Flavi Asclepiòdot o Asclepíades (en grec: Ασκληπιόδοτος; fl. 423 – 425) va ser un polític de l'Imperi Romà d'Orient.
Asclepiòdot era cunyat del sofista Lleonci, i per tant oncle d'Atenea, que el 421 es va casar amb l'emperador Teodosi II prenent el nom d' Èlia Eudòxia . Eudòxia va afavorir la seva família, exercint la seva influència sobre el seu marit per avançar la carrera d'Asclepiòdot.
El 422, Asclepiòdot va ser nomeat comes sacrarum largitionum, mentre que entre el 14 de febrer del 423 (any en què Eudòxia va ser nomenada Augusta) i l'1 de febrer del 425 va ser prefecte del pretori d'Orient, i cònsol el 423.
Evagri Escolàstic relata un cas en què, després d'una onada de violència antijueva a Antioquia, Asclepiòdot va emetre un decret que qualsevol propietat robada als jueus els havia de ser retornada, i que totes les sinagogues confiscades i convertides en esglésies havien de ser restaurades. Quan Simeó Estilita va conèixer aquest decret, va escriure una carta a l'emperador Teodosi que està registrada a la Vida siríaca de Simeó:
"Perquè en l'orgull del teu cor has oblidat el Senyor, el teu Déu, que et va donar la corona de majestat i el tron reial, i t'has convertit en amic, company i còmplice dels jueus incrèduls; saps que de sobte el judici just de Déu et sobrevindrà a tu i a tots aquells que són d'acord amb tu en aquest assumpte. Aleshores alçaràs les mans al cel i diràs en la teva angoixa: De veritat, perquè vaig actuar falsament contra el Senyor Déu, aquest càstig m'ha caigut."
L'acusació de Simeó contra Asclepiòdot sens dubte es va veure reforçada pel fet que la seva família era pagana, tot i que Atenea s'havia de convertir al cristianisme abans de casar-se. Quan Teodosi la va rebre, va revocar l'edicte, va acomiadar Asclepiòdot, el febrer del 425, i va enviar una humil resposta a Simeó. Teodoret de Cir, que va escriure una biografia de Simeó, no esmenta explícitament aquest incident, tot i que elogia Simeó per "derrotar la insolència dels jueus". Theodor Nöldeke dubtava de la seva historicitat.
Referències
Bibliografia Jones, Arnold Hugh Martin, John Robert Martindale, John Morris, "Asclepiodot 1", The Prosopography of the Later Roman Empire, volum 1, Cambridge University Press, 1992. , pàg. 160.
Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Cònsols romans del segle V Categoria:Romans d'Orient del segle V Categoria:Romans d'Orient del segle IV