. Els Països Baixos van tenir un penal a favor després que Uli Hoeneß es llancés a la vora dreta de l'àrea alemanya, fent caure Johan Cruyff; va ser transformat amb èxit per Johan Neeskens.

Al minut 26, va xiular un segon penal, aquesta vegada a favor de l'Alemanya Occidental, penalitzant el migcampista neerlandès Wim Jansen per fer la traveta al migcampista esquerre alemany Bernd Hölzenbein. Quan els equips van sortir del camp a la mitja part, Cruyff va ser amonestat per discutir amb Taylor, l'últim dels quatre jugadors amonestats per Taylor durant la final.

Taylor va dir sobre els incidents:

"El primer penal no va ser difícil de xiular. Només recordo que vaig pensar que va ser una decisió 100% correcta. Quan la pilota va anar al punt de penal, tot l'estadi va quedar en silenci. Beckenbauer, el capità alemany, va venir cap a mi i em va dir: 'Taylor, ets anglès'. El xut va entrar i hi va haver una eufòria total."

"El que realment em molesta és el suggeriment que vaig donar [el segon penal] per igualar les coses. Va ser una traveta o un intent de traveta i les regles del joc són que això és penal."

Carrera posterior Taylor va recordar més tard: "Literalment vaig canviar el davantal de carnisser pel xiulet per dirigir la final de la Copa del Món". No obstant això, després de la final de 1974, Taylor va tancar la seva carnisseria per centrar-se en l'arbitratge i es va retirar el 1977. Al llarg de la seva carrera, Taylor va exercir d'àrbitre durant 33 anys, dirigint més de 1.000 partits, més de 100 partits internacionals jugats en 60 països. També es va fer càrrec de diverses finals de competicions importants de clubs: el 1966 va arbitrar la final de la FA Cup entre l'Everton FC i el Sheffield Wednesday, seguida de la final de la Copa d'Europa de 1971 entre l'AFC Ajax i el Panathinaikos FC, ambdues disputades a l'estadi de Wembley.

Després de tancar la carnisseria, va passar dues temporades arbitrant al Brasil abans de tornar a Anglaterra per convertir-se en director comercial del Wolverhampton Wanderers FC el 1979. Va ser acomiadat l'agost de 1982 quan un nou consorci es va fer càrrec del club. Taylor va esdevenir més tard entrenador d'arbitratge a Sud-àfrica, l'Aràbia Saudita, Rússia, la Xina i el Brasil.

Guardons Taylor va ser guardonat amb una OBE en la Cerimònia de Cap d'Any de 1975. Va ser guardonat amb un Premi al Mèrit especial de la PFA el 1977. Va ser inclòs al Saló de la Fama de la FIFA l'1 de febrer de 1999 a Barcelona. El 2007, la Football League li va atorgar un premi especial, descrivint-lo com "potser el millor àrbitre anglès de tots els temps". El 25 de setembre de 2013, va esdevenir el primer àrbitre inclòs al Saló de la Fama del Futbol Anglès.

Segons el seu obituari a The Independent :

Vida personal Taylor va néixer al número 33 del carrer Sweetman de Wolverhampton, fill d'un carnisser, Albert Taylor, i la seva dona, Olive Gertrude (de soltera Lane). Taylor va créixer a sobre de la carnisseria, al costat de la seu dels Wolverhampton Wanderers FC a Molineux, i més tard va dirigir el negoci familiar mentre anava a arbitrar els caps de setmana.

Taylor es va casar dues vegades. El novembre de 1956 es va casar amb la filla d'un carnisser, Hazel Mary Whitehouse (n. 1932). Van tenir dos fills i dues filles, però més tard es van divorciar. El 1982, es va casar amb Susan Millicent Spann (n. 1933).

Taylor va exercir com a magistrat laic a Wolverhampton durant 25 anys, i va ser propietari d'un llebrer i comissari del National Greyhound Racing Club, i comissari a l'hipòdrom de Wolverhampton.

Va morir de pneumònia a casa seva a Lower Upton, Shifnal, Shropshire, el 27 de juliol de 2012, als 82 anys.

El 2016, la seva biografia va ser inclosa entre 222 noves entrades a l' Oxford Dictionary of National Biography.

Llibres Arbitratge de futbol Una visió personal, Jack Taylor (gener de 1978, Faber & Faber) Jack Taylor, Àrbitre Mundial de Futbol, David Jones i Jack Taylor (gener de 1976, Pelham Books)

Notes

Referències

Categoria:Esportistes de Wolverhampton Categoria:Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Àrbitres de futbol anglesos Categoria:Morts el 2012 Categoria:Àrbitres de finals de la Copa del Món de Futbol Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Nascuts el 1930