Serguei Aleksandrovitx Prokhorov, o Sergei Prohhorov (Sant Petersburg, 20 de juny de 1909 - Tallinn, 5 de desembre de 1985) va ser un director d'orquestra, compositor i fagotista rus que va passar la major part de la seva vida a Tallinn.
Biografia Va completar tant els estudis a l’institut com al conservatori a Tallinn: el 1934 en composició amb Artur Kapp, i el 1936 en fagot, instrument amb el qual va formar part de l'Orquestra Simfònica de Tallinn entre 1934 i 1944.
La seva trajectòria com a director d’orquestra s’inicià a l'Estònia soviètica: entre 1944 i 1960 ocupà la direcció estable de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio d’Estònia, amb la qual no només difongué repertori clàssic, sinó també música d’autors estonians. Va dirigir obres de compositors estonians (incloent estrenes), com les simfonies 5, 6 i 7 d'Eduard Tubin, la Quarta Simfonia d’Artur Kapp i la cantata Kalevipoeg de Veljo Tormis.
Paral·lelament, desenvolupà una activitat creativa pròpia, que inclogué una simfonia, peces per a piano, sonates i cançons sobre versos de Puixkin, Blok, Bunin i Balmont.
Des del 1960, emprengué una etapa més itinerant com a director convidat en diverses institucions, entre elles el MALEGOT de Leningrad (l’actual Teatre Mikhailovsky, on el 26 de març de 1962 dirigí una vetllada amb Orpheus, Petruixka i L'ocell de foc de Stravinski). Prohhorov va treballar com a professor de fagot i assignatures teòriques al Conservatori Estatal de Tallinn (professor agregat des del 1947) i a l’Escola de Música de Tallinn entre 1944 i 1960. Fou director de l’Orquestra de l’Òpera Acadèmica Maly de Leningrad (1958–1962), de l’Orquestra Simfònica de Ràdio i Televisió de Petrozavodsk (1963–1966), de l’Orquestra Filharmònica de Tomsk (1966–1967) i de l’Orquestra Filharmònica de Vorónej (1967–1973). El 1973, un cop retirat, fixà de nou la residència a Tallinn.
L’any 1950, coincidint amb el cinquè aniversari de la fi de la guerra, el poder soviètic convertí les commemoracions en un aparador polític del nou bloc socialista i de les nacions incorporades a l’URSS. A Moscou i a Leningrad s’hi programaren actuacions d’intèrprets txecoslovacs i polonesos, mentre que diversos músics de les repúbliques bàltiques foren distingits amb els Premis Stalin. El 5 d’abril, a la Gran Sala, s’inclogueren obres dels guardonats: la Sisena Simfonia de Jānis Ivanov sota la direcció de Leonīds Wigner, vingut de Riga, i la Quarta Simfonia d’Artur Kapp, que fou confiada al seu antic alumne Serguei Prokhorov. Aquella vetllada constituí l’única ocasió en què Prokhorov pujà al podi de la Filharmònica de Leningrad.
Referències
Categoria:Directors d'orquestra russos Categoria:Compositors de Sant Petersburg Categoria:Fagotistes Categoria:Morts a Tallinn Categoria:Morts el 1985 Categoria:Alumnes de l'Acadèmia de Música i Teatre d'Estònia Categoria:Compositors russos nascuts al segle XX Categoria:Compositors russos morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1909