Hormisda (en persa: Hormezd, en grec: Ορμίσδας en llatí Hormísdas) va ser un oficial de l'Imperi Romà d'Orient, de probable origen persa, actiu al .

Nom El nom Hormisda és la versió llatina del persa mitjà Hormisde (; Hormizd),Lukonin 1967, p. 217. Ormasde (Ōhrmazd),Kellens 2009, p. 292; 295. Hormosde / Ormosde ((H)ormozd),Aḥsan 1992, p. 312. Ormusde (Ormozd)Murray 1985, p. 35. o Oramasde (Ohramazd), el nom de la divinitat suprema del zoroastrisme, el nom avèstic del qual era Ahura-Mazda (Ahura-Mazdāh). Va ser escrit en persa antic com Auramasda (Auramazdā),Shayegan 2004, p. 462-464.Vevaina 2018, p. 1110. en grec com Hormisdas (Ορμίσδας, Ormísdas), Hormisdes (, Ormísdēs), Horomazes (, Oromázēs) i Hormisdates (, Ormisdátēs), en àrab era Hormuz (), en armeni com a Oramasde (; Oramazd)Justi 1895, p. 7-10. i Ormisde (, Ormizd) i en georgià era Urmisde (, Urmizd).Schmitt 1986, p. 445–465.Rapp 2014, p. 341-343.

Biografia Els orígens de Hormisda són incerts. El 448, segons una llei del 16 de febrer present al Codi de Justinià (I.1.3), va ocupar el càrrec de prefecte del pretori d'Il·líria. Ell probablement es el Hormisda que va reparar els murs de Thessalònica com diu una inscripció trobada a una torre al mur est de la ciutat i que va ser datada entre setembre de 447 i agost de 448.Martindale 1980, p. 571.

De seguida, Hormisda fou nomenat prefecte del pretori d'Orient i durant el seu mandat és van dictar una sèrie de lleis recollides al Codi de Justinià. Les més antigues d'elles, XI.22.1ª, concedeix a Berito (actual Beirut, al Líban) l'estatut de metròpoli i data de no abans d'agost de 449. Les altres, a V.14.8ª + 17.8ª i la VI.52.1ª, són datades del 9 de gener i 3 d'abril del 450 respectivament. Aparentment, Hormisda va ser substituït per Pal·ladi just després de l'ascens de l'emperador Marcià (r. 450–457). Al no figurar entre els dignataris esmentats al Concili de Calcedònia del 451, podem pensar que va caure en desgràcia o havia mort.

Bassant-se en l'escàs ús del nom iranià Hormisda al món llatí, Christian Settipani va suggerir que ell era fill del noble sassànida homònim, el fill del xà Hormisda II (r. 302–309/310), que el 324 va fugir a l'Imperi Romà i va ser acollit per Constantí (r. 306–337) o Licini (r. 308–324).Janin 1950, p. 333. A més d'això, va suggerir que el prefecte del pretori va ser avi (matern?) del papa Hormisda (r. 514–523), que era fill del Just, originari de la Campània, i pare del papa Silveri (r. 536–537).Settipani 2006, p. 506.

Referències

Bibliografia  Aḥsan, ʻAbdushshakūr (1992). Studies in Persian Language and Literature. Laore, Paquistão: Bazm-e-Iqbal Janin, Raymond (1950). Constantinople Byzantine. Paris: Institut Français d'Etudes Byzantines Justi, Ferdinand (1895). Iranisches Namenbuch. Marburgo: N. G. Elwertsche Verlagsbuchhandlung Kellens, Jean (2009). Zarathushtra entre l'Inde et l'Iran études indo-iraniennes et indo-européennes offertes à Jean Kellens à l'occasion de son 65e anniversaire. Viesbade: L. Reichert Lukonin, Vladimir Grigorʹevich (1967). Persia II. Cleveland: World Publishing Company Martindale, J. R.; Jones, Arnold Hugh Martin; Morris, John (1980). «Hormisdas 4». The prosopography of the later Roman Empire - Volume 2. A. D. 395 - 527. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press Murray, John (1985). Samarkand. Battle Creek, Michigão: Ellis. Rapp, Stephen H. Jr. (2014). The Sasanian World through Georgian Eyes: Caucasia and the Iranian Commonwealth in Late Antique Georgian Literature. Farnham: Ashgate Publishing, Ltd. Schmitt, R. (1986). «Artaxerxes». Enciclopédia Irânica, Vol. II, Fasc. 6. Nova Iorque: Imprensa da Universidade de Colúmbia. p. 654–655 Settipani, Christian (2006). Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du vie au ixe siècle. Paris: de Boccard. Shayegan, M. Rahim (2004). «Hormozd I». Enciclopédia Irânica, Vol. XII, Fasc. 5. Nova Iorque: Imprensa da Universidade de Colúmbia. p. 462–464 ''Vevaina, Yuhan; Canepa, Matthew (2018). «Ohrmazd». In: Nicholson, Oliver. The Oxford Dictionary of Late Antiquity. Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-866277-8

Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Romans d'Orient del segle V