La novel·la sense paraules (wordless book) o novel·la en imatges (picture novella) era un llibre que contava històries completes sense text, recorrent a l'ús en cada pàgina d'un gravat i menys un collage o un dibuix a tinta. Sorgides en plena expansió del cinema mut, van viure la seva època d'esplendor en els anys trenta del segle passat i van abundar en la temàtica social. Se les considera un precedent de la novel·la gràfica contemporània.
Història L'iniciador del corrent va ser el belga Frans Masereel amb 25 Images de la passion d'un homme (1918) i Mon livre d'heures (1919), entre altres; inspiració al seu torn de l'estatunidenc Lynd Ward (Vertigo, 1937) i l'alemany Otto Nückell (Donis Schicksal. Eine Geschicte in Bildern, 1928).García (2010), 77-84. Altres autors destacats de les novel·les en gravats són Helena Bochoráková-Dittrichová, Otto Pankok, James Reid i Charles Turzak.García (2010), 84-85. Només de manera excepcional es va recórrer a altres tècniques. Max Ernst va usar el collage en les surrealistes, La dona 100 caps (1929), Somni d'una nena que va voler entrar en el Carmelo (1930) i Una setmana de bondat o els Set Elements capitals (1934), i Milt Gros el dibuix a tinta en la paròdica He Doni Her Wrong (1930).García (2010), 85-88.
Encara en dècades posteriors, es produirien obres com White Collaret (1940) de Giacomo Patri i Southern Cross: A Novell of the South Siguis in Wood Engraving (1951) de Laurence Hyde.
Referències
Bibliografia GARCÍA, Santiago (2010). La novel·la gràfica, Bilbao, Astiberri Edicions.
Categoria:Novel·la Categoria:Còmic Categoria:Gravat