va ser un farmacèutic, investigador i gerontòleg valencià. Reconegut per les seues recerques pioneres en biogerontologia, va desenvolupar la hipòtesi geneticomitocondrial de l'envelliment, que relaciona el procés de la senescència amb el dany oxidatiu en l'ADN mitocondrial.

Va treballar durant més de dues dècades en el Centre d'Investigació Ames de la NASA. Va ser fundador i director de la Fundació Gerontològica Alacantina i de l'Associació Gerontològica del Mediterrani. És reconegut com una de les figures fonamentals de la gerontologia experimental a escala internacional. La seua tasca va contribuir decisivament a consolidar la biogerontologia com una disciplina rellevant dins de la recerca biomèdica.

Biografia Vida primerenca i formació Va néixer a Agres (el Comtat) el 7 de gener de 1929, primogènit de Jaime Miquel i Rosa Calatayud. Tindria al cap del temps dos germans petits. De família benestant, son pare era farmacèutic, químic i advocat. Des de xicotet, es va desplaçar per diversos llocs, seguint la carrera farmacèutica i laboral de son pare, que el va portar per diversos pobles dels voltants. En les dècades de 1940 i de 1950, la seua família vivia a Ontinyent (la Vall d'Albaida), on son pare va ser director del Col·legi La Concepció i batle de la ciutat entre el 1948 i el 1957. De tota manera, la família mantenia residència a la seua localitat natal d'Agres.

Miquel va fer els primers estudis al Convent d'Ontinyent, es va llicenciar en Farmàcia a la Universitat de Granada en 1950 i poc després, en 1953, es va doctorar a la Universitat de Madrid.

Carrera En 1955, va iniciar la carrera en l'Instituto Ramón y Cajal de Madrid. Després, del 1955 al 1958, va treballar en el laboratori de neuropatologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València.

Després d'estes experiències, es va traslladar als Estats Units, on va estar-s'hi 22 anys, primer com a investigador associat en el National Institute of Health de Bethesda (Maryland) i més tard, a partir del 1961, al Centre d'Investigació Ames de la NASA, a Califòrnia, dins del qual va arribar a ser cap de la secció de Patologia Experimental. A la NASA, Miquel va participar en diversos projectes de recerca experimentals, que tractaven temes tan especialitzats com la neuropatologia i l'envelliment cel·lular. Va ser director científic d'experiments en programes espacials com l'Apol·lo i en el biosatèl·lit soviètic Kosmos-936, en un context de cooperació entre els Estats Units i l'URSS durant la Guerra Freda.

Entre les seues publicacions destaquen articles en revistes com Journal of Gerontology, Experimental Gerontology i Science. Així mateix, va coeditar amb Angelos Economos el volum Space Gerontology (1978). Posteriorment, el 1990, va publicar juntament amb Leonard Hayflick el llibre Aspectes actuals de l'envelliment normal i patològic.

Després de la defunció de son pare el 1982 Jaime Miquel va tornar a la seua terra i es va establir a Dénia, on son pare havia viscut els últims anys regentant una farmàcia familiar fins a la seua mort. Llavors, ell va prendre-li el relleu agafant la titularitat de la farmàcia. Alhora va començar a investigar i formar en la Universitat d'Alacant, on va impulsar la seua recerca en gerontologia i envelliment.

Impulsat per les seues inquietuds investigadores, l'any 1983 va impartir el primer curs de doctorat en Gerontologia Biològica i Geriatria a la universitat. També va presidir la primera comissió assessora sobre envelliment del Fons de Recerques Sanitàries de la Seguretat Social (1987). En 1988 va assumir la direcció de la Fundació Gerontològica Alacantina, entitat que es convertiria en la precursora de l'Associació Gerontològica del Mediterrani.

Reconeixements Va rebre diversos premis i reconeixements, d'entre els quals destaquen els següents: Premi Beltrán Báguena de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (1972). Premi de la NASA M-212 “Biocore” (1977). Cosmos Achievement Award del Govern dels Estats Units (1978). Premi Alberto Sols de l'Ajuntament de Saix a la millor labor investigadora (1986). Medalla del Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics (2006). A més, van batejar un carrer del seu Agres natal amb el seu nom.

Vegeu també Límit de Hayflick Geriatria Restricció calòrica

Referències

Categoria:Agres Categoria:Persones del Comtat Categoria:Farmacèutics valencians contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat de Granada Categoria:Alumnes de la Universitat de Madrid Categoria:Professors universitaris valencians Categoria:Professors de la Universitat d'Alacant Categoria:Morts el 2015 Categoria:Morts a Dénia Categoria:Personal de la NASA Categoria:Valencians morts al segle XXI Categoria:Valencians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1929